El ple de Salt referma la solidaritat amb els presos polítics
Tombada una moció de Ciutadans, en la qual es reclamava la retirada de llaços grocs i pancartes de l’Ajuntament i el carrer
“No entenc com poden demanar neutralitat institucional, quan el poder judicial espanyol està actuant d’una manera totalment clientelar. Cap llaç groc ha fet mal a ningú. Són símbols que reivindiquen uns drets humans que han estat vulnerats.” És part del raonament expressat pel portaveu del grup municipal d’ERC a Salt, Àlex Barceló, que va argumentar per quins motius el partit que integra va votar en contra d’una moció que Cs va portar ahir al ple i que va ser desestimada. Durant la sessió, Atilano González (Cs) va manifestar que “les pancartes i símbols partidistes” que hi hagi en una administració pública “trenquen el caràcter objectiu que l’ha de presidir”. Va instar l’Ajuntament de Salt, en aquest sentit, “a treure i a fer retirar de les institucions del municipi, de l’espai públic i del mobiliari urbà tota aquesta simbologia”, com ara els llaços grocs en solidaritat amb els exiliats i els presos polítics catalans.
La moció va ser tombada. Hi van votar en contra l’equip de govern (ERC i IpS-CUP), els regidors no adscrits del PDeCAT, Canviem Salt i dos dels tres edils de CiU (Jaume Torramadé i Rosa Pòrtulas). Cs, el PSC i PxC van ser favorables a la proposta; mentre que es va abstenir el regidor Paco Honrado (CiU).
Al balcó de l’ajuntament de Salt hi ha una pancarta de “llibertat presos”. Josep Valentí (PDeCAT) va destacar que “les institucions les dirigeixen persones amb ideologia i criteri propi”. Joan Martín (PSC), en canvi, creu que s’ha instal·lat sense consens simbologia poc neutral; i Sergi Fabri (PxC) va demanar al govern saltenc “una mirada institucional en llocs que són del conjunt del poble”.
Jaume Torramadé (CiU) va indicar que no està d’acord amb la neutralitat imposada a cop de codi penal. Ferran Burch (CUP), així mateix, va exposar que tota la gent que defensa un referèndum d’autodeterminació hauria de poder tornar a casa, sense porres, presó ni exili.
Barceló (ERC) va recordar, finalment, que el consistori actua en el marc de la llibertat d’expressió. Va posar l’exemple recent de l’acte de Tabàrnia. El govern local, tot i estar allunyat de la ideologia d’aquesta entitat, li va atorgar permís perquè celebrés una xerrada en un espai públic de la vila.
El mas Sitjar, retorn al punt zero
El jutjat contenciós administratiu 1 de Girona dona per acabat un procediment que es va obrir el 2015 arran d’un recurs interposat per Invergisa. Aquesta empresa és propietària del mas Sitjar, que forma part del catàleg saltenc d’edificis que cal protegir pel seu interès històric i arquitectònic. Degut al seu mal estat, l’Ajuntament de Salt va emetre el 2014 una resolució, en la qual es requeria a Invergisa que arrangés l’immoble. Des de l’empresa es va formular un recurs contenciós administratiu contra la resolució. Les parts, però, van acabar demanant la suspensió del procediment, que es va arxivar provisionalment el 2016. Des d’aleshores no hi ha hagut més activitat processal i, per tant, el jutjat “declara acabat aquest procediment per caducitat en la instància”. Ara, l’Ajuntament té la intenció d’asseure’s amb la propietat per veure si tenen la voluntat de fer-hi les millores. Del contrari, es reprendria l’expedient que va quedar paralitzat pel recurs d’Invergisa.
