Política

suïssa

conferència a l'onu

Un debat a l’ONU denuncia la “regressió dels drets humans” a Espanya i que la policia buscava “aterrir la gent” l’1-O

Els ponents de l’acte, amb familiars de presos i “exiliats”, reclamen que la comunitat internacional reaccioni davant la “repressió” de l’Estat, davant la presència de Puigdemont i Gabriel

Denúncia a l’ONU sobre la “regressió dels drets humans” a Espanya. L’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) ha organitzat un acte al Palau de l’ONU de Ginebra (Suïssa) aquest dilluns al migdia, i ha comptat amb la presència del líder de JxCat, Carles Puigdemont, i l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel. En la seva intervenció, l’advocada de Som Defensores, Anaïs Franquesa, ha assegurat que l’operatiu policial de l’1-O no anava dirigit a aturar la votació, sinó a “aterrir la gent”. Segons ha afegit, la intenció era atemorir la ciutadania perquè no anés a votar i castigar els qui ja hi havia als centres electorals. Familiars de presos i “exiliats”, com ara Txell Bonet i Laura Masvidal -les companyes de Joaquim Forn i Jordi Cuixart-, i Betona Comín -germana de Toni Comín-, han assistit a l’acte, on els ponents han reclamat que la comunitat internacional reaccioni davant la “repressió” de l’Estat. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, també ha reclamat “ajuda” a Europa.

Masvidal ha alertat que a Espanya hi ha un “retrocés democràtic gravíssim”, i ho ha justificat amb els quatre “presos polítics” i els cinc dirigents que romanen a l’”exili”. Al seu torn, la professora de dret internacional de la Universitat de les Illes Balears Margalida Capellà ha subratllat que a l’Estat se suspenen els drets de participació política d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Quim Forn i Jordi Cuixart, després que el Suprem denegués el permís al president del grup parlamentari de JxCat d’assistir al seu ple d’investidura.

En el debat també s’ha criticat la “manca de separació de poders” de l’Estat. Un dels més contundents ha estat l’exmagistrat del Suprem José Antonio Martín Pallín: “Hi ha una mena de concentració de poder que em recorda a la llei orgànica de la dictadura”, ha sentenciat. A més, Pallín ha criticat amb duresa que el jutge del Suprem Pablo Llarena hagi “interferit” en la decisió del Parlament en impedir que Sànchez assistís a la investidura.

A l’acte també hi havia l’eurodiputat d’Esquerra Jordi Solé; l’exdiputada cupaire Mireia Vehí; el vicepresident de l’ANC Agustí Alcoberro; el membre electe del Secretariat de l’Assemblea Adrià Alsina; i l’advocat i expert independent de l’ONU sobre democràcia i drets humans Alfred-Maurice de Zayas. Al debat també hi ha intervingut l’expert en protecció legal i regulació del dret de reunió Michael Hamilton, i la pròpia Masvidal.

Gabriel justifica “el camí de l’exili”

L’exdiputada de la CUP Anna Gabriel ha assegurat aquest dilluns que va escollir “el camí de l’exili” per “posar el cos, l’ànima, el cap i la paraula al servei d’una denúncia de vulneració de drets civils i polítics” i per “reivindicar que l’Estat espanyol aturi aquesta ofensiva”. En declaracions a la premsa des de Ginebra, Gabriel ha advertit que si la Unió Europea “tanca els ulls” a la situació de Catalunya, que es produeix en un estat membre, “està obrint les portes a vulneracions massives arreu del món”. Segons l’exdiputada de la CUP, Ginebra “és una ciutat d’acollida de refugiats” i un “altaveu per la causa de vulneració de drets”. A més, ha remarcat que a Suïssa “fer referèndums és la cosa més habitual” i una “de les bases de la democràcia”, i que per això ha escollit aquest país per residir.

Després d’un debat a la seu de l’ONU a Ginebra titulat ’La regressió dels drets humans a Espanya’, Gabriel ha dit que es tracta “d’interpel·lar” la “comunitat internacional”, tant els estats com també “la societat civil i qualsevol persona” que estigui preocupada pels drets humans, sobre la situació a Catalunya i la resta del món. “Si aquestes vulneracions de drets civils i polítics es produeixen en un estat de la Unió Europea, què no ha de passar i què no s’ha de permetre en altres latituds?”, ha preguntat Gabriel.

L’exdiputada de la CUP ha dit que Ginebra “és una ciutat internacional” i que un dels “privilegis” de ser-hi és que “és una porta a la resta de latituds del món”, on es pot “interlocutar” amb molta gent del món polític i civil.

Preguntada per les negociacions a Catalunya sobre la investidura i la formació d’un nou govern, Gabriel ha evitat pronunciar-se. “No és el meu rol, no és el meu deure, no he vingut a intervenir en l’actualitat estricta”, ha dit. “Estic aquí perquè mentre hi hagi una sola vulneració dels drets humans, estaré al servei de denunciar-ho”, ha afegit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Nous testimonis de les defenses declaren al Suprem

barcelona

La comissió del 155 cita Rajoy, Sáenz de Santamaría i Cospedal per a la sessió de dimarts

Barcelona

La policia expulsa de la sala un exregidor de Crida per Sabadell per dur ‘Llibertat presos polítics’ a la samarreta

madrid

Un membre d’En Peu de Pau nega tallers sobre “cops i insults” sinó sobre “com mobilitzar-se de forma pacífica”

Madrid

Mescladís demana al TSJC que aturi el desnonament administratiu de la seva terrassa a Ciutat Vella

Barcelona

ERC demana reunir el vot feminista el 28-A

Barcelona

La degana de Barcelona demana ampliar la Ciutat de la Justícia

Barcelona

L’alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts relata com Junqueras va cridar a la “calma i la serenitat” l’1-O

Madrid

Marchena evita que Salellas interrogui un catedràtic sobre el dret a l’autodeterminació: “És un insult al tribunal”

Madrid