Política

tribunal europeu de drets humans

Golejada a Espanya

L’Estat espanyol acumula nou condemnes en els onze casos que s’han sentenciat entre el 2017 i el 2018 al Tribunal Europeu de Drets Humans

Juan María Atutxa, Paulina Rubio i uns immigrants expulsats de Melilla han aconseguit guanyar Espanya i que Estrasburg els donés la raó

L’últim cas és el de la crema de fotos dels reis

Nou a dos. Aquesta és la vergonyosa golejada que l’Estat espanyol ha encaixat a Estrasburg en els darrers mesos. De les onze sentències que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha dictaminat contra Espanya el 2017 i aquest 2018, en nou ha rebut condemnes: des de l’expresident del Parlament basc Juan María Atutxa, passant per la cantant Paulina Rubio, fins a arribar a immigrants expulsats de Melilla i als joves de Girona que van cremar les fotos del rei Joan Carles I i de la reina Sofia.

Monarques

El 2008, l’Audiencia Nacional va condemnar Jaume Roura i Enric Stern per un delicte d’injúries a la corona per haver cremat unes fotos dels reis l’any anterior. El TC va ratificar la sentència, però ara Estrasburg ha donat la raó als joves. Considera que l’acció està emparada pel dret a la lliure expressió i obliga l’Estat a pagar-los més de 10.000 euros.

Atutxa

L’expresident del Parlament basc Juan María Atutxa i els exmembres de la mesa de la cambra Gorka Knörr i Kontxi Bilbao van recórrer al TEDH contra la justícia espanyola, que els havia condemnat per un delicte de desobediència per haver-se negat a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak després de la il·legalització de Batasuna el 2003. L’any passat, el tribunal europeu va condemnar Espanya per haver vulnerat l’article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans, que dicta que “tota persona té dret al fet que la seva causa sigui escoltada equitativament, públicament i dins d’un termini raonable, per un tribunal independent i imparcial”.

Immigrants

El 2017, la Cort Europea va concloure que les denominades “devolucions en calent”, defensades i executades pel govern espanyol a les fronteres de Ceuta i Melilla, eren il·legals. Estrasburg va subratllar que l’expulsió immediata de dos ciutadans d’origen subsaharià –eren dos casos de l’any 2014– violava el conveni que prohibeix els retorns col·lectius i, a més, es va vulnerar el dret a un recurs efectiu. Davant d’aquesta situació, l’Estat es veia obligat a indemnitzar cadascun dels afectats amb 5.000 euros. Però el govern espanyol hi va recórrer i la Gran Sala del Tribunal haurà de revisar la resolució.

Caixeres

Gravar treballadors amb una càmera oculta és il·legal, encara que les gravacions serveixin per demostrar que estaven robant. Això és el que va concloure el mes de gener passat el TEDH, que va castigar l’Estat per no haver protegit la privacitat de cinc caixeres d’un supermercat que van ser acomiadades després de ser gravades per una càmera, que desconeixien que existia, mentre robaven productes. Cadascuna de les afectades, residents a les localitats de Sant Celoni i Sant Pere de Vilamajor, haurà de ser indemnitzada amb 4.000 euros.

Jubilats

Una altra derrota d’Espanya, aquest cop per haver il·legalitzat un apartament de dos jubilats i haver-ne ordenat la demolició sense haver-los avisat. Els afectats, dos avis de Madrid, van comprar un pis en un municipi de Pontevedra, Sanxenxo, el 2001, però no es van assabentar que s’havien de quedar sense habitatge fins al 2009, quan se’ls va comunicar una sentència ferma per enderrocar l’edifici. El TEDH manté que no van tenir un judici just.

Presos d’ETA

El mes de febrer passat, el tribunal europeu va condemnar Espanya pels maltractaments infligits a dos presos d’ETA. Aquests abusos policials es van produir durant la detenció d’Igor Portu i Martín Sarasola, els autors de l’atemptat a la T4 de Barajas, el 30 de desembre del 2006, que va provocar dos morts. La interlocutòria del TEDH destaca que l’administració espanyola va vulnerar la prohibició de tractes inhumans o degradants en l’aspecte material i processal, ja que no va investigar correctament els fets. L’Estat haurà d’indemnitzar Portu i Sarasola amb 30.000 i 20.000 euros, respectivament.

Paulina

Estrasburg també es va mullar amb relació als programes televisius del cor. L’any passat, el tribunal va sentenciar que Espanya havia violat el dret a la intimitat de la cantant mexicana Paulina Rubio després que tres programes de televisió parlessin de les seves tendències sexuals i donessin detalls de la convivència amb la seva parella. La justícia espanyola mai havia acceptat els recursos de l’artista, que no va rebre cap indemnització d’Estrasburg perquè els seus advocats no ho havien demanat.

Pornografia

El 2017, es va emetre una altra resolució contra Espanya i es va donar la raó a un ciutadà que havia apel·lat contra la seva sentència per possessió i publicació d’imatges pornogràfiques de menors. El TEDH va considerar que s’havia violat el seu dret a la vida privada amb l’accés al seu ordinador sense autorització judicial.

Contra el soroll

Un home de 87 anys, de València, ha aconseguit guanyar la seva batalla judicial a Estrasburg, que va iniciar fa dues dècades. En aquest cas, el tribunal va condemnar l’Estat per no haver protegit aquest ciutadà dels sorolls nocturns provocats per terrasses i bars, i també va matisar que no li havia garantit el seu dret a la vida privada i familiar, que recull l’article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans. Es dona la circumstància que, el 2004, el tribunal també va acceptar la demanda d’una veïna de la mateixa zona i pel mateix conflicte. “És una demostració que els tribunals europeus també condemnen per inacció”, explica el lletrat Jaume Alonso-Cuevillas.

Narcotraficant

Un dels dos casos que ha guanyat Espanya entre el 2017 i el 2018: el TEDH va desestimar la interpel·lació d’un veterinari colombià, que vivia a l’Estat, relativa a una extradició pendent als Estats Units per ser jutjat per dos presumptes delictes de narcotràfic. El demandant al·legava que podia ser condemnat a cadena perpètua als Estats Units, una circumstància contrària a l’article 3 del Conveni de Drets Humans, que prohibeix “les penes o tractes inhumans o degradants”.

Frau fiscal

El mateix dia que Espanya rebia el clatellot pel cas de la crema de fotos dels reis, Estrasburg feia pública una altra sentència, que aquest cop sí que li era favorable, encara que tenia molta menys rellevància que la de Girona. Els magistrats es van pronunciar a favor de l’Estat en una causa en què quatre demandants de València es queixaven que no havien tingut un judici just, després d’haver estat condemnats per un delicte de frau fiscal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

POLÍTICA

Tarifa plana, la resposta del govern de Pineda a la pujada del 25% de l’IBI

PINEDA DE MAR
política

Ajornada per falta d’acord la reunió de la comissió d’investigació del 17-A

barcelona
política

Espanya defensa la sentència del procés a Estrasburg

barcelona
política

Mas Guix entrega a Aragonès la proposta de finançament singular

barcelona
Reportatge

El sud global ja és aquí

Girona
Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts