Els acompanyants de Puigdemont queden en llibertat
Els dos mossos i Alay asseguren que l’expresident s’anava a entregar a les autoritats belgues
Nova citació per a Matamala
Els mossos d’esquadra Xavier Goicoechea Fernández i Carlos de Pedro López i l’historiador Josep Lluís Alay, que anaven amb Carles Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya, van explicar ahir al jutge de l’Audiencia Nacional que havien anat a recollir l’expresident a Finlàndia per acompanyar-lo a Bèlgica, on volia entregar-se a la fiscalia una vegada coneguda l’ordre de detenció internacional dictada contra ell pel jutge del Tribunal Suprem. Després de prendre’ls declaració com a imputats per un delicte d’encobriment, el magistrat de l’Audiencia Nacional Diego de Egea els va deixar en llibertat i sense mesures cautelars.
També estava citat per ahir l’empresari gironí Josep Maria Matamala, el quart acompanyant de Puigdemont quan va ser arrestat el 25 de març passat a Alemanya, però no es va presentar davant del jutge de Madrid perquè no se l’ha citat personalment. Per això, el jutge ha demanat a la policia que descobreixi el seu parador per tornar a citar-lo. En el cas dels mossos, un d’ells estava de vacances i un altre gaudia de dies lliures per assumptes propis, segons van relatar al magistrat.
En acabar les declaracions, l’advocat d’Alay, Jaume Alonso-Cuevillas, que també defensa Puigdemont, va assegurar: “Les declaracions han estat ràpides perquè aquest cas no té cap rellevància penal”, ja que l’expresident anava a entregar-se a les autoritats belgues, que ja tenien el seu cas obert.
Cau l’acusació de terrorisme contra l’activista de Viladecans
M.piulachsLa sala penal de l’Audiencia Nacional ha refusat la petició de la fiscalia de dictar presó provisional o fiança per a l’activista de Viladecans Tamara Carrasco, a qui acusa de terrorisme pels talls de vies i l’alçada de barreres la Setmana Santa passada. “En aquest cas, la intenció no és causar temor, sinó aconseguir un estat independent”, sosté el tribunal, que dona ple suport al jutge instructor Diego de Egea, que va negar que Tamara fos membre d’un grup criminal “i menys terrorista” i va qualificar els fets de la denúncia contra la veïna de possibles desordres públics, tot i haver-li imposat fortes mesures cautelars, com ara no poder sortir del seu municipi, menys per anar a treballar.
Les estrictes restriccions de mobilitat se li mantenen. Els tres jutges també exposen que en l’escorcoll al seu domicili la Guàrdia Civil “no ha trobat cap document amb textos amenaçadors ni fotos ni projectes d’atac”, i que els Comitès de Defensa de la República (CDR) són “una organització política per ara no il·legalitzada”.
