Política

ELS PROTAGONISTES

Un mandat marcat pel canvi a l’alcaldia

Josep Piferrer, d’ERC, va assumir l’alcaldia després del trencament del pacte entre CiU i el PSC

Republicans i nacionalistes veuen difícil fer una única llista sobiranista

JOSEP PIFERRER
Alcalde de Palafrugell (ERC)
Mestre i director d’escola, i col·laborador en nombroses entitats de Palafrugell durant anys, Piferrer va treure set regidors encapçalant la llista d’ERC en les eleccions del 2015. Va estar dos anys a l’oposició fins que el maig del 2017 va ser nomenat alcalde. “Ser batlle és una de les moltes coses més que he fet pel poble”, assegura.
ALBERT GÓMEZ
Primer tinent d’alcalde de Palafrugell (PDeCAT)
Aquest comerciant va ser cap de llista de CiU per Unió el 2011 i el 2015, primer amb cinc regidors i després amb quatre. Tant un cop com l’altre va decidir pactar amb el PSC i donar l’alcaldia als socialistes. El maig del 2017, però, “perd la confiança” en Fernández i fa alcalde Piferrer. Actualment milita al PDeCAT.
JULI FERNÁNDEZ
Cap de l’oposició i exalcalde (PSC)
Consultor de negocis i polític, forma part de l’Ajuntament des del 1991, quan hi va entrar com a regidor. Ha estat tinent d’alcalde i alcalde, des del 2011 fins al 2018. Diputat al Congrés i al Parlament de Catalunya, actualment és secretari d’organització adjunt del PSC, partit del qual ha estat primer secretari a les comarques gironines.
GUILLEM GENOVER
Regidor de l’Entesa per Palafrugell
Exempresari surer i secretari de l’associació Retecork, que agrupa els municipis surers i en què també hi és en representació de l’Ajuntament, tot i no ser a l’equip de govern, és regidor per l’Entesa des del 2011. L’any 2015 va ser el cap de llista per la mateixa formació, però només va obtenir representació ell mateix. Ara és a l’oposició.
MARGARIDA RIERA
Portaveu de l’associació Salvem el Golfet
Barcelonina de la Sagrera, on ha participat en diferents moviments veïnals, és la portaveu d’aquesta associació formada per un centenar de persones, moltes d’elles amb segona residència a la zona, però també de Palafrugell, nascuda l’any 2015 per protestar contra la construcció d’un gran xalet damunt l’emblemàtica cala del Golfet.
Piferrer, l’alcalde d’ERC, es tornarà a presentar. Gómez, del PDeCAT, no repetirà i Fernández, del PSC, s’ho rumia
Les entitats posen una nota de notable en una enquesta publicada en l’últim número de la ‘Revista de Palafrugell’

La plaça Nova, el rovell de l’ou de Palafrugell, respira tranquil·litat aquest dilluns al matí. De fet, el primer dia de la setmana és mig festiu a la vila del Peix Fregit. El diumenge hi ha hagut mercat i l’ara mig buida plaça i els carrers comercials que l’envolten han aplegat una munió de gent. Vilatans de tota la vida, turistes i també molts immigrants d’origen marroquí arribats a Palafrugell els últims anys del segle passat i que, des de llavors, formen part indestriable del paisatge de la població. Una diversitat que Palafrugell ha sabut digerir, amb el pas dels anys, sense problemes de convivència. L’alcalde Josep Piferrer (ERC), mestre i director d’escola, rememora els anys complicats de l’allau migratòria i com Palafrugell va ser exemple, amb altres ciutats com Vic i Manlleu, a l’hora d’integrar el nou alumnat i es mostra molt esperançat que en el futur les coses milloraran molt més.

Piferrer fa un any que és al càrrec, després que el 19 de maig de 2017 hi arribés en triomfar una moció de censura impulsada pel seu partit i la CiU d’Albert Gómez, que va foragitar el socialista Juli Fernández, alcalde des de feia sis anys. Era el primer cop que hi havia una moció de censura a Palafrugell i va ser, en certa manera, inesperada, perquè socialistes i nacionalistes havien renovat dos anys abans, malgrat la situació política nacional, el pacte de govern signat l’any 2011. “Estàvem mentalitzats d’estar quatre anys a l’oposició i no vam fer res per trencar el govern, però davant la possibilitat que ens va obrir CiU vam decidir tirar endavant”, diu Piferrer, que recorda com, entre altres coses, va haver de recuperar la “no relació” que tenien amb Gómez i guanyar-se la confiança mútua.

L’alcalde republicà fa un balanç molt positiu d’aquest primer any de govern conjunt amb CiU, ara PDeCAT, sobretot dels primers mesos, quan les parts van marcar-se com a “objectiu” que la maquinària municipal “no s’aturés”.

Piferrer diu que no té la sensació que hi hagi d’haver eleccions d’aquí a un any i creu que el fet que Gómez ja hagi anunciat que no es presentarà també hi ajuda. L’alcalde, en canvi, sí que repetirà, en unes eleccions en les quals no veu la possibilitat d’una llista conjunta per la República. “L’any 2015 ja va passar i als diferents pobles tothom va actuar en clau local. Fins i tot al Consell Comarcal van pactar CiU i el PSC”, recorda.

Del balanç d’aquests mesos, Piferrer reconeix que no han complert expectatives en un tema clau com és la recollida d’escombraries. “Estem implementant mesures per evitar acumulacions que són tot un espectacle en alguns contenidors i també començarem a sancionar aviat”, explica Piferrer, que voldria començar a treballar també en un projecte per canviar de lloc la deixalleria.

Albert Gómez, primer tinent d’alcalde, fa també un bon balanç d’aquest primer any de pacte –“ha permès donar un nou impuls al govern, ara ens agradaria treballar, per exemple, en un model de poble més sostenible”, diu– i recorda els moments de tensió que van portar al trencament amb el PSC. “Vam perdre la confiança en Juli Fernández, que no estava disposat a cedir-nos l’alcaldia en l’últim any del mandat tal com havíem pactat”, assegura.

Gómez, que en acabat de l’últim any tornarà al negoci familiar –“vuit anys a l’Ajuntament és un bon cicle”, afirma–, també veu molt difícil una candidatura conjunta sobiranista en les pròximes eleccions. Pel que fa al seu partit, tot està a les beceroles ara mateix i no hi ha un candidat. A Gómez li agradaria que fos, però, un candidat “tipus JxCat, independent i que aportés un perfil diferent”.

Juli Fernández, alcalde fins al maig passat, assegura que la cessió de l’alcaldia a Gómez l’últim any mai va estar en qüestió. “Volia fer canvis al cartipàs, entre els quals que Cultura, una àrea que estava paralitzada, tornés al nostre grup, però no me’n surto”, diu Fernández, que argumenta que la moció no tenia prou base. “No hi havia ni una mala gestió, ni desgovern, ni corrupció”, es defensa l’exalcalde, per qui els tres temes en què CiU i ERC van basar la moció –recollida d’escombraries, el polèmic xalet del Golfet i els semàfors de Llofriu– han empitjorat. “El poble mai havia estat tan brut, s’ha vist que la llicència del Golfet havia estat ben donada i els semàfors no els han tret”, diu Fernández que retreu a l’equip de govern l’augment de l’IBI.

L’exalcalde diu que encara no ha decidit si es presentarà de nou –“al setembre ho sabrem”, afirma. Si ho fa, assegura, espera que la situació política nacional sigui menys tensa que la del 2015 i que “els presos i els exiliats ja siguin a casa i que els judicis hagin anat bé”. Fernández confia que el nou govern socialista a Madrid hi ajudarà, en tot plegat.

Guillem Genover, de l’Entesa, també va sortir del govern arran de la moció de censura. Hi portava el Museu del Suro i temes relacionats amb el sector surer i industrial, tot i que el seu vot no era necessari per la majoria. “Estic satisfet de la feina al museu i tota l’ordenació i revaloració del sector industrial”, comenta Genover, que entén la política continuista del nou govern, però en critica que no hagin solucionat problemes com les escombraries o la puja de l’IBI.

El futur de l’Entesa està en debat ara mateix, però es preveu integrada dins l’òrbita dels comuns. Cal definir-ne encara la sigla i qui es presentarà.

Un dels temes que han marcat el mandat ha estat la construcció d’un xalet damunt la cala del Golfet, amb fortes protestes veïnals. Des de l’Ajuntament s’ha defensat que la llicència estava ben donada, però Margarida Riera, portaveu de l’Associació Salvem el Golfet, assegura que esperaven més del nou govern d’ERC, que, des de l’oposició, s’havia mostrat molt més crítica amb les obres, encara sense llicència de primera ocupació per un connexió irregular a la xarxa del clavegueram. Riera celebra aquest fet, però posa el xalet com a exemple que cal estar amatents als diferents projectes urbanístics a la població, amb llocs de gran valor paisatgístic i natural. L’associació ha posat, en aquest sentit, el seu punt de mira crític en el nou auditori subterrani i altres construccions previstes per la Fundació La Caixa als jardins de Cap Roig. Un projecte que des de l’Ajuntament també es defensa, en espera de les pautes que marquí Urbanisme, però que des de Salvem el Golfet es considera totalment fora de lloc, en un “indret hiperprotegit per diferents lleis”.

Les entitats tenen un paper molt destacat en la vida social palafrugellenca. Una de les més importants és el Centre Fraternal, on hi ha hagut relleu a la presidència fa uns dies. Xavier Llimona, vinculat a l’entitat des de fa anys, és el nou president. Llimona valora positivament els dos governs municipals i, sobretot, que es pogués enllestir el conveni d’usos del Fraternal i del Mercantil, que ha de permetre reobrir aquest últim i començar la reforma del teatre del primer.

Lluís Poch, director de la Revista de Palafrugell, que edita l’Associació Pou d’en Bonet, creu que, evidentment, l’Ajuntament no ha de fer la feina que no fa la societat civil, però reclama més suport, en la cessió de locals, per exemple. Justament, la revista ha publicat en el número de juny una enquesta entre entitats en què aquestes posen nota al nou equip de govern, amb una mitjana de notable.

En les eleccions del 2019 també hi participaran segurament el PP, ara sense regidor, Cs, que el 2015 en va obtenir un i que confiarà en un bon resultat vist el coixí aconseguit en les últimes eleccions al Parlament, i la CUP, que s’hi presentarà per primer cop. Marta Codina, n’és la portaveu de l’assemblea local, creada tot just fa un mes. “Encara no s’ha decidit què farem, però sí que estem treballant ja temes que ens preocupen com l’habitatge, la mobilitat o la precarietat i la inestabilitat laborals”, explica Codina, que qualifica el mandat d’“estrany” per la moció i el canvi de govern.

Fem un vermut sota els acollidors tendals de la plaça Nova. Ombra benvinguda en aquest final de juny en què el sol pica de valent. Hi retrobem de casualitat l’exalcalde i expresident de la Diputació Frederic Suñer, que, amb 85 anys, confessa que es mira la política de lluny. Tot i això, abans d’acomiadar-se dona un consell a l’equip de govern: “Que vigilin l’urbanisme ara que tornen els bons temps!”

Les frases

Estàvem mentalitzats d’estar quatre anys a l’oposició i no vam fer res per trencar el govern, però davant la possibilitat que ens va obrir CiU vam decidir tirar endavant la moció
La moció de censura ha permès donar un nou impuls al govern. Ara ens agradaria treballar, per exemple, en un model de poble més sostenible
No hi havia res que justifiqués la moció de censura, ni una mala gestió, ni desgovern, ni corrupció. Els tres temes que van esgrimir, recollida d’escombraries, el xalet del Golfet i els semàfors de Llofriu, han empitjorat

Josep Piferrer

ALCALDE (ERC)

Albert Gómez

PRIMER TINENT D’ALCALDE (PDeCAT)

Juli Fernández

CAP DE L’OPOSICIÓ (PSC)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Representants dels municipis catalans i espanyols sumen forces per defensar el municipalisme

Madrid

Més de 100 detinguts a Rússia en les praotestes a favor de Navalni

Moscou

El Constitucional admet a tràmit els recursos de PP i Vox contra la ‘llei Celaá’

Madrid

El TC admet a tràmit els recursos de Vox i el PP contra la fórmula d’acatament dels diputats independentistes al Congrés

madrid

El Suprem cita Serret a declarar el 30 d’abril després que s’ajornés la primera citació

madrid

Putin avisa Occident que “lamentarà” qualsevol provocació contra Rússia

Moscou

PSC-Units presenta 35 propostes de resolució de caràcter “urgent” davant la “paràlisi” del Govern

Barcelona

Nogueras rebutja posar un calendari a la negociació amb ERC

Madrid

El Tribunal Constitucional alemany rebutja les cautelars contra el fons de recuperació i aplana el camí a les ajudes

brussel·les