Rajoy engega la maquinària judicial per aturar la norma
El govern espanyol demana l’informe preceptiu al Consell d’Estat com a pas previ a presentar el recurs davant el TC
Méndez de Vigo recorda a Torrent que la desobediència té conseqüències
“Aquesta és una via cega i no és la millor manera de recuperar la normalitat a Catalunya.” El portaveu del Consell de Ministres, Íñigo Méndez de Vigo, carregava ahir amb duresa contra la reforma de la llei de la presidència incidint que “és un impossible”, “un disbarat”. El dirigent popular al·ludia al fet que es pugui investir de manera telemàtica un president que entenen que no pot exercir el seu càrrec perquè està “fugit” de la justícia espanyola i a disposició d’un tribunal alemany que és el que ha de decidir sobre l’euroordre. I, en aquest punt, doncs, alertava que La Moncloa utilitzarà “totes les armes jurídiques” al seu abast per evitar el que qualificava de “frau de llei jurídic i polític”. Tant és així que, tan bon punt el Parlament va fer efectiva ahir l’aprovació de la reforma, el Consell de Ministres activava la maquinària judicial per frenar-la demanant al Consell d’Estat que es pronunciï sobre aquesta decisió com a pas previ a formalitzar el recurs davant el Tribunal Constitucional.
Menys pressa
La intenció de l’executiu espanyol és que la setmana vinent l’òrgan judicial suspengui cautelarment la reforma de la llei de presidència, i és per això que Méndez de Vigo en cap moment no va mostrar la urgència d’ocasions anteriors, quan havien forçat a fer pronunciaments exprés –fins i tot en cap de setmana– tant pel que fa al Consell d’Estat com al TC per aconseguir aturar altres acords del Parlament. El darrer cas va ser l’intent d’investidura de Carles Puigdemont, prevista per al 30 de gener passat, un dimarts. Cinc dies abans del ple –un dijous–, l’executiu de Mariano Rajoy va canviar de parer i va decidir presentar un recurs preventiu perquè s’anul·les la convocatòria. Aquell mateix dia van aconseguir l’informe del Consell d’Estat que, en aquesta ocasió, rebutjava la iniciativa governamental. Tot i això, La Moncloa va decidir tirar pel dret i l’endemà divendres aprovava la presentació del recurs, cosa que va provocar una reunió a corre-cuita del TC, que es va acabar pronunciant en dissabte. Enmig d’una forta divisió dels seus magistrats, el tribunal va optar per una decisió salomònica: n’ajornava l’admissió a tràmit, però dictava unes mesures cautelars que no deixaven cap marge a Puigdemont per poder presentar candidatura a la presidència de la Generalitat.
Aquest recurs, en tot cas, va activar-se la setmana passada, amb la seva admissió a tràmit definitiva pel TC adduint que hi ha qüestions “d’interès general” que fan que no s’hagi de declarar extingida la impugnació reclamada quatre mesos enrere. En el mateix acte, se suspenia la candidatura i s’alertava el president del Parlament, Roger Torrent, que es podria enfrontar a accions penals si desobeïa la decisió, a banda d’avançar-li que s’anul·laria qualsevol iniciativa que anés en la línia de permetre la investidura a distància. Ahir, Méndez de Vigo recordava l’advertiment del TC mentre avisava que “seria bo” que el Parlament no fes passos “que no porten enlloc”. En aquest sentit hi afegia que n’hauria d’haver “après”, dels plens del 6 i 7 de setembre de l’any passat.
