El Suprem insisteix que Forn és un perill per a l’Estat

El Tribunal Suprem està convençut que la sortida de la presó de Joaquim Forn és un risc per a la seguretat de l’Estat i, per tant, se li denega la llibertat sota fiança que fins i tot aquesta vegada havia reclamat el ministeri fiscal. La sala d’apel·lacions d’aquest òrgan judicial va ratificar, doncs, l’acte d’empresonament dictat pel magistrat Pablo Llarena adduint que, com a membre de la “cúpula màxima” de la rebel·lió, “és un fet notori que, en aquest moment, no existeixen indicis clars que aquells que van cometre els fets que es valoren, indiciàriament i provisionalment, hagin abandonat de manera clara i definitiva la voluntat d’enfrontament amb l’Estat amb la finalitat d’imposar la independència”. Tampoc l’anunci de Jordi Sànchez que renunciava a l’acta de diputat no li ha servit perquè la sala d’apel·lacions li atorgui la llibertat.

Forn no té càrrecs públics, de fet va abandonar la política abans que l’exlíder de l’ANC, però el tribunal torna a incidir en el seu pes en el govern i en la ideologia de l’investigat per mantenir-lo a la presó. Així, si bé en la resolució es manté que el risc de reiteració delictiva no depèn només del fet que continuï defensant la independència, hi afegeix que és precisament aquesta posició política “la que va alimentar els fets que se li atribueixen i, com que es manté, pot considerar-se un element encara susceptible de ser valorat” a l’hora de decidir la seva excarceració.

Durant la vista celebrada dimarts passat per revisar la seva situació personal –a la qual Forn va preferir no acudir, quedant-se durant unes hores a les dependències policials de l’Audiencia Nacional– el fiscal del cas, per ordre directa del fiscal general de l’Estat, Julián Sánchez Melgar, va subratllar que ja no veia possibilitat de reiteració delictiva perquè no ocupa el càrrec de conseller d’Interior i, sobretot, al·ludia a raons humanitàries pel fet que en una prova se li va detectar que havia estat en contacte amb el bacil de la tuberculosi.

El tribunal, però, aprofita per carregar contra el canvi de criteri de l’acusació pública, sense aportar “arguments” que allunyin el risc de reincidència i, pel que fa a la qüestió mèdica, també addueixen que no s’han presentat proves. En tot cas, la sala d’apel·lacions ha pogut mantenir la situació de presó per a Forn perquè, malgrat que el fiscal es va fer enrere, l’acusació popular, exercida pel partit Vox, va insistir que se li negués la llibertat.

Per tot plegat, la sala considera que el possible “dany als béns jurídics” que es consideren en perill –l’ordre constitucional– aconsella en aquest moment “l’assegurament de la seva protecció encara que sigui sacrificant la llibertat individual” de Forn.

El tribunal aprofita també la revisió de les situacions del conseller d’Interior i de l’expresident de l’ANC per reiterar que “no existeixen presos polítics en aquesta causa, sinó polítics que estan presos per haver comès indiciàriament delictes gravíssims de rebel·lió i sedició, entre d’altres”. Així s’assenyala en l’acte de Sànchez, el qual sí que va participar en la vista de revisió del seu cas i ho va fer per insistir que no té la capacitat de lideratge que se li atribueix i per recordar que sempre ha actuar per la via pacífica.

La sala, però, no ho veu així, sinó tot el contrari, i assenyala que “pretenien, amb violència, absolutament imprescindible” consumar “els seus propòsits de substitució de la legalitat constitucional per una altra de diferent i espúria, segregar d’Espanya una part del seu territori. I aquest és un gravíssim delicte contra la Constitució Espanyola”.

En el cas de Sànchez, a banda de Vox, el ministeri fiscal sí que havia sol·licitat que es mantingués la presó provisional i, de fet, se li havia negat la possibilitat de poder sortir per participar en el ple en què havia de ser investit president. Ahir mateix, el TC feia pública la resolució dictada el 7 de març passat per la qual també se li negava la llibertat provisional sol·licitada al recurs d’empara.