POLÍTICA
La Crida proposa aturar la “repressió”amb una “estratègia de lluita no violenta” sense “claudicació”
El moviment es constitueix apel·lant a fer accions de “defensa civil del país” per l’alliberament dels presos polítics, la recuperació de les institucions i el desplegament de la República
A partir de la setmana vinent començaran a fer “silencis per la llibertat” per assenyalar tots els espais d’“ocupació judicial”
La Crida per la Llibertat s’ha constituït oficialment aquest diumenge. I ho ha fet instant les entitats i partits polítics sobiranistes a “pujar un graó” en l’anomenada “Revolució dels somriures” per passar a una “estratègia de lluita no violenta on no hi cap la claudicació en cap més ocasió”.
Un dels impulsors de la plataforma, Àngel Colom, ha defensat davant els representants de la quarantena d’entitats adherides, de dirigents de la CUP, ERC, JxCat i dels comuns, i de familiars tant de Jordi Sánchez com dels polítics empresonats, un moviment conjunt basat en la “confiança”, en el qual “no es miri el retrovisor ni hi hagi retrets”.
En aquest sentit, ha recalcat que la “no violència” ha de ser l’element troncal de la Crida per demostrar que la ciutadania “no s’ha rendit davant l’adversari”. “Potser es pensen que ens hem rendit, però no ho hem fet malgrat ens han atacat durament”, ha afegit.
Colom, ha recordat que la celebració de la consulta del 9-N i del referèndum de l’1-O van ser accions de “desobediència” i les ha situat com a exemples de “no violència” aconseguits per part de la societat civil i dels partits independentistes. A partir d’ara, però, la Crida vol defensar l’alliberament dels empresonats pel procés sobiranista, la recuperació de les institucions catalanes i el desplegament de la República fent accions de “defensa civil del país”.
Aniversari de la Crida
La Crida per la Llibertat s’ha constituït oficialment aquest dissabte 18 de març per recordar la creació de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalana, creada, precisament, el 18 de març de 1981. En referència a aquell moviment social sorgit després del cop d’estat fallit del 23-F, Colom ha recordat que les accions que es van desenvolupar durant la dècada dels 80 eren amb voluntat pacífica i sense anunci previ.
Així, ara els impulsors de la Crida per la Llibertat, definida per Colom com una “plataforma antirepressiva”, també aposten per la discreció “perquè, si no, no ho deixarien fer”. Si bé la Crida no ha detallat quin serà el seu pla d’accions, sí que ha avançat que la setmana que ve començaran a desplegar diversos “Silencis per la llibertat”. “Serem com una estàtua i no ens mouran d’allà on siguem”, ha apuntat, ha apuntat. Seran accions de 15 minuts amb les quals “assenyalaran tots els espais d’ocupació judicial i d’altres tipus” que pateix Catalunya “perquè quedi molt clar des d’on es fan i qui les fa”.
Xarxa internacional
En paral·lel a demanar implicació en les accions al carrer, la Crida ha remarcat aquest diumenge la voluntat de crear una xarxa d’observadors permanents a nivell internacional per vetllar per la defensa dels empresonats i exiliats pel procés independentista. Aureli Argemí, impulsor de la Crida i fundador emèrit del CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions) ha avançat que aquest estiu elaboraran un llistat de persones i institucions amb qui volen definir un programa d’actuacions, mentre també preveuen aprofitar xarxes internacionals ja existents.
