municipal
procés sobiranista
El ple de Girona referma que Felip VI no és benvingut
Tomba per majoria absoluta el recurs que havia presentat Cs contra l’acord en què es declarava ‘persona non grata’ el rei espanyol
Els grups critiquen que la formació judicialitzi el ple
El ple de l’Ajuntament de Girona va tombar ahir el recurs que havia presentat el grup de Ciutadans (Cs) envers l’acord en què es declarava persona non grata el rei espanyol Felip VI. La proposta va ser rebutjada per 22 vots a favor i 3 en contra –Cs i PP–. La portaveu de Cs, Míriam Pujola, va defensar l’argumentari jurídic del recurs i va alertar que el ple s’està extralimitant en les seves competències.
Al seu torn, el portaveu del govern municipal, el tinent d’alcalde Carles Ribas, va indicar que els serveis jurídics municipals afirmen que hi ha legitimitat per tirar endavant la moció, que es va aprovar el 24 d’octubre passat, i va criticar que el partit taronja “judicialitzi la política”. “És un gran error”, sosté Ribas, que assevera que “no estan sols” i que s’han pronunciat de la mateixa manera els empresaris de la ciutat, quan la Cambra de Comerç de Girona va aprovar la desvinculació de la Fundació Princesa de Girona.
La portaveu del PP, Concepció Veray, en canvi, va defensar la proposta de Cs, i va advertir el govern municipal que la votació és un “altre error”, referint-se a l’altra moció en què es va declarar persona non grata Enric Millo. “Facin el que vulguin, no són ningú per dir qui és i qui no és benvingut a la ciutat”, sosté Veray, que recorda que “no té efectes jurídics, només faltaria!”. “Una vegada més, el que ha fet el govern municipal és parlar en nom de tots, quan més de la meitat dels catalans no creuen en aquesta posició”, assegura Veray.
Per la seva banda, la líder del PSC, Sílvia Paneque, va criticar que no s’estiguin tirant endavant acords que tinguin efectes reals sobre els ciutadans i l’esdevenir de la ciutat. “En aquest terreny, Cs se sent còmode, en aquesta teatralització de la política”, afirma. També va criticar la formació taronja per oposar-se amb arguments jurídics a les mocions. “La judicialització de la política és un camí excepcional i no recomanable”, defensa Paneque. En tot cas, fa el toc al govern municipal per haver portat al ple una quarantena de mocions que expressen “tan sols desitjos”.
“Que el borbó marxi”
Així mateix, el regidor de CUP-Crida per Girona, Lluc Salellas, va exclamar que “el rei d’Espanya no és benvingut a la nostra ciutat”, i va defensar la legitimitat del vot del ple. El representant cupaire va recordar que es va tirar endavant la proposta perquè Felip VI va “insultar i trepitjar des del seu tron d’or tots aquells que van votar l’1 d’octubre; no els va representar ni els va defensar”. “Que el borbó marxi i s’exiliï pel temps del temps”, va concloure.
Per últim, Maria Mercè Roca (ERC-MES) va defensar que Felip VI “no va ser neutral després de la violència de l’1-O” i va denunciar que Cs “sempre es refugia en els fonaments jurídics”, i va recordar que també ho van fer en el canvi de nom de la plaça de l’1 l’Octubre.
La decisió del ple del 24 d’octubre es va prendre arran d’una moció presentada pels tres partits sobiranistes: CiU, ERC-MES i la CUP-Crida. Per la seva banda, el PSC es va abstenir, mentre que els representants de Cs i el PP van votar-hi en contra.
Reconeixement a la rumba
L’Associació de Música Moderna de Girona va presentar ahir una moció perquè el consistori doni suport a la candidatura de la rumba catalana com a patrimoni cultural immaterial de la Unesco. La proposta va ser defensada per David Coll, director de l’escola de música moderna, que va explicar que la candidatura va associada amb la projecció de la cultura pròpia arreu i també com a transmissió d’aquesta cultura a les noves generacions i en el marc de l’escola. Alhora va defensar que és una oportunitat per a la “visualització de la comunitat gitana i el reconeixement de la seva aportació”. Coll va recordar que el 2015 el Parlament de Catalunya hi va donar suport. A banda d’això, des de l’associació es va demanar al ple municipal el reconeixement de la rumba com una música popular com a patrimoni de la ciutat i va sol·licitar el compromís de promoure accions culturals i educatives. La moció va ser aprovada per la majoria del ple.
