Política

La violència artificial

Experts consideren que el Tribunal Suprem mantindrà el judici per rebel·lió als vuit polítics i al president d’Òmnium empresonats

Gil Matalama alerta que es repeteix el relat criminal del sumari 18/98 contra la societat basca

Cap esperança de canvi, tot i el daltabaix jurídic obert. És el sentiment compartit ahir per alguns dels advocats defensors dels polítics catalans empresonats i consultats sobre què farà ara el jutge Pablo Llarena i la sala penal del Tribunal Suprem després que abans-d’ahir un tribunal alemany negués l’extradició del president Carles Puigdemont tot adduint que els possibles incidents que van passar a Catalunya no tenen la suficient càrrega de violència per complir el delicte de rebel·lió, com sempre han mantingut les defenses. Així, tot i aquesta bona notícia, els experts sostenen que el Suprem jutjarà els vuit polítics i el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, pel delicte de rebel·lió, i mantindrà el sense sentit de jutjar el president Carles Puigdemont només pel delicte de malversació de fons públics, com sembla que s’acceptarà l’extradició. Un cop a l’Estat espanyol i complerta la pena de malversació, el Suprem pot tornar a enjudiciar Puigdemont pel delicte de rebel·lió , mentre ell té 45 dies per marxar del país per evitar-ho, segons la llei 3/2003. L’exili és el càstig. A més, les defenses ja van plantejar “indefensió” dels empresonats per ser jutjats mentre altres són a l’exili, i el Suprem ho fa refusar.

Precisament, el veterà penalista August Gil Matalama va recomanar als advocats que afrontin aquesta “croada contra els independentistes catalans” tot analitzant el sumari 18/98, en què el jutge Garzón va processar 47 persones de la societat civil basca amb la premissa de “tot és ETA”. L’Audiencia Nacional va condemnar fins a deu anys de presó com a col·laboradors de banda terrorista a vuit ciutadans per haver apostat per la desobediència civil, com ara membres de la Fundació Joxemi Zumalabe. El govern basc va denunciar que amb aquella sentència “s’instaurava el delicte d’opinió”. El Suprem va absoldre aquests vuit, el 2009. Gil Matamala va explicar que en aquells judicis es va usar informes de la Guàrdia Civil “amb tergiversacions” com a “prova pericial”, i que es van recollir en les sentències. Irregularitat que, a parer de Matamala, es pot tornar a repetir ja que les resolucions del jutge Llarena “ d’estil barroc i difús fan una fonamentació del dret penal distorsionada”. Les defenses ja han denunciat que Llarena dóna com a vàlids informes de la Guàrdia Civil, que insereixen una violència irreal.

Gil Matamala va participar ahir en la conferència Conseqüències de la judicialització de la política, organitzada per la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona i del Lliure exercici de l’Advocacia del Col·legi d’Advocats de Barcelona, el Col·lectiu Praga i Àgora Judicial. Ferran Requejo, catedràtic de Ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, va apostar que no només s’ha d’aplicar la “separació de poders” sinó també “la divisió de poders”, concepte que el magistrat Guillem Soler Solé, d’ Àgora Judicial, també va defensar per tal que cada territori tingui el seu consell judicial per fer-lo més proper i despolititzat.

Soler va confessar que va quedar astorat quan el president del Tribunal Suprem i del CGPJ en la darrera promoció de nous jutges va afirmar que els jutges “tenen el mandat directe de protegir la indissoluble unitat d’Espanya”, i va exclamar: “Això és per l’exercit, no pels jutges! Nosaltres hem de complir una funció jurisdiccional, com pot ser la civil o la penal”. Soler va indicar que Àgora Judicial és l’única associació que aposta per mantenir l’actual sistema d’elecció de càrrecs judicials, però sense els vicis actuals, a més d’un canvi d’accés a la judicatura i instaurant “una cultura jurídico democràtica”, en que la “crítica racional”de les resolucions judicials sigui normal. En acabar, la Comissió de Defensa va insistir que el procés català ha de tenir una“solució política”. I, l’advocat Àlex Solà va avançar que estudien demanar a l’associació Advocats Europeus Demòcrates (AED), de la qual en són membres, que assisteixin com a observadors internacionals al judici contra l’independentisme català.

8
article de la Constitució
emplaça els militars a defensar la soberania d’Espanya i la seva integritat territorial, ”però no pas als jutges”, destaca el magistrat Guillem Soler.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La CUP demana explicacions a Interior per les “execucions extra judicials”

El diputat Carles Riera recorda que la funció de la policia “no és matar el delinqüent” sinó “impedir que cometi el delicte” i portar-lo davant la justícia

Defensa que les pistoles elèctriques no són la solució

Barcelona
 

Investiguen si l’assaltant Cornellà va buscar seu “suïcidi a mans de policia”

Barcelona
 

Barcelona farà un inventari de solars buits per expropiar-los si continuen inactius

Barcelona
 

La família del presumpte terrorista de Cornellà estudia denunciar els Mossos d’Esquadra

Cornellà de Llobregat
 

El govern espanyol recorre al decret llei per poder exhumar Franco

Madrid
 

Camil Ros veu “difícil” arribar a acords polítics mentre hi hagi dirigents independentistes a presó

Barcelona
 

Arrimadas critica que els Mossos “només identifiquin” als qui retiren llaços grocs

Barcelona
 

El PP ofereix a Sánchez la seva majoria absoluta al Senat per a una possible activació de 155

Barcelona
 

L’SPC afirma que davant l’atac de Cornellà “no hi havia una altra reacció possible” que disparar

Barcelona