Política

Maduro, en unes eleccions a mida

El president veneçolà busca la reelecció en uns comicis marcats per l’absència de candidats rivals

Només l’exchavista Henry Falcón trenca el pacte de l’oposició i desafia el mandatari en les urnes

Marcats per la desconfiança, la confusió i, sobretot, l’escepticisme, els veneçolans voten, avui, en unes eleccions presidencials fetes a mida del president Nicolás Maduro, aspirant a la reelecció. Només un candidat té alguna possibilitat de triomf: l’exgovernador Henry Falcón, chavista fins que va decidir disputar el vot dels desencantats amb l’actual govern. Falcón va trencar amb la Mesa de la Unitat Democràtica (MUD), que agrupa el gros dels partits opositors, que va decidir boicotejar els comicis i no presentar candidats en el que consideren “una farsa electoral”.

Els sondejos donen l’avantatge a Maduro, però per pocs punts sobre Falcón. En tercer lloc hi ha un altre candidat que es va presentar també independentment de la MUD i que ha estat la gran sorpresa d’aquest procés electoral: el pastor evangèlic Javier Bertucci, que suma el 10% dels vots. El seu creixement electoral, però, no ha estat suficient i tota la batalla d’avui es redueix a Maduro, Falcón i l’opció de l’abstenció. Els sondejos pronostiquen un 50% de participació, evidència del cansament dels veneçolans per la crisi crònica que viu el país, cada cop més cap a posicions autoritàries, sostingut pels militars.

Falcón ha intentat seduir aquells que dubten d’anar votar. Si la participació supera el 60%, tindrà alguna oportunitat. No li serà fàcil, perquè fa front a un llarg llistat d’irregularitats: anulació de candidatures opositores, canvis de dates, manipulació dels districtes electorals i una formidable maquinària estatal amb influència directa en el nucli dur de la població que encara es fidel al chavisme, tot i la crisi. Les previsions econòmiques per a aquest any dibuixen un futur catastròfic per al país. Veneçuela tancarà el 2018 amb una inflació del 20.000% i una caiguda del PIB de 15 punts, les pitjors estadístiques mundials.

Els veneçolans han perdut, a més, la confiança en la Cort Nacional Electoral (CNE), garant de la transparència del procés, després que l’èxit oficialista les passades eleccions a diputats i governadors sorprengués l’oposició amb aclaparadors triomfs dels candidats de Maduro. L’èxit del govern en aquells comicis va convèncer la MUD que el millor era fer una crida a l’abstenció, en un intent per buidar de legitimitat les eleccions i sumar suports internacionals. Els comicis de diumenge no tenen el suport de l’Organització d’Estats Americans (OEA), que els considera viciats d’irregularitats i sospites de frau.

Tot i això, molts veneçolans aniran avui a votar. Els mourà el temor que aquestes puguin ser les últimes eleccions en molts anys al país. Falcón, de 56 anys, ha dissenyat la seva campanya per seduir aquest exèrcit de descontents amb promeses de refundació nacional, honestedat i dolarització de l’economia, l’única sortida que troba, segons diu, per acabar amb la inflació i tornar al creixement. “Tenim un president que va trair el seu moviment. Maduro va destruir el chavisme”, va dir Falcón, en el míting final de campanya a la ciutat de Turmero, a l’estat d’Aragua (al nord del país). Falcón, però, desperta recels entre aquells que recorden el seu passat al costat del president Hugo Chávez. No li perdonen, a més, que no hagi acatat la decisió col·lectiva de l’oposició de no participar en aquests comicis. Veuen també la seva candidatura com un instrument del govern, ja que Maduro necessitava almenys un contrincant per justificar les eleccions.

El president Maduro, de fet, ha dividit l’oposició entre la “insurrecta”, la MUD, i la “sensata”, Falcón. Mentre tant, ha promès als seus electors que guanyarà en la “guerra econòmica imperial”, un suposat pla orquestrat als Estats Units que, diu Maduro, explica les penúries en què es troba el país petrolier. Si finalment guanya, com es preveu, Maduro haurà de convèncer els seus opositors que encara pot garantir la democràcia a Veneçuela.

Només l’abril passat, hi va haver més de mil protestes a tot el país, i és d’esperar que l’efervescència social augmenti encara més a partir de dilluns, un cop es coneguin els resultats d’aquestes eleccions.

LES XIFRES

50
per cent
de participació pronostiquen els sondejos, fet que evidenciaria el cansament dels veneçolans.
20.000
per cent
d’inflació és previst que Veneçuela tingui aquest 2018 i una caiguda del PIB de 15 punts.

Un procés electoral qüestionat

La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va instar, ahir, el govern de Nicolás Maduro a convocar unes “eleccions genuïnes” que “facin efectiu l’exercici del dret al sufragi lliure”. “La comissió considera que el procés electoral d’avui no té les condicions mínimes necessàries perquè siguin unes eleccions lliures i justes”, va dir la CIDH en un comunicat. “Per aquest motiu, insta l’Estat a adoptar les mesures necessàries per fer un altres procés electoral genuí que faci efectiu l’exercici del dret al sufragi lliure”. Per justificar la seva demanada, la comissió va considerar que “el procés de convocatòria de les eleccions no compleix amb els estàndards internacionals, els temps han estat utilitzats de manera imprevisible i arbitrària i no ha estat consensuat amb les forces de l’oposició”. A més, va considerar que el Consell Nacional Electoral “no és un òrgan independent i imparcial, capaç de garantir l’aplicació igualitària de la llei electoral i els drets polítics”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Arxiven el cas contra un mosso que volia evitar una càrrega

manresa

Clam de llibertat pels Jordis per “reivindicar” el 20-S

barcelona

Un any després

barcelona

Al carrer, contra la repressió

GIRONA

Maragall rellevarà Bosch com a alcaldable d’ERC

barcelona

Cruanyes deixa pas a Masquef i facilita la marxa de Figueres a Marta Felip

FIGUERES

Una cadena humana unirà Sant Julià de Ramis i Aiguaviva el 7 d’octubre

girona

L’odi judicial, al descobert

Barcelona

Felip vol el POUM a punt a la primavera

FIGUERES