El populisme tria un tecnòcrata
El M5E i la Lliga proposen com a primer ministre Giuseppe Conte, un professor i jurista sense experiència política
Els dos partits s’havien passat la campanya electoral criticant els lideratges tècnics
“Estem davant d’un moment històric, neix la Tercera República italiana.” Amb aquesta pompositat, un encarcarat Luigi di Maio, líder del Moviment 5 Estrelles (M5E), va presentar-se davant les càmeres en la roda de premsa d’ahir al Palau del Quirinal. Acabava de reunir-se amb el president, Sergio Mattarella, per proposar-li els noms del nou govern.
Els seus socis de coalició, els ultradretans de la Lliga, encara hi estaven reunits, i havien pactat no fer públic per separat qui seria el primer ministre. Però Di Maio, que fins a l’últim moment havia pressionat per ser-ho ell, va avançar als periodistes, un cop fora del faristol, el nom de Giuseppe Conte.
Al cap de poc, com si res, va aparèixer Matteo Salvini, líder de la Lliga. El seu posat era molt més relaxat i satisfet que el de Di Maio. Va fer un discurs menys estructurat i amb la desimboltura de qui ha crescut davant les càmeres de les cadenes propietat de l’exprimer ministre Silvio Berlusconi.
Va parlar de combatre la precarietat laboral i del fet que “no pot ser que un 20% dels italians facin ús de psicofàrmacs” pels problemes que pateix el país. Per això, va dir que faran “un govern que posarà l’interès nacional italià al centre; primer de tot, els italians”. I volent tranquil·litzar els mercats, hi va afegir: “Respectant totes les normes, però fent créixer el país.”
Primer que ell, també Di Maio havia demanat als mercats, esvalotats des de fa dies, i a la comunitat internacional que els fessin confiança. “Critiqueu-nos un cop haguem actuat, no pas abans”, va dir.
La incomoditat del líder grillino, que ahir va subratllar tres cops que el seu seria “un govern polític i no pas tècnic”, és comprensible. Durant la campanya electoral va repetir fins a la sacietat que “els professors han fet molt de mal al país, i és l’hora de la gent normal”. Es referia als tècnics com Mario Monti, posat per Brussel·les per substituir un Silvio Berlusconi que no era prou obedient.
Davant les crítiques per haver posat un primer ministre tecnòcrata, els dos líders populistes van donar excuses extravagants. Salvini va respondre que “qualsevol primer ministre és un polític”. I Di Maio va dir que, com que Conte havia sortit a les seves travesses per ser ministre de l’Administració Pública, en realitat és com si l’haguessin votat els electors grillini.
Nascut fa 54 anys en un poble de l’interior de la Pulla, al sud del país, Conte ensenya a la universitat LUISS de Roma i a la de Florència, i ha passat per la Sorbona, Cambridge i Yale. Ha ocupat càrrecs de rellevància en àmbits de la judicatura i de les finances. Fa poc, quan va fer públic que donava suport al M5E, va dir que en el passat havia votat el centreesquerra, però que ara pensa “que els esquemes ideològics del segle passat ja no són els adequats”, i que prefereix valorar els partits en funció que els seus programes siguin “útils per als ciutadans”.
En mans de Mattarella
Demà Mattarella rebrà els presidents del Parlament i del Senat per saber el seu parer sobre la proposta de Conte. El president de la República, a Itàlia, té l’última paraula. Si accepta la proposta dels grillini i de la Lliga, convocarà Conte al Palau del Quirinal perquè aquest li ofereixi una llista amb el nom dels seus ministres. El M5E i la Lliga detenen la majoria a les dues cambres i, per tant, Conte hauria de poder ser investit sense problemes.
La incògnita és saber si el primer tecnòcrata encarregat de liderar un govern que es proclama enemic dels tecnòcrates tindrà veu i vot o serà una figura més aviat decorativa per mantenir les aparences.
LES FRASES
Le Pen i Bannon, amb Salvini
Alba Sidera GallartMentre els líders del Moviment 5 Estrelles i de la Lliga estaven reunits amb el president de la República per presentar el nom del primer ministre, la borsa de Milà tancava amb números vermells i la prima de risc superava els 180 punts. I al mateix temps, Marine Le Pen, líder del Front National francès, exultava a través de Twitter: “Després de l’FPÖ a Àustria, la Lliga a Itàlia. Els nostres aliats arriben al poder i obren perspectives meravelloses, abans que res, amb el gran retorn de les Nacions!”. Le Pen i Matteo Salvini, a més a més de compartir ideologia política, tenen molt bona sintonia personal. La francesa ha dit en més d’una ocasió que la força del discurs del leghista la porta “a l’èxtasi”. I, parlant de populistes, Steve Bannon, l’estrateg ultradretà que va ser l’artífex de la victòria presidencial de Donald Trump, ha anunciat que la setmana que ve viatjarà a Itàlia per reunir-se amb Salvini, a qui ja havia mostrat el seu suport durant la campanya.
