Eleccions 21-D
Sànchez exigeix al Suprem i al TC assistir a la investidura
El diputat de JxCat tornarà a demanar avui la seva llibertat provisional per assumir el càrrec de president de la Generalitat si es confirma la seva candidatura
No hi ha precedents jurídics en contra
El diputat de JxCat i expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, demanarà avui, per tercera vegada, al Tribunal Suprem (TS) i al Tribunal Constitucional (TC) la seva posada en llibertat provisional immediata. En aquest cas, el seu advocat, el penalista Jordi Pina, al·legarà que és per assistir al ple del Parlament per a la seva investidura com a president de la Generalitat, si finalment aquest és el desig del president, Carles Puigdemont, i del seu grup. La petició de Sànchez és excepcional, no hi ha precedents jurídics en contra i la seva negativa posaria a la corda fluixa tots dos tribunals, als quals el jurista Javier Pérez Royo va assegurar abans-d’ahir que podrien “prevaricar” si li neguen el dret de sufragi, ja que només es pot prohibir amb sentència ferma.
Sànchez –en presó provisional des del 16 d’octubre passat, acusat primer del delicte de sedició per l’Audiencia Nacional i després de rebel·lió pel Suprem per la gran manifestació del 20 de setembre passat– ja havia demanat al TC, primer, i després al magistrat del Suprem Pablo Llarena la seva posada en llibertat dos cops. Primer, el seu advocat ho va sol·licitar per poder fer campanya com a número dos de JxCat, i després per exercir el seu dret a votar com a diputat.
La petició d’empara al Constitucional per vulneració de drets fonamentals va ser el novembre passat i el tribunal va admetre l’obertura d’una peça separada sobre la seva petició de llibertat. El seu lletrat demanava el mateix tracte que van rebre els feixistes condemnats per haver assaltat el centre Blanquerna, que va ser la suspensió de l’entrada a la presó fins a la confirmació de la pena. No va obtenir resposta. Pina va tornar a demanar la llibertat quan Sànchez va obtenir l’acta de diputat, no va haver-hi cap al·legació en contra i el TC ja l’hauria d’haver resolt. Per això, el lletrat avui, amb un nou escrit, torna a insistir al TC a demanar la llibertat provisional de Sànchez perquè pugui assumir la seva investidura com a nou president de la Generalitat.
Llarena, empipat
Per la seva part, l’instructor del Suprem li ha denegat la llibertat els dos cops adduint el perill de reiteració delictiva. No obstant això, Sànchez ja era a la presó de Soto del Real, a Madrid, quan JxSí i la CUP van fer la declaració de la República. A més, el coronel Diego Pérez de los Cobos, coordinador policial per impedir l’1-O, a preguntes de Pina, va admetre en la seva declaració al Suprem com a testimoni que la marxa de tot el dispositiu policial de Catalunya era perquè no s’esperaven actes violents. És per això que, en la segona negativa, Llarena ja no parla que pugui incitar afer actes violents, sinó que l’acusat, com el vicepresident, Oriol Junqueras, mantenen la seva ideologia independentista. Una afirmació que per molts juristes implica un daltabaix perquè s’esta aplicant el dret penal de l’enemic.
Fins ara, Llarena s’emparava en el fet que amb les seves resolucions no alterava el marc constitucional ni el de l’Estatut, ja que permetia a Sànchez i a la resta d’empresonats electes delegar el seu vot al Parlament. Ara, però, si nega la petició a Sànchez, pels juristes això implica el trencament d’aquest marc i la vulneració dels drets dels ciutadans a escollir els seus representants polítics. Per alguns penalistes, Llarena pot evidenciar, novament, que aplica el principi d’oportunitat i no el de legalitat, com està obligat a fer.
La instrucció contra l’independentisme català se li està ennuegant, al jutge Llarena. El seu to plàcid ha canviat i en les darreres declaracions ha exhibit molt mal geni, segons fonts presents. La seva promoció interna podria ser qüestionada, sobretot en haver retirat l’ordre de crida i cerca internacional de Puigdemont.
LES DATES
La investigació, fins a 18 mesos
El magistrat del Suprem Pablo Llarena va acceptar ahir, com li va demanar la fiscalia, declarar la causa contra l’independentisme català com a “complexa” per permetre que la investigació s’allargui fins a 18 mesos. Si no ho fes, l’hauria de tancar en el termini de sis mesos. Llarena va acceptar la querella de la fiscalia contra part de la mesa del Parlament el 31 d’octubre passat. La llei permet aquesta ampliació quan hi ha molts acusats; quan s’han d’investigar fons malversats, i incidències. Hi ha qui interpreta que Llarena, així, perllongarà la reclusió dels quatre presos polítics.