Hisenda aportarà a Llarena “totes les actuacions de control als pressupostos de la Generalitat”
Li enviarà els detalls del control de l’execució pressupostària “que ha donat seguretat als ciutadans catalans i a la resta d’espanyols”
El Ministeri d’Hisenda “aportarà al jutjat tota la documentació on es detalla el control de l’execució pressupostària que ha donat seguretat als ciutadans catalans i a la resta d’espanyols”. Així ho afirma en un comunicat on “valora positivament” el requeriment que li ha enviat el magistrat instructor de la causa contra el procés independentista, Pablo Llarena, que ha sol·licitat al Ministeri que acrediti que –tal com va dir el ministre Montoro a una entrevista a El Mundo- no es va destinar ni un euro públic a pagar el referèndum de l’1-O. Segons Hisenda, el requeriment del magistrat li “dona l’oportunitat d’aportar al Tribunal Suprem totes les actuacions de control als pressupostos de la Generalitat de Catalunya que fins ara no s’havien sol·licitat”. En aquest sentit, Hisenda recorda que va iniciar diversos controls de les despeses del govern de la Generalitat l’any 2015, “els va reforçar” el juliol del 2017, i “va aprovar la intervenció del propi pressuposto de la Generalitat el setembre del 2017”. Una situació, recorda el departament de Cristóbal Montoro, “que es manté en l’actualitat”.
Hores abans d’emetre aquest comunitat, la secretària general de Finançament Autonòmic i Local del Ministeri d’Hisenda, Belen Navarro, ha insistit aquest que no es van destinar diners públics al referèndum de l’1-O. Durant la seva compareixença a la Comissió de Pressupostos del Congrés dels Diputats, ha assegurat que “no hi ha hagut diners que no hagin anat destinats” a fer possible el referèndum, tan pel que fa als pagaments del Fons de Liquiditat Autonòmica com del control de pagaments de les entrades a compte. En tot cas ha recordat que aquesta qüestió “està essent objecte d’estudi per part dels tribunals i els òrgans jurisdiccionals” per si consideressin “que s’ha desviat alguns diners que no corresponguin” al FLA o al pagament de proveïdors o bé que aquest pagament de factures certificat per interventors “no correspongués a la seva finalitat”.
La secretària de Finançament Autonòmic i Local ha recordat que el FLA té “bàsicament dos trams: un de venciment de deute i el de pagament a proveïdors”, de manera que “els diners que es donen a les CCAA a través del FLA va directament al pagament de venciment de deute o als proveïdors mitjançant una plataforma on la CCAA carrega les factures i es paga directament els proveïdors”.
Navarro s’ha manifestat en la línia del que el ministre Montoro va dir en una entrevista al diari El Mundo on va afirmar que no s’havia destinat “ni un euro” de diners públics de la Generalitat a l’1-O. “Jo no sé amb quins diners es van pagar aquelles urnes dels xinesos, ni la manutenció de Puigdemont, però sé que no amb diners públics”, va afirmat. Montoro, que tenia el control dels pagaments de la Generalitat el dia del referèndum, va apuntar que només s’hauria pogut gastar diners públics si s’hagués produït algun delicte de falsificació mitjançant un acord entre un funcionari i un proveïdor.
Les manifestacions de Navarro indiquen la resposta que Hisenda podria donar en els pròxims dies al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que aquest dimecres ha dictat una providència on requereix al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que enviï informació “amb la major brevetat possible” on acrediti per què afirma que no s’ha gastat diner públic en l’organització de l’1-O. Segons Llarena, aquestes declaracions “contradiuen” proves recollides durant la instrucció. Per això, li demana que acrediti aquesta “certesa” de que no va existir malversació, ja que el govern espanyol controlava en aquell moment els comptes de la Generalitat. El jutge també exposa que durant les declaracions indagatòries d’aquesta setmana diversos encausats han sostingut que no hi va haver malversació i han citat, precisament, les declaracions de Montoro per defensar-ho.
Llarena fixa en 1,6 milions la malversació
A la interlocutòria de processament, Llarena deia que en base a les investigacions practicades s’havien destinat almenys 1,6 milions de diners públics a l’organització del referèndum.
Concretament, estableix que es van gastar 224.834 euros en el registre dels catalans a l’estranger, 277.804 euros en campanyes de publicitat i difusió, 979.661 euros per repartir paperetes, el cens electoral i les citacions de les meses i 199.700 euros per la participació d’observadors internacionals.
Llarena ha processat 14 dels 25 investigats pel delicte de malversació: tot els membres del Govern i de la Mesa (a excepció de la presidenta, Carme Forcadell).
A la providència, Llarena no amaga que fa el requeriment a Montoro després que diversos encausats que han passat pel Suprem aquesta setmana hagin usat aquesta entrevista per defensar que no hi va haver malversació. Entre ells, el vicepresident destituït i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, o aquest mateix dimecres el conseller destituït de presidència, Jordi Turull.
Control de les finances per part de l’Estat
El ministeri de Montoro ha estat controlant les finances catalanes des de l’estiu. A finals de juliol, el govern espanyol ja va aprovar demanar setmanalment certificats als responsables de la gestió i intervenció econòmica de la Generalitat per comprovar que no hi havia cap partida destinada a l’organització del referèndum de l’1 d’octubre. Posteriorment, al setembre, la intervenció dels comptes ja va ser total.
