La República també es juga en les municipals
Els partits preparen les eleccions, en la majoria dels casos en un segon terme, vençuts per l’actualitat
S’han de celebrar el 26 de maig i coincidiran amb les europees
Els independentistes volen refermar la seva majoria a les ciutats
Quan falta poc més d’un any per a les eleccions municipals, els partits polítics se les miren de reüll. En altres circumstàncies, en aquests moments ja estarien en període preelectoral i els actes i presentacions de caps de llista sovintejarien. La realitat, però, amb tot el govern legítim català a la presó o a l’exili i sense que el Parlament hagi pogut investir el nou president, fa que els ulls estiguin posats en altres objectius. Com en tots els altres àmbits del país, la situació política mediatitza les decisions, i els partits polítics ja treballen de cara a les municipals, però al ritme que els permet l’actualitat.
La situació afecta especialment els partits independentistes, ja que tant el PDeCAT com ERC, sobretot, tenen multitud de fronts oberts a causa de la repressió exercida per l’Estat espanyol. Però la resta tampoc se n’escapa. Els comuns estan immersos en un debat intern sobre la integració de Podem, que no és pas aliena al procés, i els tres partits unionistes es controlen els uns als altres per intentar treure el màxim rèdit de la seva oposició als grups independentistes.
El cas és, però, que les municipals tornaran a ser clau en el camí cap a la República. L’èxit del referèndum de l’1-O constata la importància del poder municipal. Per tant, en aquest tauler de joc, els partits independentistes i els unionistes s’hi jugaran molt més que les polítiques públiques locals. La importància de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) en els darrers mesos certifica que, sense oblidar que els ajuntaments són el poder públic més proper al ciutadà i, per tant, els que han de resoldre els problemes del dia a dia, la consolidació de la voluntat de República dels catalans també passarà per les urnes en els comicis municipals.
I encara hi haurà un altre element a tenir en compte. Les eleccions se celebraran, com sempre, el quart diumenge de maig, el dia 26, però aquest cop, com ja va passar els anys 1987 i 1999, els comicis locals coincidiran amb les eleccions europees. El mes de març passat, el Consell d’Europa va decidir que les eleccions europees se celebrarien del 23 al 26 de maig del 2019. Ara el Parlament Europeu ha de donar la seva opinió en un tràmit i els estats membres tenen fins al mes de juny per proposar la data definitiva. En el cas de l’Estat espanyol, tot fa pensar que serà el diumenge 26 de maig. Fins a aquesta decisió, s’havia parlat que els dos comicis serien el 9 de juny, ja que les darreres europees van ser a principis de juny de fa cinc anys, però en la cimera de caps d’estat va quedar del tot desestimada aquesta data.
Partit a partit
En les properes sis planes, aquest diari analitza en quines condicions afronten els partits parlamentaris les pròximes municipals. En el cas del PDeCAT, l’objectiu del partit és tenir tots els caps de llista de grans ciutats i capitals de comarca abans de l’estiu i, com a revulsiu, els triarà pel sistema de primàries. El que no ha decidit, però, és amb quina sigla ho farà. Pel que fa a ERC, el seu principal objectiu a hores d’ara és aconseguir superar les 715 llistes que va presentar als comicis de l’any 2015 i arribar a les 800, a més de renovar el pacte amb Acord Municipal. Tot i que no hi ha converses nacionals sobre això –més aviat les ordres van en la direcció contrària–, tampoc es descarta que els dos grans partits es presentin junts en alguna ciutat on les circumstàncies o el feeling personal ho permeti. Aquesta seria l’opció desitjada per JxCat. El darrer partit independentista, la CUP, es planteja les eleccions com un retorn a l’origen, ja que és un moviment sorgit dels municipis. El seu objectiu és créixer prou per ser un contrapoder real.
Els comuns treballen per repetir l’experiència que tan bon resultat els va donar l’any 2015, una aliança a l’esquerra del PSC que ha tingut Barcelona com a punta de llança. Consideren que tenir l’Ajuntament de Barcelona ha fet veure que estan capacitats per governar i que l’agenda municipal pot ser diferent de la dels grans municipis en els darrers anys.
En el món unionista, la gran incògnita és si Ciutadans mantindrà la seva progressió a l’alça, ja que, si fos així, podria ser la gran sorpresa dels comicis. La resta dels seus opositors consideren que els resultats del 21-D no són pas homologables a unes eleccions municipals a causa de la seva debilitat territorial. En tot cas, Ciutadans aspirarà, per primer cop, a governar en ajuntaments catalans.
El PSC, per la seva banda, té com a principals objectius, justament, aturar Cs a l’àrea metropolitana, però, sobretot, recuperar una part del seu poder municipal a la Catalunya interior, perdut completament en benefici dels sobiranistes, sobretot d’ERC. Pel que fa al PP, va obtenir els pitjors resultats de la seva història municipal i res fa albirar un canvi de tendència. El seu objectiu és resistir l’embat de Cs, almenys en els municipis metropolitans.
Eleccions també en 13 autonomies
A les municipals i les europees, s’hi afegiran, a l’Estat espanyol, eleccions en fins a tretze comunitats autònomes: el País Valencià, les Illes Balears, Astúries, Cantàbria, Navarra, Castella i Lleó, la Rioja, Madrid, Castella-la Manxa, Múrcia, les Canàries, Aragó i Extremadura. Aquesta circumstància obre la porta a la possibilitat, en un horitzó de tretze mesos encara difícil de preveure del cert, que els líders estatals del PP, el PSOE i fins i tot Ciutadans tinguin prou fronts oberts per no poder-se llançar del tot a la campanya de les municipals catalanes. De fet, podria passar, fins i tot, que analitzin en quines ciutats catalanes tenen possibilitats reals i es dediquin a fer aparició pública només en aquestes, com ja va fer el PP en la repetició de les últimes eleccions estatals, en què va centrar tots els esforços a Lleida.
En les europees, els partits polítics es disputaran a l’Estat espanyol cinc escons més que fins ara, ja que n’hi haurà 59 i no 54 en joc, ja que els estats membres es reparteixen 27 dels 73 que tenia la Gran Bretanya abans del Brexit. D’aquesta manera, l’eurocambra passa dels 751 eurodiputats actuals als 705.
