Segon bloqueig a Puigdemont
Rajoy recorrerà contra la llei de la presidència en les pròximes hores per impedir una investidura a distància
El Consell d’Estat avala la presentació del recurs al TC
El govern espanyol continua decidit a impedir el segon intent d’investidura de Carles Puigdemont. En les pròximes hores reunirà el Consell de Ministres extraordinari per aprovar un recurs d’inconstitucionalitat contra la reforma de la llei de la presidència, aprovada divendres al Parlament, i es preveu que el Tribunal Constitucional la suspengui tot seguit de manera automàtica, perquè La Moncloa ho demanarà. El ple de l’alt tribunal comença a reunir-se avui i durant tota la setmana, i el bloqueig es preveu exprés. JxCat va decidir dissabte a Berlín tornar a intentar la investidura de Puigdemont abans del 14 de maig, però el recurs contra la llei tancarà probablement aquesta via abans que la candidatura s’hagi formalitzat a la cambra. El Consell d’Estat va dictaminar ahir per unanimitat que la reforma de la norma que havia de permetre una investidura i la gestió del govern a distància és inconstitucional. Avalava així les tesis de La Moncloa.
JxCat manté la determinació de no desobeir el TC, segons fonts del grup parlamentari, de manera que la suspensió de la llei podria portar Puigdemont a designar, aquesta mateixa setmana, un quart candidat a la investidura que permetés la formació d’un govern autonòmic dilluns vinent. Es preveu que l’anunci públic el faci el mateix president de la Generalitat. JxCat no vol esgotar el termini per evitar que qualsevol canvi en la delegació dels vots de Carles Puigdemont i Antoni Comín capgiri l’aritmètica parlamentària, tenint en compte que JxCat i ERC podrien investir un candidat en segona volta amb l’abstenció de la CUP. El límit legal del 22 de maig els apressa.
Sense formalitzar
ERC va demanar ahir una reunió amb JxCat per abordar les passes a seguir. Segons fonts del grup de Puigdemont, però, Elsa Artadi va mantenir contactes amb el republicà Josep Maria Jové dissabte mateix i es van instar a continuar parlant. La proposta de Puigdemont, però, no s’ha formalitzat, i fins que això no passi el Parlament no iniciarà els tràmits per tornar a intentar la investidura, que, d’altra banda, es podria suspendre abans amb la impugnació de la llei de la presidència. Això estalviaria una nova possible pugna entre JxCat i ERC per Puigdemont, tenint en compte que el president de la cambra, Roger Torrent, podria incórrer en un delicte si desobeís l’alt tribunal. Primer, la candidatura de Puigdemont va quedar bloquejada amb les mesures cautelars imposades pel TC abans de l’intent d’investidura del 30 de gener i, després, per l’admissió a tràmit del recurs contra la mateixa investidura interposat pel govern espanyol malgrat el dictamen contrari del Consell d’Estat.
Antiestatutari
Aquest cop, en canvi, l’òrgan consultiu de l’executiu de Mariano Rajoy va convenir que la reforma de la llei de la presidència conté diversos articles inconstitucionals. Va esgrimir dues raons principals: que l’acte d’investidura ha de ser “personal i presidencial” i que una llei de desenvolupament estatutari no es pot aprovar per lectura única, com va ser el cas d’aquesta. Considera que tant la Constitució com l’Estatut i el reglament del Parlament determinen que el candidat a la investidura ha de ser present durant el debat. L’exercici de representació del càrrec, diu, és “personal”. Remarquen que la carta catalana “no preveu cap excepció a la intervenció personal i presencial en l’acte d’investidura” i que ara tampoc és possible introduir-la a través d’una llei o mitjançant una reforma del reglament del Parlament, que encara no s’ha produït. La presencialitat és “una regla estatutària” i no pas una “convenció” o un “costum” parlamentari. En cas d’absència per “malaltia, incapacitat o impediment de naturalesa física” (excepcions que el reglament preveu), s’hauria de trobar un “tractament d’acord amb la naturalesa personal i presencial” que requereix la investidura. Pel que fa a la lectura única, el Consell d’Estat insisteix que la norma s’hauria d’haver tramitat pel procediment legislatiu comú, a banda de la majoria absoluta requerida. Sosté, a més, que no es compleixen els preceptes necessaris sobre la naturalesa del text o la simplicitat de la formulació que exigeix la lectura única i, a més, s’han suprimit les lectures de ponència i comissió prèvies al debat en el ple.
Tot i que aquest criteri és idèntic al que hauria de regir la tramitació de les lleis orgàniques estatals, el mateix Consell d’Estat reconeix que el Tribunal Constitucional va avalar l’aprovació per lectura única en altres reformes legislatives no menors. Com a exemples, cita la reforma de la llei de l’alt tribunal que va permetre al TC imposar multes o suspensions de càrrecs per assegurar l’execució de les seves sentències i la reforma exprés de l’article 135 de la Constitució espanyola, aprovada per la via ràpida per assegurar el compliment de l’estabilitat pressupostària amb el pagament prioritari del deute públic.
Els vots delegats
En espera que el govern espanyol concreti avui mateix la impugnació de la llei, Cs va tornar a criticar la “laxitud” de Rajoy amb Catalunya. El líder de Cs va expressar la seva estranyesa davant del fet que no recorri contra el vot delegat de Puigdemont i Comín, ja que són “fugitius de la justícia”. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va criticar JxCat perquè creu que saben que la investidura de Puigdemont és inviable, i va rebutjar que hi hagi un president “provisional” o “titella”. Pel líder de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, el “dilema real” és anar o no a eleccions. I això, al seu parer, no ho ha de decidir un sol home.