La CUP refreda l’acord i apuja el llistó del mandat
Veu el pacte encara “molt lluny” i exigeix un full de ruta per implementar la República i no per tan sols restituir l’autonomia
Insta que el ple refermi demà la declaració d’independència del 27-O
Quan tot semblava fet entre JxCat i ERC per anunciar un pacte de legislatura abans del ple de demà, a partir del qual s’accelerarien els passos per investir president i formar govern, el tercer en discòrdia, la CUP, va comparèixer ahir a la tarda per tirar aigua al vi i alertar que l’acord encara és “lluny, o molt lluny”. Els cupaires van refredar l’expectativa que l’entesa se segelli aquesta setmana, i fins i tot obrien la porta que el consell polític de dissabte, que l’havia de confirmar, serveixi per prendre decisions definitives “o provisionals”. “Si hem esperat gairebé dos mesos no es pot pretendre que el ratifiquem en una setmana; ens prendrem el temps necessari”, advertia el diputat Carles Riera.
Les desavinences se centren en el full de ruta. El preacord que els van presentar la vigília JxCat i ERC té tres grans potes: acció republicana a l’exili; acció institucional des del Parlament i el govern; i mobilització social amb accions de defensa de la república i, sobretot, de participació en el procés constituent, que segons la CUP ha de ser “promogut, realitzat i materialitzat des d’aquí” –JxCat vol que es dirigeixi des de Bèlgica– i ha de culminar aquesta legislatura en un multireferèndum. De fet, el 30 de gener ja havien arribat a un pacte de mínims per investir Puigdemont que incloïa aquests termes, però ara que no serà ell el candidat no veuen clar que es mantingui la tàctica de confrontació.
En essència, temen que al país es vagi cap a la simple recuperació de l’autonomia, i el que volen és reprendre la ruta on va quedar el 27-O. És a dir, que s’implementi la República. “No acceptarem un acatament del marc constitucional i estatutari, tot i que això impulsi la unilateralitat”, advertia. “És un enfocament innegociable i indefugible”, cloïa Riera.
En aquesta línia ahir van presentar esmenes a la proposta de resolució que s’ha de votar demà de JxCat –també ho van fer a la que promouen els comuns– per a la legitimació de Puigdemont com a president. I són concloents: els cupaires introdueixen l’1-O, el 27-O i el 21-D com a font de legitimitat, i demanen d’entrada que el Parlament “es refermi” i reiteri la declaració d’independència del 27-O.
A més, volen que es defineixi explícitament Puigdemont com a candidat a la investidura, fet que evita la redacció actual. Igualment, canvien totes les referències a “l’autogovern” per la “sobirania”; parlen de “causa general” contra el moviment republicà o qualifiquen de “cop d’estat” el 155, i exigeixen la restitució de les lleis suspeses pel TC. Per negociar tot això, ahir van continuar les trobades a tres, matí i tarda al Parlament, arran de les quals al vespre des d’ERC es volien mostrar “positius”. “La CUP necessita el seu temps”, apuntaven, mentre admetien que serà difícil poder anunciar cap acord abans de dissabte. L’exigència de la CUP amb la proposta de resolució posa en perill el reconeixement a Puigdemont que havien pactat JxCat i ERC, perquè els cal el vot dels anticapitalistes. El text constata que Puigdemont compta amb una majoria parlamentària suficient per “poder-li ratificar la confiança com a president” i denuncia la “destitució il·legal il·legítima” de tot el govern a través del 155.Els dos grans grups sumen 64 vots, tenint en compte que ni Puigdemont ni Toni Comín podran votar des de Bèlgica. Els partits constitucionalistes i els comuns, però, arriben als 65 i serà decisiu el que facin els quatre de la CUP.
Anit, des de Gant, Carles Puigdemont assegurava que l’acord per la investidura i per formar un govern és “a prop” i que cal buscar una solució “per veure com és possible seguir desplegant la república catalana i continuar gestionant el govern autonòmic”.
Suport dels comuns
Els comuns troben que la primera part del text diu “bàsicament el mateix” que la proposta que van registrar ells, així que hi votaran a favor comptant que es pugui fer separadament per punts. Es tracta d’una expressió de rebuig a l’aplicació del 155 i una denúncia de la “deriva autoritària” de l’Estat. La mesa del Parlament va desestimar ahir la petició de Cs per reconsiderar l’admissió a tràmit de la redacció de JxCat. Els d’Inés Arrimadas hi veuen “problemes de constitucionalitat” que, en canvi, al PSC no consideren que hi siguin. Per a la seva portaveu, Eva Granados, de fet és “un premi de consolació pobre per a Puigdemont”. Els socialistes prioritzen, en canvi, que el Parlament iniciï el compte enrere de dos mesos per a la convocatòria d’eleccions, moviment que s’executaria si s’aprovés la seva proposta de resolució (que per ara no té prou suports) o si hi ha una investidura fallida.
La mesa no va rebre encara ahir l’informe dels lletrats sobre la reforma de la llei de la presidència. A més, Cs hi va presentar un escrit per manifestar el rebuig a l’actuació del president, Roger Torrent, en els actes oficials del rei relacionats amb el WMC.
La Moncloa, contra Sànchez
El govern espanyol carregava ahir contra la possibilitat que s’investeixi Jordi Sànchez nou president. La Moncloa i el PP van sortir de manera immediata a deixar constància que no l’acceptaran. Pel ministre d’Afers Exteriors, Alfonso Dastis, el número 2 de JxCat no és en absolut un candidat “idoni”, i Rafael Catalá reblava que aquesta opció resulta “inimaginable”. El titular de Justícia recordava que l’article 155 encara és vigent i ho serà fins que La Moncloa consideri que els nous cap visibles de la Generalitat “compliran les seves obligacions”. El portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, també va suggerir que el 155 es mantindrà fins que hi hagi un govern disposat a acatar “la legalitat”, sense persones que siguin “presumptes delinqüents”.
A Catalunya, Cs i el PSC van criticar també la proposta d’un altre candidat amb problemes amb la justícia, i els comuns van alertar que la seva investidura “no ajudaria al desbloqueig” del govern. Per a la CUP la prioritat és el programa i els noms són secundaris. ERC va evitar parlar-ne.
