La petició de Puigdemont de delegar el vot centra el ple

La celebració avui d’un nou ple ordinari al Parlament quan encara no s’ha pogut celebrar una investidura per nomenar president de la Generalitat continua evidenciant l’excepcionalitat de la legislatura. Aquesta vegada, a més a més, la sessió està marcada per la petició del president destituït Carles Puigdemont de delegar el seu vot i que va ser acceptada dimarts passat per la mesa del Parlament. Si res no canvia fins a l’inici del ple, previst a les 10 del matí, avui podria ser la primera vegada que Puigdemont exerceix el seu dret a vot en aquesta legislatura. Tanmateix, la decisió té detractors.

Mitja hora abans del ple, la mesa del Parlament es reunirà per debatre i acceptar o rebutjar les peticions de Ciutadans, el PSC i el PP perquè es reconsideri aquesta mesura. En cas que la resposta sigui negativa, Cs i el PSC estudiarien presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional i aquest es podria reunir d’urgència. L’oposició, però, no està sola. Ahir el ministre de Justícia, Rafael Catalá, ja va anunciar que l’advocacia de l’Estat també estudia com aturar-ho.

Mentre que JxCat i ERC consideren que la nova situació de Puigdemont, detingut a la presó d’Alemanya, és equiparable a la que fins ara ha permès votar Junqueras i Sànchez, empresonats als centres d’Estremera i Soto del Real, respectivament, el govern espanyol i l’oposició són del parer que continua vigent l’ordre de detenció del president i que, per tant, no se li pot permetre la delegació de vot d’acord amb les mesures cautelars dictades pel Tribunal Constitucional, un aspecte al qual també es van referir dimarts passat els lletrats del Parlament.

Si, en canvi, tira endavant la delegació de vot, el president del Parlament, Roger Torrent, i la resta de membres de la mesa es podrien veure sotmesos a un nou requeriment del TC. El tribunal, a més, podria anul·lar el vot de Puigdemont. Qui no té previst demanar-ho és el també diputat Toni Comín que avui també declara davant del jutge belga per l’ordre d’extradició. Arran de la polèmica del vot, el contingut del ple ha quedat en un segon pla. Es debatrà i aprovarà una pròrroga pressupostària i es discutirà una proposta de Cs, que no prosperarà, perquè Torrent comparegui al Parlament. Finalment també s’aprovarà la creació d’una comissió d’investigació sobre els atemptats gihadistes del mes d’agost a la Rambla de Barcelona i que va provocar la mort de 16 persones.

D’altra banda, ahir el president del Parlament, Roger Torrent, va continuar la tanda de contactes amb entitats de la societat civil per mirar de bastir un front antirepressiu. Al matí es va reunir amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, i a la tarda amb delegats dels sindicat Ustec i amb una quinzena d’alcaldes de l’executiva de l’Associació de Municipis per la Independència i l’Associació Catalana de Municipis, encapçalada pels respectius presidents, Josep Maria Cervera i David Saldoni. Les entitats es van mostrar plenament disposades a integrar-se en el front antirepressiu, tot i que organitzaran les seves pròpies accions “complementàries”, com ara el pla Actuem, que preveu actes per desmuntar el relat judicial de l’1-O davant l’opinió pública espanyola i dels països on hi ha exiliats.