POLÍTICA
Elisenda Paluzie arrasa en les eleccions de l’ANC
David Minoves queda en tercera posició i Adrià Alsina, pròxim a Sànchez, sisè
La polèmica exclusió de Baños podria haver contribuït a la baixa participació, que no arriba al 20% del cens
L’economista Elisenda Paluzie va ser la candidata al secretariat nacional de l’ANC més votada en les eleccions d’ahir, amb 5.062 vots, molt per sobre de Joan Canadell, cofundador del Cercle Català de Negocis (CCN), que en va obtenir 3.152, i del president del Ciemen, David Minoves, aspirant a presidir l’entitat, que en va rebre poc més de 3.000.
El fins ara cap de premsa de l’ANC, Adrià Alsina, considerat pròxim a Jordi Sànchez, va quedar en sisena posició, per sota fins i tot del tercer candidat a liderar l’assemblea, David Fernàndez (vicepresident del CCN), cinquè. Que Paluzie sigui la més votada no vol dir que automàticament esdevingui la pròxima presidenta –l’editora Liz Castro va ser la més votada en les dues últimes eleccions, però el president va ser Sànchez–. D’entrada, la professora d’economia de la UB recordava ahir que no tenia previst pugnar per encapçalar l’entitat, però tot dependrà de les negociacions que s’obren a partir d’ara i fins dissabte, quan els 77 secretaris nacionals escollits ahir triaran a l’Hospitalet el president, el vicepresident, el secretari i el tresorer per als pròxims dos anys.
Segons algunes fonts, la victòria de Paluzie s’explica per dos factors: ser molt coneguda dins de l’activisme independentista, amb una llarguíssima trajectòria, i no haver pres mai posició per cap dels dos corrents enfrontats.
D’altra banda, que entre les quatre primeres posicions hagin quedat persones que apareixien en la llista que un dels fundadors de l’ANC, Pere Pugès, va enviar per correu electrònic a alguns socis perquè no els votessin (Paluzie, Minoves i Pep Cruanyes –quart–) és tota una bufetada al sector considerat continuista, encapçalat per Alsina.
Efecte Baños
La casualitat va voler que el nombre de votants, 7.155, acabés amb el fatídic número de l’article de la Constitució que ha servit per carregar-se el govern. Anècdotes al marge, la baixa participació (un 19,5% dels més de 37.000 socis) s’explicaria, segons fonts pròximes a Minoves, per la mala maror prèvia a les eleccions, amb la desqualificació d’Antonio Baños com a candidat. La indignació també es va manifestar en forma de vots nuls, ja que van aparèixer paperetes amb el nom de Baños escrit. El 2016 va votar un 21,4% del cens.
Els aspirants a liderar l’ANC post-Sànchez van esperar els resultats a la seu del carrer Marina, on també hi havia Paluzie i el vicepresident sortint, Agustí Alcoberro, que havia votat al matí al costat de Susanna Barreda, parella de Sànchez.“Avui el Jordi m’ha demanat que vingui a votar per ell. M’ha delegat el seu vot després de cinc mesos a la presó”, lamentava.
LES FRASES
Defensar la república o ampliar la base
La polèmica per l’exclusió de l’excandidat de la CUP Antonio Baños per haver participat en tertúlies radiofòniques durant la campanya va ressuscitar el fantasma de la divisió. D’una banda, hi ha els que volen que l’ANC pressioni per defensar la república proclamada; de l’altra, els que, com Minoves, advoquen per concentrar-se a ampliar la base del sobiranisme. La mateixa dicotomia s’observa en l’independentisme parlamentari. En qualsevol cas, la votació telemàtica es va haver d’aturar unes hores per estudiar les al·legacions de divuit exclosos, entre els quals hi havia Baños, que finalment va quedar descartat. En un article a El Món, el periodista va denunciar divendres: “És difícil parlar de confiança quan l’aparell ha insistit a veure enemics entre els companys.” “És imprescindible, necessari i urgent refundar l’ANC. El continuisme serà la mort de l’entitat”, advertia. I encara més: “És el moment d’apartar els buròcrates i recuperar els activistes, de treure l’ANC dels foscos despatxos i les obscures ambicions i tornar-la als carrers.” Alsina va donar suport a l’exclusió de Baños i va posar èmfasi a mantenir la independència de l’ANC respecte dels partits. Per això va carregar contra Minoves, que va ser secretari general de les JERC i membre de la direcció d’ERC en diverses etapes, i va ocupar diversos càrrecs amb els tripartits. Alsina, però, també va ser militant d’ERC –tres anys–, tot i que d’això en fa més de quatre.
