El PSC gira full i mira al futur amb el PSOE
Els socialistes deixen enrere la dura crisi interna i es preparen per fer de ròtula entre La Moncloa i el Palau
Batet de ministra i Cunillera tenen la confiança d’Iceta i Sánchez
El PSC va ser la primera víctima de l’aposta independentista de CiU i la seva aliança amb ERC, ICV i la CUP per aconseguir un referèndum. La sagnia de dirigents històrics i militants descontents amb l’abandonament del dret d’autodeterminació per part del partit el va debilitar molt i va provocar la caiguda de la direcció de Pere Navarro quan aquest havia d’afrontar la renovació – el Nou PSC– d’un projecte desgastat per dècades d’hegemonia a grans ciutats i a la Diputació i per l’experiència de govern tripartit amb ERC i ICV a la Generalitat.
Quan Miquel Iceta va agafar el timó, la tempesta interna va amainar i es van tancar files al seu voltant per salvar el partit. Amb un rumb més clar, l’experimentat nou primer secretari va aconseguir trampejar els obstacles de lideratge o tàctics. Al congrés del novembre del 2016, Iceta va renovar la direcció amb persones de la seva confiança però acceptant el contrapès de quadres afins a qui havia estat la seva rival en primàries, Núria Parlon. La proposta de referèndum com a últim recurs si fracassava la via federal del PSOE va ser més una crisi precongressual i al congrés es va extingir com una flamarada.
Amb el compromís amb l’equip de Parlon i la reforma constitucional federal com a únic horitzó, Iceta va sortir reforçat i escortat a la direcció per persones de la seva tria: l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, com a mà dreta; Salvador Illa de secretari d’organització, i Eva Granados com a dona forta en el partit i al Parlament. Parlon es reservava la secretaria de política municipal per fer xarxa de quadres locals amb la mirada posada en el futur.
Meritxell Batet, la nova candidata del partit en les generals, reforçava la bona relació d’Iceta amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez, i Javi López, també com a nom de futur, feia de pont amb Europa. L’aposta del PSC per Sánchez contra l’operació dels barons per fer-lo fora va sortir bé i Parlon va acceptar la proposta del madrileny d’entrar a l’executiva federal del PSOE junt amb l’alcalde de Viladecans, Carlos Ruiz, i l’aranès Francesc Boya.
Sens dubte, el xàfec més fort que Iceta ha hagut d’aguantar ha estat l’aplicació del 155 destituint el govern legítim de la Generalitat i provocant una crisi, aquest cop circumscrita a alguns alcaldes. Parlon es va negar a aguantar el xàfec i va abandonar l’executiva del PSOE sense recuperar ja el poder assolit al si del PSC. Els alcaldes de Terrassa, Jordi Ballart, i Castellar del Vallès, Ignasi Giménez, també van marxar del partit.
El PSC va acceptar sense més danys electorals l’aplicació del 155 que imposava el PSOE perquè els catalans ja havien pactat uns mesos abans una encara més estreta interdependència amb el partit espanyol. Illa, Marín, Batet, Ruiz, però també l’home amb més pes institucional del PSC, l’alcalde i vicepresident del govern metropolità (AMB), Antonio Balmón, n’eren els negociadors. L’experimentada Teresa Cunillera era una altra dona del PSC i de Sánchez al PSOE.
Passat el 155 i amb l’arribada en sec del PSOE a La Moncloa, el PSC es prepara per fer d’intermediari amb la Generalitat. Batet, de ministra “per Catalunya”, i Cunillera, de delegada a Catalunya, tenen la confiança tant d’Iceta com de Sánchez per ajudar a un diàleg difícil si l’objectiu és que no acabi en una nova frustració.
