El xou d’Albiol
El líder del PP especula fins al darrer alè amb el suport a la moció de censura, reeixida, contra Dolors Sabater a Badalona
El nou alcalde, Àlex Pastor (PSC), governarà amb tres regidors davant d’una oposició potencial de 24
Fer el cartipàs serà un primer trencaclosques per al nou govern
A les 14,52 h d’ahir, el socialista Àlex Pastor alçava la vara que l’acredita com a nou alcalde de Badalona, un cop consumada la moció de censura que descavalcava la ja seva predecessora, Dolors Sabater (Guanyem). En un fet, però, que no deixa de ser peculiar, però també il·lustratiu, el protagonisme de la sessió plenària en què es va escenificar aquest relleu no va ser ni per al batlle entrant ni per a la sortint, sinó per al líder de la bancada del PP, Xavier García Albiol. Amb un olfacte polític que ni el més voraç dels seus enemics sabrà discutir, el dirigent popular va mantenir fins al xiulet final la incògnita sobre quina seria la seva posició en la moció –10 dels 14 vots necessaris perquè fructifiqués havien de sortir del PP– amb un discurs d’una ambigüitat més que calculada, que va deixar en tensió tots els grups municipals, mitjans de comunicació i espectadors actius que hi pogués haver. Però tractant-se de García Albiol, encara faltava una última tombarella. Abans d’anunciar el sentit del seu vot, va demanar un recés de quinze minuts per acabar de prendre una decisió. Pastor, estava atònit. I no era l’únic. De fet, la mateixa Sabater parlava d’un “acte d’humiliació” cap al qui havia de ser el seu successor. Al final, però, i un cop acabat aquest parèntesi que a molts els va semblar etern, el PP va acabar fent pinya amb el PSC i Cs per tirar endavant la destitució. Àlex Pastor era alcalde. Amb maniobres com la d’ahir, però, el cap de files popular ja es va encarregar de recordar-li que no li posarà les coses precisament fàcils.
Com a candidat, el líder dels socialistes badalonins va ser el primer a intervenir en el ple. Va responsabilitzar Sabater de la presentació de la moció de censura, ja que va argumentar que no va complir l’acord amb el PSC de mantenir un perfil baix des del govern envers el procés sobiranista. “Va trencar el pacte no només quan va trencar la neutralitat de la institució, sinó que es va posar al capdavant d’aquest moviment des del món local. I Badalona no és independentista”, va reblar. L’altra gran raó que va exposar el cap de llista socialista per defensar un canvi d’executiu és que Guanyem ha demostrat flaqueses en la gestió. Després de fer una evocació més personal, en què es va reivindicar com a fill de Sant Roc i veí de Morera, el batlle electe va desgranar quines seran les seves tres primeres decisions: reunir-se amb tots els grups per pactar un pla d’acció política, transmetre un missatge de tranquil·litat i continuïtat a la plantilla municipal, i desencallar les inversions ja consignades. No va donar cap pista sobre el seu nou govern, que forçosament haurà d’estar format només per tres regidors, els del PSC, almenys d’entrada. Enfront, i com a oposició, en tindrà 24. La composició de l’estructura del nou executiu serà el primer test d’exigència per a Pastor, que amb una bateria tan curta d’efectius haurà de cobrir prop d’una vintena d’àrees de gestió, sis districtes, sis empreses municipals i quatre organismes públics.
La neutralitat, a debat
Com era previsible, o fins i tot lògic, la rèplica de Sabater va ser dura. Va qüestionar d’arrel els fonaments de la moció de censura, manifestant que el seu ha estat un executiu que ha gestionat bé i que, quan ho ha fet, no ha estat sectari. “No hem penjat estelada ni hem tret la bandera espanyola”, va recalcar l’exalcaldessa, que va voler dur aquest debat, el de la neutralitat institucional, fins a una visió conceptual, reflexionant fins a quin punt una institució pública, i per tant política, pot ser asèptica. “Quan pengem una pancarta per les pensions dignes, no som neutrals. Ens estan dient (al PSC) que un Ajuntament no es pot definir mai sobre res que genera divisió? És això?”, es va preguntar, de manera retòrica. En la línia del que ha fet els últims dies, també va assenyalar García Albiol de ser l’instigador d’aquesta operació per arrabassar-li el control de la corporació.
Els dos socis de Guanyem, ERC i ICV-EUiA, per la seva banda, van insistir en els dubtes i incerteses que els genera el nou cicle a la ciutat. “Badalona s’aboca a un escenari de paràlisi i abandonament total. El PSC ha caigut en la moció trampa del PP”, va reflexionar el republicà Oriol Lladó, mentre el seu fins fa poc company de files en el govern, l’ecosocialista Àlex Mañas, va fer un discurs en una clau més ideològica, furgant en el fet que el PSC hagi assolit l’alcaldia amb el suport de García Albiol. “Nosaltres ens sentim còmodes pactant amb socialistes i independentistes, el que no farem és fer-ho amb xenòfobs i ultradretans”, va afegir. Des del PDeCAT, Pere Martínez va lamentar-se sobre la crisi oberta a la corporació –“hauríem d’haver estat capaços d’estalviar-nos això”– i per l’impacte que tindrà sobre la convivència. D’altra banda, Juan Miguel López González, de Ciutadans, va fer una defensa sense fissures de la moció: “M’omple de satisfacció que els partits constitucionalistes ens posem d’acord. Si ho haguéssim fet quan tocava, otro gallo cantaría” va rematar.
I, en aquestes, va arribar el torn de García Albiol. Orador bregat, va fer un discurs plantejat en termes d’un dilema, el de la necessitat de triar “la decisió menys perjudicial” per a Badalona; o continuar amb “un govern de la CUP” –sempre l’anomena així– o triar-ne un del PSC que “va cometre l’error” de permetre aquesta confluència sobiranista d’esquerres. I, per alimentar el suspens, tot aquest argumentari va estar estructurat en condicionals –“si, finalment, prospera la moció” o, al mateix temps, “si, al final, no hi donem suport”–. Un cop decantada la balança, i en un segon torn, García Albiol ja va centrar els atacs directes en Sabater. “El 2015 vostès no van guanyar ni en un barri; nosaltres, en trenta”, li va etzibar. Badalona ja està en campanya.
LES FRASES
Cap càrrec orgànic del PSC a la sala
En un dia d’esclat ja estival, la plaça de la Vila de Badalona va ser escenari ahir d’una heterogènia concentració de defensors del govern de Guanyem i detractors. Ni de bon tros eren una gentada, però es feien sentir. Tot i que el ple es va allargar fins a hores inclements, un grupet d’irreductibles va esperar desafiant la necessitat de dinar per expressar, en primer lloc, el seu suport a Dolors Sabater i per escridassar, després, García Albiol. A ell, però, més aviat semblava importar-li poc. O gens. Ja dins l’edifici consistorial, l’expectació de la moció de censura va posar a prova les costures d’un edifici que no està preparat per a segons quins esdeveniments. Sota una calor a estones sufocant, la sala de plens es va reservar per a mitjans de comunicació acreditats o convidats. Entre aquests, la família del nou alcalde o càrrecs polítics que també volien expressar el seu suport a l’exalcaldessa. El també antic cap de govern de Sabadell Juli Fernàndez (ERC), l’actual diputat de la CUP Carles Riera o el que ho va ser en un passat, David Fernàndez. Prèviament també hi va ser l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va mantenir una trobada amb Sabater una estona abans que comencés la sessió. A banda de les presències, també van sobtar algunes absències. No es va veure, per exemple, cap representant de la cúpula del PSC. Males llengües diuen que entre els dirigents del partit hi ha coïssor per com s’ha gestionat la resolució de la moció de censura.
