tribunals
presos polítics
La defensa de Sànchez s’hi repensa i apel·la al Suprem
Els advocats no demanaran, per ara, mesures cautelars al Tribunal d’Estrasburg
Opten abans per esgotar les altres vies i presenten un recurs que es podria resoldre aquesta mateixa setmana
La cambra catalana torna a estar pendent, aquesta setmana, de decisions judicials. Els advocats del candidat a la presidència de la Generalitat, Jordi Sànchez, han variat l’estratègia de defensa i finalment no registraran avui, en contra del que havien anunciat, la petició de mesures cautelars al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg en resposta a la negativa del magistrat Pablo Llarena a permetre al diputat sortir de la presó per a la investidura en un ple que havia estat convocat per a aquest matí.
De res van servir les peticions dels advocats ni la carta que el president Roger Torrent va adreçar dijous passat al magistrat del Suprem instant a l’excarceració. Ahir a última hora la defensa va emetre un comunicat en què decideix ajornar la via d’Estrasburg i opta per esgotar el recorregut de la justícia espanyola, l’última estació seria el TC, abans de dirigir-se a la justícia europea.
Tot i que no han explicitat els motius del canvi, des que es va comunicar la decisió de trucar a les portes del TEDH van sorgir veus que alertaven de la dificultat que aquesta via prosperés, ja que fins ara totes les mesures cautelars dictades pels magistrats europeus s’han pres en casos relacionats amb extradicions o expulsions que podien posar en perill la vida del denunciat. També s’apuntava a la necessitat d’esgotar totes les vies. La defensa de Sànchez presentarà recurs d’apel·lació a la sala 2 del Suprem i ho farà, a més, amb caràcter d’urgència.
Escenaris immediats
El president del Parlament i el grup parlamentari de Junts per Catalunya, el president del qual és Sànchez, hauran d’esperar ara la resposta del Suprem, que podria arribar aquesta setmana.
Si el tribunal denega la petició, el grup de Junts per Catalunya podria retirar la candidatura de Sànchez i proposar un altre membre de la llista d’acord amb el pacte que els uneix amb ERC segons el qual la presidència de la Generalitat correspon als de Puigdemont. En aquest cas, Torrent hauria de tornar a convocar una tercera ronda de contactes amb els set grups parlamentaris abans de tornar a convocar un ple d’investidura.
Tanmateix, el que acabi passant aquesta setmana també dependrà del que acabi fent la defensa de Sànchez, que després del Suprem podria dirigir-se al TC i al TEDH. Si Torrent opta per esperar una nova decisió d’aquests òrgans, l’activitat parlamentària tornarà a quedar aturada i aquesta vegada el parèntesi d’inactivitat seria prou llarg per girar el focus cap al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que podria decidir convocar el Senat per allargar el 155 o bé fins i tot, segons apuntava dissabte el PP, convocar de nou eleccions. De fet, aquest desenllaç també podria arribar a través del TC. Avui el PSC torna a reclamar als jutges que decretin l’inici del compte enrere de dos mesos cap a unes eleccions automàtiques després de dues investidures fallides. Tot això, sempre que Torrent no decideixi ell mateix activar el rellotge, com van suggerir els lletrats de la cambra.
El pla C, nou candidat
El president del Parlament es refermava dissabte que no poden ser els jutges els que decideixin qui ha de ser investit president. Torrent prioritza la sobirania del Parlament, per tant, el més probable és que esperi que sigui JxCat qui presenti un nou candidat, tot i que el portaveu d’aquesta formació, Josep Costa, ahir s’aferrava a fer valer la candidatura de Sànchez apuntant, fins i tot, a la presentació d’una querella, ja anunciada pel grup, contra Llarena per prevaricació. Però si s’opta per un nou candidat, s’obrirà un nou escenari d’actuació que tornaria a posar la lupa informativa en les negociacions entre els tres partits.
ERC, atès el pacte previ, hauria d’acceptar el candidat de JxCat. Els republicans reclamen que sigui una investidura efectiva per poder formar govern. El diputat Jordi Turull podria protagonitzar el pla C, però la seva elecció dependrà també del que decideixi el pròxim 17 de març la CUP en el consell polític per deliberar el nou document programàtic que els ha fet arribar JxCat i ERC. El diputat cupaire Carles Riera ja ha anunciat que tot i els recents avenços, el projecte continua la línia autonomista i, per tant, mantindrien la seva abstenció. Aquest escull es podria solucionar si els diputats Puigdemont i Comín decideixen deixar l’escó, la qual cosa faria efectiu el vot dels 66 diputats que sumen amb ERC enfront dels 65 de l’oposició.
Per ara, però, les posicions dels tres partits continuen enrocades. Mostra d’això van ser les intervencions en la manifestació de l’ANC celebrada ahir en què l’entitat reclama que es posi rumb de forma immediata cap a la República. Un objectiu que no comparteixen del tot els republicans, més partidaris d’eixamplar la base de l’independentisme i recuperar les institucions esborrant tota petja del 155. JxCat aposta per l’embat amb l’Estat i posar el focus en les actituds repressives dels aparells de l’Estat que no permeten que el Parlament triï el president, i la diputada de la CUP, Natàlia Sànchez, refermava l’interès pel què i no tant pel qui ha de governar aquesta legislatura.
