JxCat, ERC i la CUP s’agafen a l’ONU per a la investidura
Forcen la convocatòria d’un ple demà mateix perquè el Parlament garanteixi els drets polítics de Puigdemont, Sànchez i Turull
L’exlíder de l’ANC, obert a ser investit
Els partits independentistes exploren una escletxa legal per tornar a intentar la investidura de Carles Puigdemont. JxCat, ERC i la CUP mantenen les divergències estratègiques que dificulten el tancament d’un pacte, però ara s’agafen a la via que han obert les mesures cautelars dictades pel Comitè de Drets Humans de l’ONU perquè Espanya permeti a Jordi Sànchez exercir els seus drets polítics. Consideren que el pronunciament sobre l’expresident de l’ANC es pot estendre a la resta de diputats empresonats i, per tant, ara també a Puigdemont, detingut a Alemanya. Des de JxCat indiquen que si Espanya obeeix el pronunciament internacional en el cas de Sánchez, s’obriria un camí per poder investir de manera efectiva Puigdemont. La Moncloa no podria rebutjar-la sense ignorar el pronunciament de l’ONU.
Els tres partits independentistes van promoure ahir la convocatòria d’un ple d’urgència per demà amb l’objectiu de refermar-se en aquesta via aprovant dues propostes de resolució. Pretenen que la cambra es comprometi a “adoptar totes les mesures necessàries” perquè tots tres tinguin garantits “els seus drets polítics”, incloent-hi el de sotmetre la seva candidatura a un nou debat i votació d’investidura. Un punt que el PP vol que es reconsideri perquè considera que és inconstitucional.
En concret, els independentistes apel·len a l’article 25 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i recorden que el Comitè de Drets Humans de l’ONU va instar Espanya a complir les mesures cautelars perquè l’expresident de l’ANC no en perdi cap mentre avalua una demanda presentada per la seva defensa, amb el convenciment que aquests criteris es poden estendre a tots aquells que es troben en la mateixa situació. En el cas de Sànchez, la majoria independentista també portarà el Parlament a exigir a les institucions espanyoles a complir amb la resolució de l’ONU. A més, en l’exposició de motius d’una de les resolucions recorden que Puigdemont va renunciar a la investidura pel bloqueig del Tribunal Constitucional, però després va denunciar també la vulneració dels seus drets davant del Comitè de Drets Humans, en virtut del protocol addicional del mateix pacte internacional.
L’estratègia política per reivindicar a través del Parlament els drets dels diputats ara empresonats, avança paral·lela a l’estratègia de la defensa legal de Jordi Sánchez, que ahir mateix va presentar un escrit al jutge Llarena demanant que el deixi en llibertat, en aplicació de la resolució de mesures cautelars dictades divendres pel comitè de Nacions Unides. L’advocat Jordi Pina, que es va entrevistar dissabte amb Sánchez a la presó de Soto del Real, va anunciar ahir la presentació d’aquest escrit al Suprem i va explicar que amb l’horitzó que ara s’obre, el seu client s’ha replantejat la decisió d’abandonar el seu escó per posar-se a disposició de JxCat per si la formació considera que ha de reactivar la seva candidatura a ser investit.
De la mateixa manera que Sànchez no deixarà la seva acta de diputat, tampoc ho faran ni Puigdemont ni Turull. De fet, JxCat ja va demanar a la mesa la delegació del vot d’aquest últim i de Josep Rull, que des de divendres són a la presó madrilenya d’Estremera.
Tot i la voluntat d’aplicar la via oberta per l’ONU per activar la investidura de Carles Puigdemont, el que és clar és que tècnicament la resolució feta pública divendres només afecta Jordi Sànchez, que és qui la va sol·licitar i el pronunciament és, en conseqüència, centrat en la seva persona. Per obtenir un aval similar per a Puigdemont, Turull o algun altre dels diputats avui tancats a la presó, s’hauria d’instar un procediment igual que el de Sànchez davant el Comitè de Drets Humans a Ginebra.
Aquesta és una opció que no es descarta, segons va explicar ahir l’advocat suís Nico Krish, que ha participat en el procediment de Jordi Sànchez. En una roda de premsa al costat de Jordi Pina, Krish va anunciar que “hi haurà més demandes pels que van ser empresonats divendres passat”.
La transcendència del pronunciament defensant els drets polítics de Jordi Sànchez té un recorregut polític llarg però més limitat jurídicament, ja que les resolucions del Comitè de l’ONU no són vinculants ni d’obligat compliment pels estats que han ratificat el Conveni Sobre Drets Civils i Polítics. Caldrà veure la valoració que en farà ara el jutge Pablo Llarena, que haurà de decidir sobre la petició de posada en llibertat que ja se li ha fet sobre la base d’aquest escrit. Krish va assegurar que “totes les autoritats espanyoles, també les judicials, han de fer complir la resolució de Nacions Unides”, però també va reconèixer que els seus efectes “són simbòlics”.
Així les coses, mentre no quedar clar el recorregut judicial del tema, sí que sembla evident que l’exploració de la via de l’ONU podria ajudar que JxCat, ERC i la CUP acostessin posicions, en un moment en què els republicans no comparteixen intentar investir Puigdemont vulnerant la legalitat espanyola i posant en perill els membres independentistes de la mesa. Respecte a l’oferiment de la CUP d’entrar-hi per tornar a investir el 130è president, el portaveu dels republicans al Parlament, Sergi Sabrià, va respondre que ja hi ha una majoria independentista a l’òrgan rector de la cambra.
Les propostes de resolució pactades per JxCat, ERC i la CUP també reclamen “la posada en llibertat immediata” de tots els diputats i exdiputats del Parlament que han estat empresonats. Aquest pronunciament no està lluny de la proposta de resolució que va registrar Catalunya en Comú Podem. I és que la convocatòria del ple va fer que els comuns, Cs i el PSC registressin propostes alternatives, que es debatran per separat. En el cas dels de Xavier Domènech, no només reclamen l’alliberament dels presos, sinó que també inclouen la garantia dels drets polítics dels diputats. “No serà gaire difícil posar-nos d’acord”, va admetre el republicà Gerard Gòmez del Moral.
La resolució de Cs demana la dimissió de Torrent. Els d’Inés Arrimadas al·leguen que exerceix les seves funcions “de manera arbitrària i tendenciosa” per beneficiar els partits independentistes. El text del PSC planteja el restabliment de “consensos bàsics” i l’establiment d’un diàleg entre les forces catalanes que trenqui els blocs”. El ple es tancarà amb la presentació de l’informe del síndic de greuges, Rafael Ribó, sobre els fets de l’1-O.
Torrent inicia els contactes
El president del Parlament, Roger Torrent, va obrir ahir la ronda de contactes amb entitats i partits per formar un front transversal en defensa de la democràcia i els drets civils i polítics. Torrent es va reunir amb els sindicats CCOO i UGT, amb PIMEC, CECOT i Unió de Pagesos. El president de PIMEC, Josep González, va explicar que la previsió és que en els pròxims dies es tanqui un document que es presentaria en un acte públic. González va pronunciar-se a favor que es formi “un govern factible” com més aviat millor. El líder de CCOO, Javier Pacheco, i el d’UGT, Camil Ros, van advocar perquè es construeixi un espai “on tothom se senti còmode” i es doni una resposta “serena” a la situació.
El president de la patronal Cecot, Antoni Abad, va argumentar la necessitat que es formi un govern “en un calendari molt breu i molt proper”. El coordinador nacional d’Unió de Pagesos va defensar que “s’ha d’intentar preservar que hi hagi llibertat i democràcia, i amb això tota la resta pot ser possible.” “Si no tenim llibertat, difícilment podrem tenir principis democràtics, i sense això no podem tenir país”, va rematar. Per gestionar Catalunya, hi va afegir, “es necessita un govern i que el Parlament actuï com a Parlament”. Torrent continuarà avui la ronda de trobades. Al matí es reunirà amb la Taula del Tercer Sector i la Confederació del Tercer Sector. A la tarda, amb la Confederació d’Associacions Veïnals i el Consell Nacional de la Joventut.
