Cautela i dubtes després de la cimera entre Trump i Kim

Quan l’Air Force One va arribar a Washington procedent de Singapur, el president dels Estats Units, Donald Trump, va començar a piular, impacient, per autofelicitar-se per una cimera amb el nord-coreà Kim Jong-un que considera una victòria. “Tothom pot sentir-se més segur [perquè] Corea del Nord ja no és una amenaça nuclear”, va sentenciar el president, que va assegurar als seus conciutadans que ja poden “dormir tranquils”.

L’entusiasme del president no s’ha contagiat, ni dins ni fora dels Estats Units. La teatralitat de la reunió i la poca concreció del document final és un niu d’incertesa a tothom.

“La trobada va ser històrica; el document, no”, resumia Michael Morell, exdirector de la CIA. Els experts coincideixen que el triomfador va ser Kim, legitimat com a líder d’una potència nuclear al mateix nivell que els EUA. L’element positiu: l’obertura d’una potencial via diplomàtica per resoldre un conflicte que dura dècades.

Al Capitoli nord-americà, el resultat de la cimera es va rebre amb cautela per part dels republicans i crítiques dels demòcrates. “Em satisfà que poguessin trobar-se, però és difícil determinar exactament què han pactat”, va confessar el senador republicà Bob Corker, president del comitè d’Afers Estrangers.

Entre els legisladors, el més preocupant és la tebiesa de la declaració final. Paul Ryan, el republicà de major rang a la Cambra de Representants, va mostrar-se satisfet per la primera passa “d’un camí llarg”, però va insistir que cal que la desnuclearització sigui “completa, verificable i irreversible”, alhora que va demanar cautela a Trump en la confiança que diposita en Pyongyang. “Hem de tenir clar que som davant un règim brutal amb una llarga història d’enganys”, va afirmar.

Al bàndol demòcrata es va criticar que Trump “lliurés a una dictadura repressiva i brutal la legitimitat que buscava” a canvi de “vaguetats”.

L’opacitat i la manca de detalls sobre què va passar realment a la reunió la va aprofitar Pyongyang, que a través dels mitjans estatals va assegurar que, més enllà del document oficial, es va arribar a un acord per aixecar sancions de forma gradual, garanties de seguretat (probablement per evitar un canvi de règim) i un procés “pas a pas” per a la desnuclearització (i no fer-la de cop, com exigia fa mesos Washington), entre d’altres.

No es pot confirmar res d’això, però augmenta la sensació que es van arribar a pactes verbals que no van quedar plasmats sobre paper. El secretari d’Estat, Mike Pompeo, va insinuar que és així, i que són precisament aquests pactes els que centraran les pròximes reunions, que ell mateix encapçalarà i que s’espera que es reprenguin la setmana vinent.

El cap de la diplomàcia nord-americana va afegir-hi que els Estats Units reprendran els exercicis militars si Corea del Nord deixa de negociar “de bona fe” i fins i tot va augurar que les passes “principals” de la desnuclearització es conclouran abans que Trump acabi el seu mandat, l’any 2020.

A l’altra banda de l’equació hi ha el Japó i Corea de Sud, conscients que la cimera va allunyar les possibilitats de guerra, però amb dubtes sobre el paper dels EUA en un futur, sabent que Trump pot pactar amb un presumpte enemic i deixar de banda els socis del G-7.