“Cal explicar bé el país que volem”

El que està fent Europa es diu amb dues paraules: vergonya i crim. Europa té a la seva consciència 15.000 cadàvers de gent ofegada a la Mediterrània i 15.000 cadàvers més de gent morta travessant el desert del Sàhara. I això a causa d’aquest egoisme d’exigir visats i passaports quan Europa el que ha fet durant anys ha estat anar pel món envaint. Europa, en el tema migratori i dels refugiats, és una institució criminal.

És evident que el tracte que estem oferint no és per generar una bona societat futura, al contrari. S’ha d’insistir a explicar a la societat tot allò de positiu que tenen els fluxos migratoris, l’arribada de refugiats. Positiu per a ells però també positiu per a nosaltres, fins i tot des d’un punt de vista egoista. L’arribada de gent de fora rejoveneix la nostra envellida població, aporta diners de cotitzacions i potencia la nostra cultura, perquè totes les cultures no són res més que el fruit de les migracions que van rebent. Entendre-ho de manera diferent és estúpid. El que jo em pregunto és: com pot ser que els governs europeus, sabent això, que ho saben, facin i diguin el contrari?

Un CIE és pitjor que una presó. En una presó hi ha un reglament de presons i els presos cada x dies poden rebre visites... al CIE no hi ha cap reglament, és completament arbitrari el que passi allà. A més, se suposa que la persona que està a la presó ha comès un delicte, encara que això avui tenim l’experiència de molts que no han comès cap delicte i estan a la presó... però els que estan al CIE no han comès cap delicte, com a molt una falta administrativa! Suposo que no els tanquen per pactes que tenen els ministeris de l’Interior entre si... i també perquè estem en una societat egoista, que només procura un benestar a curt termini: aquí o quan el Sr. Trump fa un mur entre els EUA i Mèxic. L’egoisme no és només posar fronteres, ara ja es comença a ensenyar a les escoles, a batxillerat.

... Fan cursos d’empresa on es diu als nois i noies que l’empresa ha de maximitzar el benefici, fer negoci constantment. Els eduquen en el capitalisme pur i dur i ja quan són ben joves i patrocinat per La Caixa.

La defensa militar no hauria d’existir mai i enlloc. En la meva tesi doctoral, que era sobre despesa militar, vaig arribar a una conclusió: mai, al llarg de la història, els exèrcits han servit per res més que per defensar els rics en contra dels pobres. I l’únic soldat que mereix un aplaudiment és el desertor. Tots els exèrcits s’han de dissoldre... Sempre he participat en campanyes en contra de l’exèrcit, per exemple, al Saló de la Infància o al Saló de l’Ensenyament. Però això està en mans de la fira de mostres...

Avui m’he topat amb la vaga d’estudiants (dia 26 d’abril) i he entrat com en un túnel del temps perquè fa just 50 anys jo era estudiant i, com ells avui, també sortíem de la plaça Universitat i baixàvem per Pelai... Aquesta setmana en fa 50, perquè era uns dies abans de l’1 de maig, jo era un dels responsables de l’assemblea d’estudiants de la facultat i vam organitzar una manifestació en què volíem agermanar treballadors i estudiants... Per aquells fets em va jutjar el Tribunal de Orden Público, que em demanava un any de presó. Afortunadament em van absoldre. Han passat tots aquests anys i avui per dir segons què pots anar a la presó. És inconcebible! Els nivells de conservadorisme, de falta de llibertat, de vergonya democràtica que ha assumit el govern del PP amb el suport de la UE s’ha de denunciar.

Primer de tot he de dir que tinc molts amics militants del partit socialista i que els respecto i valoro. Dit això, cal dir que el PSOE va deixar de ser socialista el dia que van proclamar, en el congrés de Suresnes, primer secretari general un tal Felipe González, una vergonya democràtica, un traïdor a totes les causes, que és un home que, havent decidit continuar a l’OTAN, encara va fer unes eleccions dient que sortiríem de l’OTAN. Ho ha descafeïnat tot, ha traït totes les causes i des que aquest senyor va governar el partit, que encara el governa, el PSOE va perdre tot el sentit.

Aquells primers Guerrilleros de Cristo Rey, Fuerza Nueva... van poder actuar impunement perquè tenien tota mena de contactes en el món policial. A partir d’aquí, l’extrema dreta ha campat a cor que vols... aquí i a molts llocs del món.

Els cossos i forces de seguretat de l’Estat són intocables. Ara i abans. Jo he demanat moltes vegades públicament que un senyor que es diu Jorge Fernández Díaz sigui jutjat perquè, entre altres moltes raons, ell era el ministre de l’Interior quan hi va haver els fets del Tarajal, a Ceuta, on la Guàrdia Civil va disparar contra aquells immigrants que, nedant, intentaven arribar a la costa. No podem tenir aquesta gent!

Un altre traïdor al partit socialista.

No s’ha fet bé la feina des del punt de vista dels mitjans de comunicació. No s’ha explicat a la gent el que passa i quina és la realitat, en part perquè hi ha mitjans completament venuts als grans poders financers i econòmics. I, segon, el catalanisme tampoc s’ha explicat. Els únics que ho han intentat treballar són la gent de Súmate. Això va començar el juliol del 2010, fa vuit anys, i encara no hem fet arribar el missatge a tothom. En part ha estat una irresponsabilitat dels partits que han promogut aquest procés d’independència i de la mateixa Generalitat, que haurien d’haver anat per tota la geografia espanyola donant explicacions i dient-los què volem i per què, i que ells siguin igual de feliços .

Sobretot a les zones que abans anomenàvem cinturó roig, que han vist com els socialistes els han abandonat.

Serien el públic natural de Podem, però...

Bàsicament per ignorància. A mi m’agradaria que se sabés qui finança Cs. Quines empreses de l’Íbex 35 hi ha al darrere. S’entendrien moltes coses.

No hem explicat prou quin país volem. Si ho expliquéssim amb detall convenceríem aquesta gent perquè és cert que a vegades hem acabat identificant el catalanisme amb una petita fracció que a mi no m’agrada, que, per exemple, pot estar representada pel Cercle Català de Negocis, que parteix d’aquelles frases absurdes d’“Espanya ens roba” o “serem més rics”... Si tu comences a plantejar la independència d’aquesta manera no faràs res. Has d’explicar quin país vols, com la solidaritat ha de ser la base, com la frontera no ha d’existir, com l’acolliment d’immigrants l’hem de tenir sempre, com la banca ha de ser ètica... una altra cosa que s’ha de dir és que les formacions catalanistes, algunes més que d’altres, tot s’ha de dir, perquè Convergència s’hi va resistir força, han donat suport a la renda garantida de ciutadania. Els hem de fer veure que el país que nosaltres volem també els podria agradar a ells.

Doncs sí, perquè es va acabar aprovant el juny del 2017 i s’havia de posar en marxa, però tres mesos després tot queda col·lapsat pel 155. La consellera Dolors Bassa, que hi havia treballat molt, és a la presó. L’única aplicació pràctica que hi ha hagut ha estat per a aquelles persones que ja estaven dins d’una categoria, que era els pirmi. A la resta, no se’ls ha tramitat res. Entenc que aquestes coses són les més perjudicials del 155.

Jo crec que sí. A Justícia i Pau vam començar amb la campanya en contra de la pena de mort i avui està en declivi... Altres campanyes que van tenir un cert èxit van ser contra les bales de goma dels Mossos d’Esquadra, i l’altra, més global, per la prohibició de les mines antipersona. L’any 1991 vaig ser a Londres en una reunió per iniciar la campanya i sis anys després l’ONU va prohibir-les. Recordo també l’any 2001, que vam fer de mediadors entre els immigrants tancats a les esglésies i al Govern Civil, i finalment van ser 1.300 persones que van sortir amb els papers a la mà.

Sempre. Una de les meves frases preferides és: “No tenim dret a perdre l’esperança.”

... Quan són ells que al Tarajal disparen contra la gent i aquí donen cops i empentes a qualsevol que se’ls posi al davant. Això ja ho deia Goebbels a Hitler: “Tu agafa una mentida, repeteix-la mil vegades i serà veritat.”

100% i encara ho ha de ser més. És molt positiu aquest moviment que es diu En Peu de Pau.

En els darrers anys hem perdut molts intel·lectuals tipus Aranguren, Tierno Galván... i, en canvi, hi ha hagut un creixement espectacular dels intel·lectuals orgànics, aquells que estan al servei del poder i que fan de tertulians. Hem d’entonar el mea culpa per no haver-nos sabut explicar prou bé. Quan va començar el procés la Generalitat hauria d’haver enviat 50, 100... ambaixadors arreu del món a convèncer la gent i, en primer lloc, els intel·lectuals. Conec gent honrada d’esquerres de l’Estat que no ens han entès i en això ha fet bastant mal aquell argument que serem més rics; és aleshores quan els surt l’anticatalanisme, potser sí per l’elitisme nostre. Haig d’anar a fer una conferència a Premià i el primer que diré serà: “Hem de dir que el procés independentista no ha de ser mai perquè siguem més rics. A partir d’aquí podem parlar del que vulgueu.”

La declaració d’independència va ser precipitada i pírrica; una declaració d’aquest tipus requereix d’una majoria consolidada que no teníem. Tots, i jo el primer, ens havíem posat la mel a la boca i a tots ens feia gràcia viure aquell moment però no teníem, potser perquè no ho havíem pogut demostrar amb una votació que no ens van deixar fer, una majoria raonable. Teníem una majoria parlamentària d’un parell de diputats i es podia guanyar una votació, però no una república.