suïssa
conferència a l'onu
Ginebra escolta
Puigdemont deixa en evidència les mancances espanyoles en matèria de drets humans i assenyala el tabú penal de la unitat d’Espanya
El president centra l’atenció europea amb una denúncia de la veneració a Franco per part de l’Estat
Carles Puigdemont va tornar a centrar ahir l’atenció europea amb la seva visita a Ginebra, on va deixar en evidència les mancances de l’Estat espanyol en matèria de drets humans amb exemples que van anar des de la impossibilitat de celebrar a Madrid o a Barcelona un col·loqui com el d’ahir en el marc del Festival Internacional de Cinema sobre els Drets Humans (Fifdh) fins a l’existència d’un substrat franquista romanent a Espanya que encara considera Franco un “cap d’estat” i que finança el Valle de los Caídos amb diners públics.
El missatge era perfectament comprensible a la capital europea dels drets humans. En aquest sentit, el president va denunciar que la unitat d’Espanya no pot ser immutable: “No hi ha una unitat sagrada de la pàtria. La unitat és un tabú; et pot portar a la presó si discuteixes aquesta idea, i això és perillós.” Així, va apostar per una república catalana “mutable i revisable” per tal de garantir que s’escolti “sempre” la voluntat dels ciutadans. Puigdemont ho va dir després de la projecció del documental francès Catalunya: Espanya, a un pas de la crisi nerviosa, en una visita que ha aixecat molta expectació mediàtica internacional. Prop de 900 persones seguien un debat, amb les entrades exhaurides, en què també participava l’expresidenta socialista suïssa i exministra d’Afers Estrangers Micheline Calmy-Rey.
Puigdemont, que es va reivindicar com a president, ja que el Parlament no li ha retirat la confiança, va reclamar a l’Estat que respecti el resultat del 21 de desembre, que deixi anar els presos polítics i que permeti tornar als exiliats. “No es pot utilitzar el Codi Penal per resoldre problemes polítics”, va constatar. Amb el llaç groc a la solapa, Puigdemont va subratllar el tarannà pacífic de la reivindicació catalana i va explicar que no va fer arriar la bandera espanyola del Palau de la Generalitat després de la proclamació de la república, entre altres motius, perquè molts catalans se la senten seva.
Entre el públic hi havia l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel –exiliada a Ginebra des del febrer–, el diputat de Junts per Catalunya Quim Torra, les representants de l’Associació de Familiars de Presos Polítics Txell Bonet i Laura Masvidal, i el vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro.
La fiscalia espanyola va demanar al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que fes detenir a Suïssa el president i la consellera Meritxell Serret, que també és a Ginebra, però el portaveu de l’Oficina Federal de Justícia helvètica, Folco Galli, va descartar que hi hagi base legal per fer-ho. De fet, l’executiu suís és sensible al cas català i ja es va oferir per fer de mediador després del referèndum de l’1 d’octubre.
El festival Fifdh, un dels fòrums sobre drets humans més destacats, té lloc en paral·lel al 37è Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. El president es va reunir dissabte a la nit amb membres del Consell Municipal de Ginebra. “Ahir a la nit, Maria Pérez [Junts a l’Esquerra], Alfonso Gómez [Els Verds], Tobias Schnebli [Junts a l’Esquerra], Pascal Holenweg [Partit Socialista] i jo mateixa vam tenir l’honor de trobar-nos amb Carles Puigdemont. Un gran moment per conversar sobre la qüestió del dret a l’autodeterminació. La lluita continua!”, va piular Amanda Gavilanes, del grup socialista. El Consell Municipal de Ginebra és un òrgan format per 80 membres i equival al poder legislatiu de la ciutat.
Més internacionalització
El d’ahir era només el primer tast del programa sobre Catalunya a Suïssa i és avui quan la repressió contra la república entrarà a la seu de les Nacions Unides. L’Institut dels Drets Humans de Catalunya (IDHC) hi ha organitzat un debat titulat La regressió dels drets humans a Espanya, amb la participació del jutge emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín; el síndic de greuges, Rafael Ribó, i el professor Michael Hamilton, expert en el dret a la llibertat de reunió. També hi assistirà la dona de Joaquim Forn, Laura Masvidal.
Demà tindrà lloc un cicle al Palau de les Nacions, amb una xerrada al matí, El dret a l’autodeterminació al segle XXI, a càrrec dels professors universitaris Nicolas Levart (Ginebra) i Jaume López (UPF) i del relator de l’ONU Alfred de Zayas, i una altra a la tarda, en què s’abordarà la violació de drets fonamentals a la Unió Europea, amb l’advocada Rachel Lindon –de l’equip legal que assessora Puigdemont en la denúncia a l’ONU– i l’eurodiputada Lynn Boylan. Posteriorment, a Presos polítics i exili a la UE d’avui, hi intervindran la parella del president d’Òmnium Cultural, Txell Bonet, i la consellera Serret, exiliada a Brussel·les.
La visita de Puigdemont a Ginebra acabarà demà passat amb la conferència La independència encara té sentit a l’Europa del segle XXI?, al Graduate Institute, l’escola de relacions internacionals més antiga d’Europa.
LES FRASES DE PUIGDEMONT
Ponsatí viatja a Àustria
La internacionalització de la proclamació de la república catalana i de la repressió exercida per l’Estat espanyol va tenir ahir un altre focus en el tauler europeu a banda de Ginebra. La consellera Clara Ponsatí està de viatge a Sankt Florian, al costat de Linz, Àustria, per participar en un seminari sobre autodeterminació amb acadèmics i diplomàtics d’arreu del món. La mateixa professora d’economia a la Universitat de Saint Andrews, a Escòcia, ho va anunciar ahir en una piulada, acompanyada d’una fotografia davant de l’abadia de la ciutat austríaca. Es tracta de la primera sortida que fa Ponsatí des que va tornar al Regne Unit, ara fa poc més d’una setmana, procedent de Bèlgica, fent ús de la llibertat de moviment com a ciutadana de la Unió Europea dins de les fronteres comunitàries.
D’aquesta manera, s’eleva a set la llista de països on s’ha demostrat que els exiliats catalans poden viatjar amb tota normalitat i deixar en evidència l’Estat espanyol: Bèlgica, Dinamarca, Suïssa, el Regne Unit, els Països Baixos, Luxemburg i ara també Àustria.
