La llei apuntala Puigdemont

JxCat, ERC i la CUP van aprovar la reforma de la llei de la presidència que permetria una investidura a distància sabent que probablement serà suspesa aviat pel Tribunal Constitucional. La norma, malgrat el previsible bloqueig de l’alt tribunal, pretén deixar una via oberta a una futura investidura de Carles Puigdemont en un context en què JxCat s’encamina cap a la proposta d’un quart candidat que evitaria la repetició de les eleccions. El grup parlamentari viatja avui i demà a Berlín per escoltar el president de la Generalitat, a qui consideren que correspon marcar el camí que s’ha de seguir a partir d’ara i la proposta d’un nou nom sense procediments judicials oberts que, aquesta vegada, pogués ser efectivament investit i formés un govern acceptat per Madrid, amb el consegüent aixecament de la suspensió de l’autonomia. C’s, el PSC, Catalunya en Comú Podem i el PP van carregar contra la llei i el procediment per lectura única. Abans de presentar el recurs al TC, el govern espanyol va demanar el preceptiu informe al consell d’estat.

Per Inés Arrimadas i Miquel Iceta, el debat d’ahir significava un retorn a les llargues jornades del 6 i 7 de setembre, quan el Parlament va aprovar la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica. Però la comparació es va quedar en el terreny discursiu. Hi va haver un debat curt, ajustat al reglament, sense intents d’obstaculització per part de l’oposició ni tensió afegida, i arribava en un moment en què JxCat i ERC han descartat recórrer a la unilateralitat a la cambra. El Consell de Garanties Estatutàries havia dictaminat que la reforma era anticonstitucional i antiestatutària, tot i que els seus pronunciaments no són vinculants. Els comuns van acusar els independentistes de fer un “debat purament simbòlic” perquè saben que Puigdemont “no és un candidat viable”. El PP també va denunciar que fos una norma “per a una sola persona”.

La reforma de la llei de la presidència era un dels objectius de JxCat des del principi de la legislatura per bastir un marc jurídic que permetés la investidura de Puigdemont, tot i que el TC va bloquejar-la a finals de gener amb les mesures cautelars que van portar Roger Torrent a ajornar aquell primer intent. Ara JxCat es compromet a reformar també el reglament del Parlament en un mes amb l’argument de fer-la viable, tot i que és l’alt tribunal qui impossibilita qualsevol intent de restituir Puigdemont sense desobediència. JxCat pretén deixar oberta l’opció d’investir-lo durant tot el mandat. Al grup treballen amb l’escenari que a finals de la setmana vinent o l’altra hi hagi una investidura efectiva i, tot seguit, un govern “provisional”. Malgrat tot, la decisió final està en mans de Puigdemont. I el president, si bé ha consultat i parlat amb diputats del grup, encara no hauria comunicat la seva proposta. De fet, fonts de JxCat assenyalen que probablement Puigdemont no elegirà demà encara cap candidat, si bé ho farà en els pròxims dies. Ahir, en sortir de l’hemicicle, Elsa Artadi es fotografiava amb Antoni Morral, un dels darrers noms que sonen a les travesses com a possible quart candidat.

El suport a Puigdemont va aflorar també ahir en una reunió del comitè nacional del PDeCAT. La direcció va instar els crítics –que la vigília havien reunit els principals sectors del partit a Rubí i que pretenen que hi hagi un congrés a l’estiu per renovar la cúpula i alinear-la amb el president de la Generalitat– a encarrilar les divergències en els òrgans de la formació, com ara el consell nacional, segons fonts presents. Els de Marta Pascal defensen, però, que ja fan pinya amb Puigdemont i que acceptaran el candidat que proposi per a la investidura.

Al Parlament, l’encarregat de defensar la reforma de la llei de la presidència va ser un dels homes de confiança de Puigdemont, Albert Batet. El diputat de JxCat va assenyalar que la norma no era només per a Puigdemont perquè també permetria tornar a intentar investir el president del grup parlamentari, Jordi Sànchez, o el conseller de la Presidència, Jordi Turull. JxCat també va al·legar-ne l’operativitat a distància en ple segle XXI.

Per ERC, però, el de la implementació de la tecnologia en les pràctiques democràtiques no era el tema de fons. Segons Antoni Castellà, la norma servia per posar en evidència que “alguns no accepten el resultat electoral”.

La CUP va avalar la llei amb l’argument que amplia els “drets civils i polítics”. La diputada Maria Sirvent, però, va tornar a constatar el distanciament dels anticapitalistes amb JxCat i ERC, quan se situen a les portes de la formació d’un nou govern i els dos futurs socis compten amb la viabilitat d’una investidura en segona votació amb la delegació dels vots de Puigdemont i el conseller Antoni Comín. “Per acabar fent allò que ens dicta l’Estat no ens hi trobaran, busquin altres aliats”, va dir.