Política

Subvenció en qüestió

Els partits van rebre 5,4 milions d’euros entre els anys 2014 i 2015 en concepte d’una subvenció que va néixer l’any 2002 per protegir els regidors del País Basc

El darrer informe del Tribunal de Comptes demana que es reconsiderin els ajuts

Aquest mes de febrer, ETA ha fet public que ha sotmès a votació dels seus militants la dissolució definitiva de l’organització armada basca. L’anunci és la culminació d’un procés que es va iniciar amb l’alto el foc de l’any 2011 i va tenir el punt àlgid en el desarmament unilateral de l’any passat. L’any 2009, ETA havia mort dos guàrdies civils en el que seria el seu darrer atemptat mortal a l’Estat espanyol, però no l’últim, ja que l’any 2010 va assassinar un policia francès. Tot i això, els partits polítics amb representació al Congrés dels Diputats tenen encara dret a rebre una subvenció que es va implantar l’any 2002 per protegir, inicialment, els regidors del País Basc. Ara, en el seu darrer informe de fiscalització dels partits polítics, el Tribunal de Comptes, que, per llei, els ha de controlar, suggereix que ja és l’hora de posar fi a aquesta ajuda per a la seguretat dels càrrecs públics.

El Tribunal de Comptes argumenta, en el seu informe de les despeses dels partits dels anys 2014 i 2015, que, vist “l’actual context social i polític, podria avaluar-se la conveniència econòmica de mantenir, en les condicions actuals, la subvenció estatal per sufragar les despeses de seguretat dels partits per mantenir la seva activitat política”. I ho diu perquè l’Estat, a través del Ministeri de l’Interior, va subvencionar els partits polítics de l’arc parlamentari amb 5,4 milions en aquests dos exercicis.

Tot i que les ajudes van arribar als partits des del 2002, va ser l’any 2011 qual el govern espanyol va aprovar el reial decret que regula aquestes subvencions. Segons aquesta normativa, els partits tenen dret a demanar subvencions per pagar les despeses derivades de la protecció de les seus dels partits amb personal de seguretat o els condicionaments que tinguin aquest objectiu, com ara les alarmes o la videovigilància; la protecció dels càrrecs públics, ja sigui amb escortes, vehicles blindats, inhibidors de senyals o equips GPS; la protecció de la informació via programari o maquinari, i la protecció dels actes públics, ja sigui amb la contractació del personal de seguretat o amb el condicionament dels espais per millorar-ne la seguretat.

En el període fiscalitzat pel Tribunal de Comptes, el PP va ser el partit polític més beneficiat, amb 2.555.138 euros d’ajudes a la seguretat; el PSOE, amb 1.434.823 euros, va ser el segon. Pel que fa als partits catalans amb representació al Congrés dels Diputats, la ja desapareguda CiU va rebre 236.714 euros; el PSC, 212.300, i ERC, 54.568. Fonts d’ERC han explicat que aquests diners, “que s’han justificat fins al darrer euro”, corresponen bàsicament “a la seguretat de la seu del partit, càmeres de vigilància i seguretat en tots els actes públics, al marge dels electorals”.

Ferran Bel, diputat per Tarragona del PDeCAT i responsable dels afers econòmics de la formació a Madrid, deixa clar que el seu partit “podria estar d’acord a fer desaparèixer aquesta subvenció sempre que es faci en el marc del debat que s’ha obert sobre el finançament dels partits polítics”. Bel es refereix a la subcomissió que a tal efecte s’ha obert al Congrés dels Diputats. “La necessitat de seguretat ha variat, cert, però hi és; per això s’ha de debatre com es cobreix”, defensa. El PDeCAT usa els diners, bàsicament, en mesures de seguretat a les seus del partit.

Diners sense justificar
El TC alerta que hi ha partits que no han pogut justificar totes les despeses i, per això, demana que tornin els diners no acreditats. En aquesta situació hi ha el PP, amb 48.366 euros; el Bloc Nacionalista Gallec, amb 18.076; Amaiur, amb 16.145; Ciutadans, amb 10.600, i Podem, amb 9.000.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra insisteix a reclamar que Felip VI el rebi

El president de la Generalitat considera que el monarca hauria d’escoltar “què està passant al nostre país”

El cap del govern català reitera que el rei s’hauria de “disculpar” pel discurs del 3-O

Barcelona
 

El tinent de la Guàrdia Civil que va dirigir l’operatiu de l’1-O a Fonollosa i Castellgalí diu que no va ordenar les càrregues

Manresa
 

Torra i Sánchez es reuniran el 9 de juliol

Barcelona
 

La Moncloa descarta una reunió entre Felip VI i Torra

Madrid
 

La Zarzuela notifica a Sánchez la carta on Torra demana reunir-se amb el rei

Madrid
 

Calvet convida els grups a posar-se d’acord per aprovar amb “celeritat” la llei d’arrendaments urbans

Barcelona
 

Àlex Pastor diu que la moció censura de Badalona ha estat provocada per Sabater

Badalona
 

Torra i Puigdemont es reuneixen aquest dijous a Alemanya

barcelona
 

Borràs insta Cs a “combatre la intolerància” i adonar-se de la realitat que es viu a Catalunya

Barcelona