La policia deté un alt càrrec ja interrogat per la Guàrdia Civil
És el cap del gabinet tècnic d’Economia, que al maig va declarar com a testimoni, amb menys drets que un investigat
Amb els escorcolls d’ahir volen aclarir si la cessió de dades des de l’Idescat per al cens de l’1-O és legal
Nous escorcolls polèmics en la investigació sobre els organitzadors del referèndum d’autodeterminació, dirigida pel titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, per aclarir si es va produir un delicte de revelació de secrets en la cessió de dades per elaborar el cens de l’1-O. Aquest cop, el magistrat Juan Antonio Ramírez va autoritzar ahir la policia espanyola a fer escorcolls a la seu del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI); al despatx del cap del gabinet tècnic de la Vicepresidència, Economia i Hisenda, Daniel Gimeno, i a la seu de la Generalitat on es controlen els certificats d’enviament de correus, situada a l’edifici de Mediapro, però sense cap vinculació amb l’empresa. El TSJC va informar que el jutge “no ha acordat cap detenció”, però Gimeno, després de vuit hores d’escorcoll, va ser dut a la comissaria de la Verneda, com el director de l’Idescat, Frederic Udina. Van quedar en llibertat.
La gravetat de les detencions policials d’ahir rau en el fet que Gimeno va ser interrogat pel mateix tema el 16 de maig passat per la Guàrdia Civil –cos armat que dirigeix el pes de la investigació sobre l’1-O– en qualitat de testimoni, figura que no es pot negar a declarar i que també ha de dir la veritat, segons van denunciar ahir fonts de la defensa.
La policia espanyola es va incorporar a la investigació sobre l’1-O el novembre del 2017, quan el jutge va declarar una peça separada i secreta sobre l’Idescat i el cens que es va fer servir per a l’1-O arran de denúncies anònimes. El 5 de desembre van escorcollar l’Idescat i van clonar els correus electrònics del seu director i de treballadors del 2013 al 2017. Segons la policia espanyola, Udina va cedir al cap del gabinet d’Economia, Daniel Gimeno, el Registre de Població de Catalunya per al “cens global” de votants de l’1-O, un lliurament que segons la policia no està “emparat per cap marc legal”.
En els correus intervinguts, però, es pot llegir com Udina insisteix que cal consultar els juristes i fer un protocol o conveni per cedir les dades, com permet la llei entre ens de la mateixa administració. Així es va fer amb el Departament d’Economia el 28 de febrer. Al desembre, la policia va interrogar treballadors de DxC Technology, que fa programes informàtics per a la Generalitat, i al final en l’informe admetia que no podia “acreditar” que l’anomenada Plataforma Cerdà s’hagués usat per a l’1-O.
D’altra banda, la portaveu del govern, Elsa Artadi, va qualificar de “lamentables” els escorcolls. Es fan per “tapar sentències contra el govern espanyol o la monarquia [amb referència a la sentència del cas Nóos]”, denunciava.
