El PSOE impedeix de nou jutjar crims amnistiats de Franco, com va fer el 2011
Els socialistes es neguen a revisar la llei d’amnistia del 1977 perquè és un pilar de la Transició
Tardà alerta que és l’última ocasió si el PP i Cs fan majoria el 2020
La llei d’amnistia del 1977 és el dic de contenció que la justícia invoca a l’hora de renunciar a investigar i jutjar els crims del franquisme i el Congrés no vol esquerdar aquest dic tant si a La Moncloa hi governa el PSOE com si ho fa el PP. Davant una proposta que arribava firmada per Podem, ERC, el PDeCAT, el PNB i Bildu a favor de modificar la llei d’amnistia del 1977 per “revertir la impunitat“ i que es puguin jutjar a l’Estat espanyol els crims de la dictadura, com va intentar fer el jutge Baltasar Garzón, el PSOE va impedir que prosperés i es va tornar a oposar a qualsevol canvi, com ja va fer el juliol del 2011. Si la vigília Adriana Lastra –número dos del PSOE– ja va dir que compartia algun punt però que la proposta obre “molta inseguretat jurídica”, ahir el diputat socialista Gregorio Cámara va certificar el seu vet perquè “quedaria desarticulat un pilar dela Transició”.
En un hemicicle que a les quatre de la tarda estava semibuit, el que es va debatre al Congrés va ser la introducció d’un paràgraf en l’article 9 de la llei per aclarir que els supòsits de la norma “no impediran que els tribunals investiguin, jutgin i imposin les penes corresponents a les persones responsables d’haver comès delictes de genocidi, de lesa humanitat, de guerra i altres greus violacions de drets humans”. I el portaveu d’ERC, Joan Tardà, va alertar el PSOE amb tristesa que la d’ahir era l’última oportunitat si els sondejos tenen raó i en el pròxim Congrés el PP i Cs tenen majoria. “Amb vostès [el PSOE], les víctimes tenen alguna esperança, però amb ells [el PP] cap. Esforcin-se, admetin-ho i ens sentirem companys!”, va arribar a implorar Tardà. Al PNB, Joseba Agirretxea se sumava al prec al PSOE amb una apel·lació: “La llei d’amnistia es va aprovar sota pressió i la prova va ser, quatre anys després, el cop d’estat del 23-F. O algú gosa dir aquí que es va fer amb llibertat?”.
Reescriure la Transició
Per Ciutadans, el canvi és “reescriure la Transició”. “El sentiment majoritari a Espanya no és la revenja, és la reconciliació”, va dir el diputat de Cs Ignacio Prendes citant un CIS del 2012. “Si es deroga no succeiria res”, reblava Miguel Lorenzo Torres (PP).
El debat d’ahir reprenia el del 19 de juliol del 2011, quan Francisco Jorquera (BNG) va denunciar l’ús “pervers” de l’amnistia en una iniciativa similar i que no va prosperar pel vet del PSOE, el PP i la CiU de Josep Antoni Duran i Lleida. En aquella ocasió, en nom del PP va intervenir Jorge Fernández Díaz, que va defensar la llei del 1977 com una “peça clau” de la Transició i va negar que fos una llei de “punt final”, com denunciaven Jorquera (BNG) i Joan Ridao (ERC). Apropiant-se de frases del comunista Marcelino Camacho dites en el debat del 14 d’octubre del 1977 en què afirmava que el PCE havia “enterrat els morts i els rancors”, Fernández Díaz va acusar els partidaris de revisar els crims de voler “llançar morts i rancors a sobre qüestionant la base del sistema democràtic”.
Citar Marcelino Camacho és un clàssic al PP –ahir també Cs se’l va apropiar– quan s’aborda l’amnistia –ho han fet Alberto Ruiz Gallardón i Rafael Catalá sent ministres de Justícia– i no és casual: el 1977 la veu d’Alianza Popular era la d’Antonio Carro, que deia al Congrés el contrari del que diu el PP i va boicotejar el debat. “No és una bona medicina l’amnistia. L’única medicina que apliquen les democràcies més genuïnes i consolidades és una estricta aplicació de la llei”, va dir Carro en un discurs que el PP no cita mai.
