El Suprem estudia els recursos contra els processaments de Llarena
És un des darrers tràmits que falten perquè el jutge doni per tancada la instrucció i elevi el cas a la sala per tal que obri judici oral
Un cop les interlocutòries siguin fermes els diputats empresonats poden perdre l’escó
La sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem (TS) espanyol aborda aquest dimecres els recursos presentats contra les interlocutòries de processament del jutge Pablo Llarena. La vista està fixada a dos quarts d’onze del matí, en presència de les parts però no dels encausats.
La decisió de la sala de rebutjar o admetre els recursos no es coneixerà el mateix dia, ja que els tres magistrats han de redactar totes les interlocutòries un cop escoltades les parts. En el cas que acordin confirmar la interlocutòria de processament, la llei preveu la suspensió de funcions abans d’anar a judici d’aquells processats per rebel·lió i amb una presó preventiva decretada. Això suposaria deixar fora del Parlament els diputats empresonats, que perdrien l’escó.
Vista sense presència d’encausats
La vista es farà a porta tancada i només amb la presència dels tres magistrats que conformen la sala (Miguel Colmenero, Alberto Jorge Barreiro i Francisco Monterde), els lletrats de la defensa i representants de l’advocacia de l’Estat, la Fiscalia i l’acusació popular (exercida per VOX). No està previst, però, que hi siguin els processats.
En una providència, la sala ha desestimat la petició plantejada pel lletrat de Turull, Rull i Sànchez que demanava que poguessin assistir presencialment. La sala no veu “preceptiva” la seva presència a la vista i, per tant, no se’ls traslladarà des de la presó.
Instrucció acabada
Aquest és un des darrers tràmits que manquen perquè el jutge instructor, Pablo Llarena, doni per tancada la instrucció del cas, dicti interlocutòria de conclusió i elevi el cas a la sala per tal que obri judici oral. En aquest moment, el paper de Llarena haurà acabat i s’haurà de conformar el tribunal que jutjarà els encausats del procés.
El passat 9 de maig Llarena ja va rebutjar els recursos de reforma (és a dir, davant el mateix jutge que els ha processat) de Puigdemont i 22 investigats més. Des d’aleshores les defenses han anat presentant recurs d’apel·lació davant la sala. Entre d’altres, ho han fet els advocats de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joan Josep Nuet, Dolors Bassa, Anna Simó, Carme Forcadell, Carles Mundó, Clara Ponsatí i Lluís Puig. En el cas de Jordi Cuixart, va plantejar un recurs de reforma subsidiari al d’apel·lació. També ha recorregut l’acusació popular exercida per Vox.
El magistrat va processar per rebel·lió 13 investigats: Carles Puigdemont, Oriol Junqueras Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Clara Ponsatí, Raül Romeva, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Marta Rovira. Aquest delicte pot comportar penes de fins a 30 anys de presó.
Suspensions de funcions més a prop
Si la sala no estima els recursos de les defenses els diputats independentistes empresonats poden quedar apartats de la política per decisió del Suprem, tot i no haver-se assegut encara al banc dels acusats. Un article de la Llei d’Enjudiciament criminal (el 384 bis) recull que els processats per rebel·lió amb interlocutòria ferma i amb la presó provisional decretada quedaran “automàticament suspesos” de l’exercici de les seves funcions públiques mentre duri la situació de presó. Això suposa, doncs, inhabilitacions de funcions abans de la celebració del judici.
Segons els preceptes d’aquest article poden quedar fora del Parlament els diputats empresonats Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras, que fins ara han pogut delegar el seu vot. Això obligaria els partits independentistes a fer córrer les llistes i reemplaçar els seus escons.
Quedaria per veure quina interpretació fa el Suprem en el cas que confirmi el processament de Puigdemont i Comín. Tots dos estan processats per rebel·lió pel jutge Llarena però no estan en presó preventiva, ja que van marxar a l’estranger i no s’han arribat a personar davant el Suprem.
Algunes fonts jurídiques apunten que amb una ordre de detenció ja s’inclou l’entrega a Espanya i l’ingrés a presó i que, per tant, es pot interpretar que la presó provisional ja està decretada. Per tant, si les interlocutòries de processament acaben sent fermes, el Suprem haurà d’aclarir si Puigdemont i Comín –que ha renunciat a la delegació del vot– continuen conservant l’acta de diputat.
En el cas de Comín el cas encara és més complex perquè actualment no pesa sobre ell cap ordre europea de detenció després que la justícia belga rebutgés fa dues setmanes la seva extradició. De moment, Llarena no ha reactivat el procediment de l’euroordre per reclamar l’entrega a Espanya de Comín, Puig i Serret. En canvi, en el cas de Puigdemont es continua tramitant la seva possible extradició amb la justícia alemanya
