“Se’ns presentarà una altra oportunitat com la de l’1-O”

Trobo molt positiu que es facin fronts comuns contra la repressió, i tan amplis com sigui possible. A la vegada, però, la repressió pretén que renunciem als nostres objectius legítims, i això no pot passar. No podem fer passes enrere discursivament, perquè des del derrotisme no sumarem. Hem de ser conscients que, com més siguem, millor. I que hem de treballar per la idea amb què va néixer l’ANC, que és la de la independència. El sacrifici dels presos polítics i els exiliats no pot ser en va. Hem de fer efectiva la república, i això els aproparà més a la llibertat.

A l’octubre es va fer un referèndum, es va guanyar i la societat el va defensar. Es va declarar la independència, però no es va fer efectiva i no som un país independent. Per tant, l’objectiu és fer efectiva la república, però no marcarem terminis com abans s’havia fet en els fulls de ruta de l’ANC. Hem de ser conscients que tot el que ha passat ens ha deixat afeblits i que l’oportunitat de l’1 d’octubre i el 10 d’octubre no es va poder aprofitar. Hem de ser realistes, però també hem d’enfortir tots aquells elements necessaris amb vista a poder aprofitar l’oportunitat quan se’ns torni a presentar.

No és tant una qüestió d’eixamplar la base social i pensar que després ho podrem fer, sinó de saber tot el que hem de fer per aconseguir la independència i que alhora ajudi a ampliar el suport. Poso un exemple d’economia, que és el meu àmbit. Amb el debat de l’Estatut, molts acadèmics vam fer una tasca divulgativa sobre el que suposava per a l’economia catalana la pertinença a l’Estat espanyol i les oportunitats que s’obririen amb un nou estat, i això va augmentar molt el suport a la independència. Aquest discurs es va anar abandonant i, amb l’1 d’octubre, van fer una campanya mediàtica de catastrofisme econòmic farcida de mentides, que potser va fer efecte, i una part de la societat va votar partits unionistes per culpa d’aquesta por. L’ANC pot fer una campanya per tornar a explicar bé aquesta situació. El mes d’octubre, per exemple, va ser rècord en exportacions. L’objectiu de l’Estat no és només humiliar-nos, sinó aprofitar aquesta crisi política per enfonsar-nos econòmicament, i això han decidit fer-ho siguem independents o no.

El full de ruta de l’ANC parla de restituir el govern legítim. Òbviament, la restitució total no és possible perquè molts consellers han renunciat a l’escó. Però sí que és veritat que, mentre el president Puigdemont sigui diputat, si volem ser coherents amb el nostre discurs i les nostres accions, el Parlament de Catalunya l’hauria de votar com a president, i després ja veuríem què passaria. D’entrada, però, hauríem demostrat que l’únic president que té Catalunya és aquell que vota el seu Parlament.

Sí, però potser hi aniríem des d’una posició de força. Seria una demostració de força i de dignitat.

No és una qüestió de tenir por, sinó de ser conscient de la situació i d’estar preparat mentalment per a tot el que pugui passar, però que això no et condicioni.

Ara l’estat d’ànim no afavoreix aquesta mena de mobilitzacions, però això no vol dir que els ànims de la gent no hagin d’estar forts: hem de mostrar optimisme i moral de victòria. Haurem de saber trobar aquesta mena de campanya que retorni la moral a la base social independentista i que ajudi a ampliar-la.