Cursa sense obstacles cap al Kremlin

Tot és a punt perquè Vladímir Vladimiròvitx Putin, nascut a Sant Petersburg fa 65 anys, obtingui avui el seu quart mandat com a president de Rússia en unes eleccions que guanyarà sense sorpreses i que li permetran continuar en el poder fins al 2024. La participació és l’única incògnita que la jornada electoral haurà de dissipar i la que donarà la mesura del suport que conserva Putin a les portes del que ha de ser l’últim tram de la seva presidència.

Els comicis arriben en un moment de màxima tensió amb Occident, arran del cas de l’exespia rus enverinat amb un agent nerviós a Salisbury (Anglaterra) i de l’enfrontament amb Washington a causa de l’“activitat cibernètica maligna russa”, destinada a interferir en les eleccions presidencials que van donar la victòria a Trump i a atacar els sistemes d’infraestructures clau dels EUA com ara la distribució d’aigua i energia o els controls d’aviació. Accions totes elles que han estat objecte de represàlies en forma de sancions i, en el cas del Regne Unit, d’expulsions massives de diplomàtics.

Són aquests els últims episodis d’una escalada de confrontació que ve de lluny, que s’afegeixen a la competència nuclear entre Rússia i els EUA i als xocs més recents que les dues superpotències han mantingut a Ucraïna –amb la invasió i posterior annexió de la península de Crimea– i a Síria, on Moscou ha fet costat al seu aliat –i enemic d’Occident– el president Baixar al-Assad.

Putin arriba a la cita electoral havent escalfat la campanya amb una retòrica bel·licista com la que va utilitzar l’1 de març durant el discurs sobre l’estat de la nació, en què va presentar el nou arsenal estratègic rus i la seva arma estel·lar, un míssil intercontinental capaç de burlar els sistemes de detecció dels EUA.

“Rússia està desenvolupant una campanya de desestabilització amb tècniques militars i no militars per canviar l’ordre internacional, esquerdar l’OTAN i soscavar el lideratge dels EUA al món”, va resumir llavors l’alt comandament aliat Curtis Scaparrotti. Una visió que comparteix l’analista Arkadi Ostrovski, per qui l’objectiu essencial de Putin és “debilitar l’ordre liberal occidental”.

El cap del Kremlin ha utilitzat l’enfrontament amb l’enemic exterior per reforçar la complicitat amb el seu electorat i aconseguir un altre mandat. Quan l’hagi completat, d’aquí a sis anys, i si evita la temptació de seguir els passos del xinès Xi Jinping per perpetuar-se en el poder, Putin haurà governat durant un quart de segle la Rússia postsoviètica, ja sigui com a president visible o com a primer ministre movent els fils a través de persona interposada.

Sense rival que li pugui fer ombra, el contrincant més ben situat, segons les enquestes, és el candidat del Partit Comunista, el milionari Pàvel Grudinin, que recull un 8% en intenció de vot. Grudinin, empresari agroalimentari, ha estat objecte d’una campanya de desprestigi de la premsa oficialista, que li atribueix diversos comptes a Suïssa. Darrere d’ell, en els sondejos, també hi ha els candidats liberals Ksenia Sobtxak i Grigori Iavlinski, i l’ultranacionalista Vladímir Jirinovski, però el rival més perillós, el que podia capitalitzar l’onada de descontentament per la caiguda del nivell de vida de la població, per la falta de drets i llibertats i per la persecució política i contra la dissidència en general, ha estat apartat de la cursa presidencial mitjançant una condemna per delicte fiscal. El liberal Alexei Navalni, l’enemic número u del Kremlin que l’any passat va liderar les multitudinàries manifestacions opositores al carrer, ha fet una crida a boicotejar unes eleccions que considera fraudulentes.

Per milions de russos, però, l’actual cap del Kremlin és el dirigent que ha aportat estabilitat després del caos polític i econòmic dels anys noranta, el que ha retornat a Moscou el protagonisme perdut després de la humiliant caiguda de l’URSS. L’annexió de Crimea i la intervenció a Síria, on l’actuació de l’exèrcit rus ha estat determinant per fer decantar la guerra a favor del president Baixar al-Assad, serien només alguns exemples de l’autoritat restablerta de Rússia en el nou ordre mundial. “Per alguns, és l’home que ha tornat a aixecar una Rússia de genolls, que ha recuperat l’estatus que tenia l’exèrcit i la indústria militar. Per d’altres, és qui els ha millorat el nivell de vida i s’ha assegurat que cobressin la pensió sense retards”, explica l’analista polític Konstantin Kalatxev.

Amb tot, en l’etapa final del seu últim mandat, la caiguda dels ingressos pel petroli i les sancions occidentals vinculades a la crisi d’Ucraïna han aprofundit la recessió econòmica i han fet augmentar la pobresa. Per això ha promès millorar el dia a dia dels russos i els ha animat a votar. “Putin explota hàbilment totes les pors de la població”, afirma Kalatxev. “La gent té por de perdre el que té, i aquest temor és especialment fort a les províncies, on la vida és difícil”, hi afegeix. “Els que van viure el col·lapse soviètic encara s’esborronen quan pensen en les botigues buides, les cues i les dificultats”, corrobora Sarah Rainsford, de la BBC. L’impacte dolorós que tot allò va deixar en l’ànim de la població russa seguirà pesant en les eleccions, fins que el relleu generacional esborri definitivament el record d’aquells anys traumàtics.