Puigdemont l’esmunyedís

Una vegada més, la capacitat d’esmunyir-se de Carles Puigdemont ha superat en agilitat i eficàcia les pressions jurídiques i policials que l’empaiten. Després de burlar la vigilància policial per votar en el referèndum i, dies després, per exiliar-se a Bèlgica, ho ha tornat a fer, en aquest cas per evitar que l’ordre europea de detenció reactivada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena l’enganxés a Hèlsinki. El president de la Generalitat va deixar Finlàndia tan bon punt va intuir que s’emetria l’euroordre, la nit de divendres, i va emprendre el retorn cap a Bèlgica, des d’on té la intenció de col·laborar amb la justícia. En qualsevol cas, en el moment de tancar aquesta edició encara no estava clar que hagués arribat a la seva residència a Waterloo.

La incertesa sobre la ubicació de Puigdemont fa hores que dura. Ahir al matí, el seu advocat, Jaume Alonso-Cuevillas, assegurava que el president mai no havia fugit de la justícia i que no tindria cap problema a presentar-se davant de la policia finlandesa. En realitat, però, ja havia marxat del país la nit abans, per mitjans desconeguts. Així doncs, mentre les autoritats de Finlàndia revisaven la documentació enviada per l’Estat espanyol –fet que tampoc va ser fàcil ni ràpid, ja que part del material estava en castellà i va ser retornat amb la demanda d’una versió traduïda a l’anglès, que es va fer esperar un temps–, tothom comptava que el president continuava estant al país. Les autoritats van començar a buscar-lo al migdia i, ja a la tarda, a l’aeroport de Hèlsinki hi va haver força expectació davant la sortida del vol directe a Brussel·les per al qual tenia un bitllet reservat. En veure que no feia l’intent d’embarcar a l’avió de Finnair, tothom es va demanar: on és Puigdemont?

El diputat local Mikko Kärnä, que havia exercit d’amfitrió, va ser el primer d’aixecar la llebre: “Ahir mentre dinàvem vam parlar sobre què podia passar si arribés el cas i tenia dues opcions: una era lliurar-se a les autoritats i deixar que el sistema legal finlandès decidís sobre el seu arrest i extradició. L’altra era marxar a Bèlgica, on aquest procés ja està en marxa i hi té la residència. Va triar la segona opció, sàviament, segons el meu parer.”

Hores després, Cuevillas va confirmar que el president ja no era a Finlàndia, però no que fos a Bèlgica. En tot cas, sí que va deixar clar que mantenia la voluntat de posar-se “a disposició de la justícia belga”. La decisió de Puigdemont de tornar a Bèlgica respon a la intenció de poder continuar amb la seva defensa i internacionalitzar el procés des de la Casa de la República a Waterloo.

El 130è president de la Generalitat s’havia desplaçat a Hèlsinki dijous per oferir-hi una conferència, en el tercer viatge des que es va exiliar. S’espera que en les pròximes hores o dies es presenti a una comissaria belga per respondre a l’euroordre. També ho han de fer els altres exiliats a Bèlgica: Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig. Tots ells van comparèixer junts en l’anterior ocasió i ho podrien tornar a fer ara. A més, la justícia escocesa també té damunt la taula l’euroordre contra Clara Ponsatí, que ara treballa en aquell país. No és el primer cop que Espanya emet aquesta ordre de detenció, però anteriorment l’havia retirat per la possibilitat que la justícia belga no concedís l’extradició per tots els delictes que vol imputar.