Política

Sarkozy, en un pou judicial

RETENCIÓ

La policia va detenir l’expresident francès perquè declari pel suposat finançament il·legal de la campanya electoral de 2007

El dirigent conservador va rebre almenys cinc milions d’euros del règim libi de Gaddafi

L’expresident francès Nicolas Sarkozy va trepitjar ahir un altre esglaó en el seu descens a un infern judicial i polític. Retirat de la política activa després del seu fracàs en les primàries de la dreta republicana el novembre de 2016 i ja imputat en dos casos de corrupció, Sarkozy va ser detingut ahir al matí per declarar sobre el presumpte finançament il·legal de la seva campanya en les presidencials de 2007, en què va ser elegit.

La policia judicial va convocar l’exdirigent conservador a la comissaria de Nanterre, als afores de París, per interrogar-lo sobre els milions d’euros que suposadament va rebre, entre el 2006 i el 2007, de la dictadura líbia de Muamar el Gaddafi.

Des del 2013, la justícia francesa investiga els vincles econòmics entre Sarkozy i la Líbia de Gaddafi, un dels casos de corrupció més foscos en la història de la Cinquena República. Ahir, la policia judicial va interrogar per primer cop l’expresident per aquest afer, destapat al 2012 pel prestigiós diari digital Mediapart. També va comparèixer davant les forces de l’ordre l’eurodiputat Brice Hortefeux, braç dret de l’expresident. La retenció policial de Sarkozy pot durar un màxim de 48 hores. Al final de l’interrogatori, sortirà en llibertat o bé haurà declarar davant d’un jutge que es pronunciarà sobre la seva eventual inculpació. La llista de delictes que inclou la investigació judicial és llarga: corrupció, frau fiscal, tràfic d’influències, desviament de fons públics...

De fet, Sarkozy ja està imputat en dos casos més de corrupció: el de les escoltes a jutges i l’afer Bygmalion, pel suposat finançament il·legal de la campanya de les presidencials de 2012. Nogensmenys, el cas del finançament libi és la mare dels ous dels afers que assetgen Sarkozy. Tot i que sempre s’ha declarat innocent, testimonis testifiquen els milions procedents de la dictadura de Gaddafi i documents ho proven.

Maletes amb diners

Mediapart va destapar el cas al març del 2012, poques setmanes abans de les presidencials, publicant un document signat pel que aleshores era el cap dels serveis secrets libis, Moussa Koussa, en què apareixia el pagament de 50 milions d’euros per a la campanya de Sarkozy.

L’intermediari franco-libanès Ziad Takieddine va reconèixer a finals de 2016 haver transportat de Trípoli a París cinc milions en diner comptant dins de maletes entre el 2006 i el 2007, afirmació confirmada tant pel germanastre de Gaddafi, Abdallah Senoussi, en la seva compareixença al 2012 en la Cort Penal Internacional, com pels documents trobats en mans de l’exministre del Petroli de Líbia, Choukri Ghanem, que va morir ofegat de manera sospitosa al Danubi, a Viena, el 2012.

Sarkozy va estrènyer els contactes amb Gaddafi el 2005, després que França i els seus aliats aixequessin les sancions a Líbia. L’idil·li es va reflectir en la rebuda fastuosa oferta al dictador libi el desembre de 2007 a París. Pocs mesos abans, presumptament, els petrodòlars libis havien circulat en abundància per les mans del director de la campanya de Sarkozy, Claude Guéant, que va obrir aleshores una caixa forta en una sucursal del banc BNP.

Tanmateix, els vincles entre Sarkozy i Gaddafi es van trencar el 2011 quan el govern francès va liderar la intervenció militar contra el règim libi, que va desembocar en l’actual estat fallit de Líbia i va originar el desordre en la zona del Sahel. Segons el director de Mediapart, Edwy Plenel, “aquesta relació va esdevenir de sobte incòmoda quan les inesperades revolucions àrabs van amenaçar els secrets inconfessables mitjançant l’enderrocament de la dictadura que els guardava, fet que va provocar una guerra devastadora, els resultats de la qual, o bé els objectius, van ser esborrar els rastres més comprometedors” dels vincles entre Sarkozy i Gaddafi.

2006
Any
en què va començar el suposat finançament il·legal de Sarkozy.
2013
La justícia francesa
comença la investigació del cas del finançament libi.

Silenci a la dreta republicana

Enric Bonet

La detenció de Sarkozy no va suscitar ahir grans reaccions entre els dirigents del seu mateix partit, Els Republicans (LR), l’equivalent del Partit Popular a França. La posició més significativa va ser el silenci que va mantenir al llarg del dia l’actual secretari general de LR, Laurent Wauquiez, un lloctinent sarkozysta que dirigeix des del desembre la decadent dreta republicana. En canvi, els dirigents conservadors que sí que es van pronunciar sobre la retenció policial de l’expresident ho van fer per llançar pilotes fora. “Demano molta prudència als mitjans que comencen a excitar-se”, va dir l’exministra Nadine Morano, que va recordar la imputació de Sarkozy al 2013 pel cas Bettencourt, finalment desestimada per la justícia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona