Pròxima parada: Berlín

Les 11.14, l’hora oficial de la llibertat per a Carles Puigdemont a Alemanya. No va ser fins a les dues del migdia que el 130è president de la Generalitat va sortir somrient per la porta de la presó de Neumünster, després que quedés consignada una fiança de 75.000 euros pagada amb diners de la caixa de solidaritat de l’ANC i Òmnium. “El temps del diàleg ha arribat” i “és una vergonya per a Europa tenir presos polítics”, van ser els dos principals missatges que va adreçar a la munió de periodistes que l’esperaven. En un discurs en alemany i anglès, Puigdemont va exigir l’alliberament immediat dels seus companys a les presons espanyoles, després que l’audiència de Schleswig-Holstein descartés l’entrega del mandatari català per un delicte de rebel·lió. “La nostra lluita és la democràcia, no només l’autodeterminació”, va recordar el president exiliat, que va remarcar la dimensió europea del que està en joc.

Puigdemont va marxar directament cap a Berlín, segons va informar ell mateix en una piulada, per continuar preparant la seva defensa. Des del cotxe, va enregistrar un missatge: “Continuem, més forts que mai.” El president va subratllar que “s’està demostrant” que els dirigents independentistes no han comès els delictes de què se’ls acusa.

El gironí tenia prevista una roda de premsa en un local habilitat per l’Ajuntament de Neumünster, però finalment va enfilar cap a la capital alemanya, on compareixerà aquest matí davant dels periodistes. Les delegacions de diputats de Junts per Catalunya i ERC, que viatjaven cap a Schleswig-Holstein per separat però estaven en contacte, van haver de canviar la ruta. Els republicans van fer marrada per Hamburg. A la nit es van trobar tots a Berlín amb el president.

Després de Bèlgica, Escòcia, Suïssa i Alemanya, la pròxima batalla legal es podria lliurar a Luxemburg. El magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena sospesa la possibilitat de plantejar el que s’anomena una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu al ducat, sobre el procediment de l’euroordre, després de la bufetada del tribunal alemany.

Segons fonts del Suprem, el jutge pretén que la justícia comunitària debati i resolgui la decisió marc relativa a l’ordre de detenció europea i als procediments d’entrega entre estats membres del club. Si el TJUE admetés a tràmit la qüestió prejudicial, quedaria paralitzada la tramitació de l’eventual extradició de Puigdemont –per malversació–. La fiscalia espanyola també advertia que estudiarà “protegir i defensar” l’ordre jurídic europeu davant del tribunal de Luxemburg.

Des del govern espanyol, encara atordit, el portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, es va dedicar a repetir “ja veurem com acaba” i es va aferrar al fet que el procediment d’extradició continua obert. El ministre va circumscriure el revés alemany a “una qüestió entre jutges, no entre governs”. I què diu el govern alemany? Doncs el portaveu del Ministeri d’Afers Exteriors, Rainer Breul, va reclamar ahir la formació d’un govern a Catalunya “com més aviat millor”. “És important que els membres del Parlament” desbloquegin un nou executiu perquè “només d’aquesta manera es pot reprendre el diàleg per assolir una solució política a través de mitjans democràtics”. Segons l’executiu d’Angela Merkel, cal trobar una “solució conjuntament amb el govern espanyol”. El portaveu va afegir-hi que el nou gabinet ha de respectar “els principis de l’Estat de dret i la Constitució”, un darrer missatge que també remarcava la viceportaveu de l’executiu alemany, Ulrike Demmer. En unes declaracions de manual en diplomàcia, va afirmar que el govern alemany continua convençut que el conflicte s’ha de resoldre d’acord amb la Constitució i les lleis espanyoles.

Més rellevants eren les paraules del portaveu del Ministeri de Justícia, Maximilian Kall, que va rebutjar la necessitat d’una reforma de l’ordre europea de detenció i entrega que elimini el principi de doble incriminació perquè hi hagi un major automatisme. Alemanya no preveu el delicte de rebel·lió, sinó l’alta traïció, encara que cal que sigui amb violència i els tres jutges de Schleswig-Holstein no la veuen per enlloc. “L’eina de l’ordre de detenció europea ha funcionat, és dret europeu, només es podria canviar en l’àmbit de les institucions europees i no hi ha motiu per intentar canviar-la”, va concloure Kall.

Mentrestant, a Catalunya es treballa per formar un govern. El president del Parlament, Roger Torrent, feia una nova ronda telefònica de consultes amb els grups parlamentaris per desencallar la investidura. Junts per Catalunya ja va oficialitzar dijous el nom de Jordi Sànchez com a candidat, després que Jordi Turull renunciés per carta a la segona part de la seva investidura. La portaveu del grup, Elsa Artadi, va avançar a TV3 que ja hi ha un acord amb ERC i la CUP en aquest sentit: “No tenim cap dubte que la passarem [la investidura] en segona votació, ho estem treballant. Tenim lligat a tres que passarà això.” Si fos així, no caldria que Toni Comín, exiliat a Brussel·les, renunciés a l’acta, tal com li demanava ERC per no dependre de la CUP a la investidura.“Hem de veure la situació de Comín, per si pot delegar o no, i gestionar-ho a tres, però aquest no serà el problema”, va afegir-hi.

Els anticapitalistes van sortir al pas per negar que existeixi tal acord. El portaveu, Carles Riera, va advertir que els cupaires no preveuen canviar les seves quatre abstencions per investir Sànchez. Segons Riera, el seu candidat és Puigdemont i, de fet, “avui és més fort que abans”.