La violència artificial

Cap esperança de canvi, tot i el daltabaix jurídic obert. És el sentiment compartit ahir per alguns dels advocats defensors dels polítics catalans empresonats i consultats sobre què farà ara el jutge Pablo Llarena i la sala penal del Tribunal Suprem després que abans-d’ahir un tribunal alemany negués l’extradició del president Carles Puigdemont tot adduint que els possibles incidents que van passar a Catalunya no tenen la suficient càrrega de violència per complir el delicte de rebel·lió, com sempre han mantingut les defenses. Així, tot i aquesta bona notícia, els experts sostenen que el Suprem jutjarà els vuit polítics i el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, pel delicte de rebel·lió, i mantindrà el sense sentit de jutjar el president Carles Puigdemont només pel delicte de malversació de fons públics, com sembla que s’acceptarà l’extradició. Un cop a l’Estat espanyol i complerta la pena de malversació, el Suprem pot tornar a enjudiciar Puigdemont pel delicte de rebel·lió , mentre ell té 45 dies per marxar del país per evitar-ho, segons la llei 3/2003. L’exili és el càstig. A més, les defenses ja van plantejar “indefensió” dels empresonats per ser jutjats mentre altres són a l’exili, i el Suprem ho fa refusar.

Precisament, el veterà penalista August Gil Matalama va recomanar als advocats que afrontin aquesta “croada contra els independentistes catalans” tot analitzant el sumari 18/98, en què el jutge Garzón va processar 47 persones de la societat civil basca amb la premissa de “tot és ETA”. L’Audiencia Nacional va condemnar fins a deu anys de presó com a col·laboradors de banda terrorista a vuit ciutadans per haver apostat per la desobediència civil, com ara membres de la Fundació Joxemi Zumalabe. El govern basc va denunciar que amb aquella sentència “s’instaurava el delicte d’opinió”. El Suprem va absoldre aquests vuit, el 2009. Gil Matamala va explicar que en aquells judicis es va usar informes de la Guàrdia Civil “amb tergiversacions” com a “prova pericial”, i que es van recollir en les sentències. Irregularitat que, a parer de Matamala, es pot tornar a repetir ja que les resolucions del jutge Llarena “ d’estil barroc i difús fan una fonamentació del dret penal distorsionada”. Les defenses ja han denunciat que Llarena dóna com a vàlids informes de la Guàrdia Civil, que insereixen una violència irreal.

Gil Matamala va participar ahir en la conferència Conseqüències de la judicialització de la política, organitzada per la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona i del Lliure exercici de l’Advocacia del Col·legi d’Advocats de Barcelona, el Col·lectiu Praga i Àgora Judicial. Ferran Requejo, catedràtic de Ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, va apostar que no només s’ha d’aplicar la “separació de poders” sinó també “la divisió de poders”, concepte que el magistrat Guillem Soler Solé, d’ Àgora Judicial, també va defensar per tal que cada territori tingui el seu consell judicial per fer-lo més proper i despolititzat.

Soler va confessar que va quedar astorat quan el president del Tribunal Suprem i del CGPJ en la darrera promoció de nous jutges va afirmar que els jutges “tenen el mandat directe de protegir la indissoluble unitat d’Espanya”, i va exclamar: “Això és per l’exercit, no pels jutges! Nosaltres hem de complir una funció jurisdiccional, com pot ser la civil o la penal”. Soler va indicar que Àgora Judicial és l’única associació que aposta per mantenir l’actual sistema d’elecció de càrrecs judicials, però sense els vicis actuals, a més d’un canvi d’accés a la judicatura i instaurant “una cultura jurídico democràtica”, en que la “crítica racional”de les resolucions judicials sigui normal. En acabar, la Comissió de Defensa va insistir que el procés català ha de tenir una“solució política”. I, l’advocat Àlex Solà va avançar que estudien demanar a l’associació Advocats Europeus Demòcrates (AED), de la qual en són membres, que assisteixin com a observadors internacionals al judici contra l’independentisme català.