L’era Castro dona pas a Díaz-Canel
El número dos del govern és l’únic candidat proposat per rellevar Raúl a la presidència
La votació de l’Assemblea Nacional es fa pública avui
El ple defensa la continuïtat per garantir el socialisme i la Revolució
Ple històric el de l’obertura de la novena legislatura de l’Assemblea Nacional (el Parlament) cubana que, ahir, va viure com el primer vicepresident, Miguel Díaz-Canel, de 57 anys, era proposat per ocupar la presidència del país caribeny en substitució de Raúl Castro, de 86 anys, qui plega després de dos mandats i d’haver rellevat el seu germà gran, Fidel, el 2006, a causa d’una llarga malaltia.
Díaz-Canel va ser l’únic candidat proposat per la comissió de candidatures nacional destinat a liderar el Consell d’Estat, el màxim òrgan de poder a l’illa. El seu nom es va sotmetre després a votació pel ple tot i que el resultat no s’havia de fer públic fins a aquest migdia. Tot apunta, doncs, que aquest enginyer electrònic que demà farà 58 anys serà el primer cubà sense el cognom Castro a ocupar la presidència a l’illa caribenya.
Tot i que s’ha mantingut en un discret segon pla que li ha permès arribar fins on és i sense tenir el carisma dels germans Castro, Díaz-Canel suposa un canvi de nom però no de rumb. Defensa la necessitat que tots els cubans tinguin accés a internet i la modernització urgent del país, però Raúl conservarà el càrrec de secretari general del Partit Comunista de Cuba (PCC) fins al 2021 i des d’aquest observatori privilegiat supervisarà la tasca de Díaz-Canel, qui pertany a una altra generació i no té la legitimitat dels veterans líders de la Revolució del 1959. Els experts apunten que una de les incògnites és si Díaz-Canel sabrà suportar la pressió de l’aparell i fer els equilibris necessaris per acontentar alhora els vells revolucionaris i les noves generacions.
Llarg aplaudiment
Després de llegir la proposta del nom de Díaz-Canel, els 605 diputats de l’Assemblea, elegits en els comicis de l’11 de març i que ahir van assumir el càrrec, van dedicar un llarg aplaudiment al que fins ara ha estat el número dos de l’executiu. El ple també va servir per concretar les propostes d’altres càrrecs, com el de primer vicepresident del Consell d’Estat, per al qual va ser nominat el veterà Salvador Valdés Mesa, de gairebé 73 anys, membre del buró polític del Partit Comunista, l’únic legal a l’illa, que fins ara ocupava una de les cinc vicepresidències. Si és ratificat, serà el primer número dos negre.
En les cinc vicepresidències del Consell d’Estat, hi havia dos dels cinc aspirants que repetirien: Ramiro Valdés, tot un històric de la Revolució, i Gladys Bejerano, als qui s’hi afegien Roberto Morales, Inés María Chapman i Beatriz Johnson Urrutia.
Absències
Aquesta serà la primera vegada que ni Raúl Castro ni José Ramón Machado Ventura, també membre destacat de la vella guàrdia, estaran en el poderós òrgan rector, on encara hi queda el comandant Ramiro Valdés, de 85 anys. Com a secretari va ser nominat a la reelecció Homero Acosta, membre del comitè central del PCC.
Dels 23 membres restants del Consell d’Estat, 13 són cares noves. Entre els que es mantenen hi ha els influents Leopoldo Cintra Frías, militar i ministre de les Forces Armades; i Miguel Barnet, president de la Unió d’Escriptors i Artistes a Cuba. També s’hi queden el cap de la diplomàcia, Bruno Rodríguez, i el líder de la Central de Treballadors de Cuba, Ulises Guilarte, aquests dos de generacions més joves i enlairats a càrrecs de responsabilitat durant la presidència de Raúl Castro, marcada per algunes reformes econòmiques impensables amb Fidel com ara l’impuls als emprenedors privats i, sobretot, pel restabliment de les relacions diplomàtiques amb Washington quan Barack Obama era president. Amb tot, la relació amb el veí del nord s’ha refredat des de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca.
Un altre nom a destacar en la nova direcció cubana és el d’Esteban Lazo, el polític de raça negra reescollit per a un segon mandat com a president de l’Assemblea Nacional, que reforça el missatge de continuïtat del llegat dels històrics de la Revolució. En aquest sentit, i per si en quedava algun dubte, l’Assemblea va proposar ahir un hashtag per utilitzar a les xarxes que es deia #SomosContinuidad per seguir i comentar les dues jornades del ple parlamentari. El legislatiu convidava a través de la web oficial els cubans amb perfils a les xarxes socials que compartissin aquesta etiqueta a l’hora d’exposar “les raons per les quals es continuarà amb el llegat dels líders” de la Revolució. I és que tot i el missatge sòlid de relleu generacional que suposa una Cuba sense els Castro al capdavant del govern de l’Havana, l’oficialisme defensa amb fermesa la continuïtat del sistema per tal de garantir els valors i la ideologia del socialisme i la Revolució que ha marcat l’illa en les últimes sis dècades, tot i que calgui fer-hi alguns ajustaments sense trencar la vaixella.
Després de la votació –el primer a votar va ser Raúl i, el segon, Díaz-Canel–, el ple va fer un recés fins avui, quan es faran públics els resultats del relleu presidencial i s’espera que tant el mandatari sortint com el seu successor facin els respectius discursos, tot i que la web de l’Assemblea ahir no ho havia confirmat.
