política
crisis d'investidura
Governs aturats
Catalunya ja acumula 136 dies sense govern des que Rajoy el va fulminar amb l’article 155
Tot i que La Moncloa insisteix que ha pacificat la situació, les institucions catalanes estan bloquejades
Bèlgica és el país que va estar més temps sense executiu: 541 dies
Espanya també va estar 341 dies sense poder formar govern
A Itàlia,acostumats a les crisis polítiques, molts ciutadans diuen que “sense govern funcionen millor”
Ja fa 136 dies que Mariano Rajoy, amb el suport del PSOE i Ciutadans, va engegar la maquinària de l’article 155 i va deixar Catalunya sense govern. La Moncloa va agafar les regnes de totes les conselleries, però és evident que Catalunya no té executiu i que les institucions estan paralitzades, encara que des de Madrid intenten vendre el relat que han aconseguit estabilitzar el país i que han endegat moltes iniciatives. Només cal fer un repàs de tots els greuges que recull l’entitat ServidorsCAT per adonar-se que l’argument de l’executiu espanyol no s’aguanta per enlloc.
També és cert, però, que les negociacions entre JxCat, ERC i la CUP semblen encallades i tampoc troben el desllorigador. Si aquesta situació s’allargués i es convoquéssin eleccions –alguns analistes les situen pels volts del mes de juliol–, Catalunya podria entrar en el rànquing dels països que més temps han estat sense govern. Això sí, amb una diferència abismal, ja que aquests països tenien un executiu provisional i anaven fent algunes polítiques, circumstància que aquí no es dona.
El cas més paradigmàtic és el de Bèlgica, que té el rècord mundial de dies sense govern: 541. Tot es remunta a l’any 2010, amb les eleccions legislatives del dia 13 de juny, en què va guanyar la formació Nova Aliança Flamenca, que aposta per la independència de Flandes. La situació, però, es va bloquejar, perquè no es va aconseguir teixir cap aliança i es va entrar en la crisi política més llarga de la història del país –el 1988 ja havien trigat 150 dies a formar una coalició–. Finalment, després de gairebé 18 mesos de negociacions, el líder socialista francòfon, Elio Di Rupo, va presidir el nou executiu belga, constituït per una coalició amb els sis partits socialistes, liberals i democratacristians.
Amb aquests 541 dies de provisionalitat, Bèlgica va passar al davant d’altres estats que també havien viscut una situació molt llarga d’interinatge com, per exemple, Moldàvia, amb 528 dies, l’any 2009; Cambodja, amb 353 dies (2003-2004) i l’Iraq (2010). El 1977, Holanda va estar un total de 208 dies sense primer ministre.
Entre el 2015 i el 2016, l’Estat espanyol va passar a formar part d’aquesta llista, quan va trigar 341 dies a bastir un executiu. Tot va començar amb les eleccions del 20 de desembre del 2015, en què va guanyar el PP, amb 130 diputats, seguit del PSOE (90 escons), Podem (69) i Ciutadans (40). Un puzle molt complicat d’encaixar que va portar Pedro Sánchez a provar una investidura, que va acabar fallida –el PSOE i Cs havien arribat a un acord, però els seus vots no eren suficients–. Les negociacions van continuar, i fins i tot es va proposar una gran coalició entre el PP i el PSOE per evitar anar a les urnes, però no va fructificar.
Finalment, es van haver de convocar unes segones eleccions, el 26 de juny de l’any 2016. Era la primera vegada en la història recent espanyola que s’havien de fer unes segones eleccions per la incapacitat de configurar un nou executiu. Aquest cop, el PP va tornar a guanyar, amb 137 escons, i Rajoy va aconseguir ser president a l’octubre amb els vots a favor del PP, Ciutadans i Coalició Canària; l’abstenció de 68 diputats del PSOE, i el no de la resta de la cambra (111), inclosos quinze socialistes que van trencar la disciplina de vot del seu partit.
Van ser unes negociacions duríssimes que van acabar trinxant el PSOE. Pedro Sánchez es va negar a abstenir-se per facilitar la investidura de Rajoy i, després de moltes pressions, va acabar dimitint com a secretari general del PSOE, fet que va aplanar l’abstenció. Això sí, Sánchez va recuperar el poder de l’organització en unes eleccions primàries l’any 2017.
El cas més recent d’Alemanya
Itàlia també es podria veure abocada a un panorama incert després de les eleccions de diumenge passat, dia 4. Una de les opcions que s’albiren és un acord entre el Moviment 5 Estrelles, la força més votada, i el Partit Demòcrata de Renzi, que està immers en una profunda crisi. A Itàlia, però, estan molt acostumats a aquest teatre de la política i hi ha una dita que diu “Senza governo, funzionamo meglio” (‘sense govern, funcionem millor’), per referir-se a la inestabilitat que han viscut en les últimes dècades, amb més de 60 executius en 70 anys.
Durant l’època en què l’Estat espanyol va estar sense govern, també van sorgir algunes veus que plantejaven si un país podia viure millor sense un executiu, i posaven com a exemple Bèlgica, que, durant el període d’interinatge, va comprovar com l’economia va créixer més que la mitjana europea i l’atur va baixar. A Catalunya, però, aquesta teoria és impensable, perquè només cal veure com el 155 està perjudicant la Generalitat.
