Puigdemont, detingut a Alemanya
El president de la Generalitat transmet tranquil·litat al seu entorn després de ser interceptat
Viatjava en cotxe de Hèlsinki a Waterloo vigilat pel CNI
Va agafar un ferri per arribar a Suècia i baixar per Dinamarca
“Estic tranquil.” El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va transmetre, ahir, un missatge de calma al seu entorn en ser detingut a Alemanya. Els serveis d’intel·ligència espanyols van vigilar el seu llarg viatge en cotxe des de Finlàndia, amb destí a Bèlgica, on pretenia posar-se a disposició de la justícia belga. Trenta quilòmetres després de travessar la frontera amb Dinamarca, les autoritats alemanyes van retenir-lo en compliment de l’euroordre dictada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que divendres el va processar per rebel·lió, i va passar la nit a la presó de Neumünster en espera que la justícia alemanya avaluï la petició de l’alt tribunal espanyol.
L’equip d’advocats del president considera que Puigdemont no serà entregat per rebel·lió, tot i que fonts pròximes admeten que Bèlgica és més garantista que l’Estat alemany. La determinació de Llarena perquè tant el president de la Generalitat com la resta d’exiliats siguin extradits per ser jutjats a l’Estat espanyol involucra ja Alemanya i el Regne Unit, i aviat s’hi afegiran Bèlgica i Suïssa. Després que la policia escocesa va rebre el mandat judicial espanyol per detenir Clara Ponsatí, la defensa de la consellera d’Ensenyament s’hi va posar en contacte per acordar l’entrega voluntària. La inesperada implicació de l’estat d’Angela Merkel transforma la persecució dels exiliats en un problema judicial i polític europeu de primer ordre, amb possibles ramificacions en els respectius escenaris polítics estatals.
A Catalunya, la indignació es va fer sentir als carrers en manifestacions, concentracions i talls de carreteres arreu del país, amb càrregues policials i un balanç d’una norantena d’atencions sanitàries a tot Catalunya, de caràcter lleu. Després de l’empresonament de Jordi Turull, Carme Forcadell, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa, i de la decisió de Marta Rovira de marxar a l’exili, la detenció de Puigdemont va acabar d’esborrar el somriure d’una anomenada revolució que avança cap a mobilitzacions de resistència pacífica. Als carrers es reclamava alguna cosa més que protestes en forma de manifestació: que el Parlament investeixi Puigdemont i es convoqui una vaga general. Els partits sobiranistes van mantenir contactes al llarg de la jornada, però les divergències estratègiques entre l’independentisme no faciliten l’entesa. La CUP va oferir-se per entrar a la mesa del Parlament per investir el president de la Generalitat amb el suport de JxCat i ERC. Finalment, en un missatge institucional, el president del Parlament, Roger Torrent, va refermar la seva determinació per articular una resposta unitària. A partir d’avui, va dir, per treballarà amb partits i entitats per articular el front en defensa de la democràcia i dels drets fonamentals que va proposar després de la suspensió del ple d’investidura de Turull.
Hèlsinki, 18 h
Puigdemont va marxar dissabte de Hèlsinki a les sis de la tarda, segons fonts consultades per aquest diari. Després de complir amb l’agenda d’actes prevista al país escandinau, el president de la Generalitat va emprendre un llarg viatge en cotxe amb un recorregut poc previsible. Des de Hèlsinki, va passar a la ciutat finlandesa de Vaasa, on va agafar un ferri fins a Umea, a Suècia. Des d’allà, va continuar viatjant fins a Estocolm i Malmo, des d’on va travessar la frontera amb Dinamarca, amb destí cap al sud. En traspassar la frontera amb Alemanya, va ser detingut per una patrulla de carreteres de la policia federal criminal a les 11.19 h a l’A-7, al municipi de Schuby, al land de Schleswig Holstein. Primer, va ser traslladat a la comissaria de la població de Schuby. Com que allà no hi havia dependències per mantenir-lo detingut, el van portar a la presó de Neumünster. En tot moment, el tracte que va rebre va ser molt cordial i respectuós, segons va assegurar la portaveu de JxCat, Elsa Artadi. El CNI, en col·laboració amb la Policía Nacional espanyola, tenia localitzat Puigdemont i va avisar la policia alemanya que es dirigia cap al país perquè procedís a la detenció.
A disposició judicial
Puigdemont passarà avui a disposició del jutge. D’entrada, acreditaran la seva identitat i un tribunal haurà de determinar si li apliquen mesures cautelars mentre es resol l’euroordre. És a dir, l’autoritat judicial haurà de decidir si deixa el president de la Generalitat en presó provisional o en llibertat. La decisió final, però, pot ser llarga. El vicepresident del Bundestag, Wolfang Kubicki, un jurista experimentat, va declarar que no contempla l’extradició per una acusació de rebel·lió com la que formula Llarena.
Segons fonts del ministeri públic consultades per l’ACN, el procés no serà immediat, tot i que compten que es dilatarà tant com en el cas de Bèlgica. A principis de desembre, davant de la possibilitat de no obtenir els resultats esperats, el jutge Llarena va optar a principis de desembre passat per retirar l’euroordre dictada per la magistrada de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela, quan instruïa el cas. La justícia belga podia haver restringit aleshores els delictes de què se l’acusava, de manera que no es podia garantir la igualtat en la “depuració de les diferents responsabilitats penals” de tots els investigats en la causa de manera unificada. Com és sabut, el delicte de rebel·lió no forma part de la llista de 32 delictes regulats per directiva europea que impliquen una extradició automàtica, i el marge de transposició és que el marca la diferència entre els estats del club dels 28.
El front escocès
L’euroordre de detenció de la consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, també va començar a tramitar-se a Escòcia. L’advocat de la consellera d’Ensenyament és Aamer Anwar, rector de la Universitat de Glasgow i un conegut defensor dels drets humans. Anwar va recordar que Ponsatí és a Escòcia per exercir com a catedràtica d’Economia a la universitat de Saint Andrews. En declaracions a Sky News, l’advocat va apuntar que defensaran davant de la justícia que es tracta d’una persecució política i que les autoritats espanyoles no garanteixin que se li faci un judici just. Els fets van generar un pronunciament immediat de la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, que va defensar la separació de poders. La mandatària escocesa va refermar el suport del seu executiu al dret a l’autodeterminació dels catalans i l’oposició a l’empresonament dels dirigents independentistes.
