El rei Felip VI fa l’orni

Felip VI l’Escridassat va sentir l’enorme cassolada i la xiulada de milers de catalans que van protestar per la seva presència a Barcelona en el marc de la inauguració del Mobile World Congress (MWC). Tot i que no va veure la pancarta que denunciava l’existència de presos polítics penjada al balcó del davant del Palau de la Música, on se celebrava el sopar de benvinguda del congrés, perquè va entrar pel lateral, el monarca va percebre l’escridassada, que traspassava les parets i es colava fins a l’escalinata.

En el discurs, el Borbó no va fer cap referència a la situació política ni a la plantada institucional en el besamans de recepció per part de les principals autoritats que el 155 no ha engarjolat o enviat a l’exili. Es va limitar a defensar la “cooperació institucional” per al manteniment del MWC a Barcelona, després que el govern espanyol culpés el president del Parlament, Roger Torrent, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de fer-ne perillar la continuïtat.

Tots dos van seure a la –molt masculina– taula presidencial amb el monarca al davant, a prou distància per no haver de parlar, però no van rebre’l a la porta. El llaç groc de la solapa de Torrent, que no va aplaudir el rei, era l’únic de la taula. Qui sí que va reverenciar Felip VI en el besamans va ser l’alcaldessa socialista de l’Hospitalet, Núria Marín, i el president de la Cambra, Miquel Valls. A la porta, també l’esperava el major dels Mossos, Ferran López.

Felip VI va lloar l’“èxit” de col·laboració institucional per fer possible el Mobile i va apostar perquè es “continuï consolidant de cara a una projecció i una influència mundials, i ho faci des d’aquí mateix, des de Barcelona, candidata per donar cabuda al centre tecnològic europeu que desenvolupi la tecnologia 5G”. En un discurs en anglès, en català i en castellà, el rei va obviar l’evident tensió institucional i l’absència forçosa del president de la Generalitat.

No cal dir que no es va disculpar per haver beneït l’¡A por ellos! contra els votants del referèndum de l’1-O en el seu discurs televisat del 3 d’octubre, un dels motius pels quals rebia l’escridassada. El principal absent, Carles Puigdemont, deia via Twitter: “Felip VI serà benvingut a la República de Catalunya com a màxima autoritat d’Espanya quan demani perdó pel seu paper inconstitucional el mes d’octubre passat.”

El govern espanyol va deplorar l’actitud “irresponsable i mesquina” de les institucions catalanes, va qualificar d’“insolència” la plantada i va advertir que “estan posant en risc que Barcelona pugui continuar sent la seu d’un esdeveniment global de tanta importància” com és el MWC, segons fonts de La Moncloa.

Colau va defensar la llibertat d’expressió en el seu parlament, però la contundència la va deixar per a les xarxes socials: “En una democràcia avançada, qualsevol càrrec públic, el rei també, ha de poder ser criticat i qüestionat. I més si no és un càrrec elegit democràticament, sinó hereditari. Per tot això, avui i demà coincidiré cordialment amb el rei, però no participaré en el besamans, que, com el mateix nom indica, és un acte d’homenatge i vassallatge, impropi d’una democràcia del segle XXI.”

Mariano Rajoy s’ho va perdre. La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, acompanyava el monarca en el sopar, per a uns 200 convidats, i avui ho farà en l’acte d’inauguració del congrés. Altres assistents a l’àpat eren el ministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal; el delegat del govern a Catalunya, Enric Millo, i el director general de l’entitat organitzadora del MWC (GSMA), Mats Granryd.

Les mostres de rebuig ja havien començat al matí amb la del vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Agustí Alcoberro, que es va referir al rei com a persona non grata per a l’entitat. Un grup de cantaries de l’Orfeó Català va emetre un comunicat per lamentar la presència del rei al Palau de la Música. Li retreuen el discurs del 3-O, “especialment greu i rebutjable” perquè “va abonar la violència contra el poble català”.

Era la primera vegada que Felip VI tornava a trepitjar Catalunya després de l’escridassada de la manifestació posterior als atemptats de l’agost, però sobretot era el primer cop que venia al Principat després del discurs que avalava les càrregues policials del referèndum. No en va, el Palau estava fortificat, amb el cordó policial ben lluny i la Via Laietana buida. Al llarg de la tarda, els Comitès de Defensa de la República (CDR) van escampar la cassolada per la capital. Hi va haver diverses càrregues policials –amb almenys un detingut–, i a la nit es repetien. A partir de les nou del vespre, els carrers del país van viure una cassolada massiva i una claxonada multitudinària. El Borbó sopava.