La Flama, cap a l’exili
Els quinqués encesos pel president del Parlament amb el foc del Canigó s’escampen pel territori i quatre d’aquests arriben enguany a les quatre ciutats que acullen els polítics catalans exiliats: Brussel·les, Hamburg, Ginebra i Edimburg
Torrent assegura que la festa de Sant Joan representa els valors de “fraternitat, vida, esperança i llibertat”
“La causa contra Catalunya és la causa contra la democràcia”, va dir, per escrit, Cuixart
La Flama del Canigó va arribar ahir al Parlament de Catalunya, on el president d’aquesta institució, Roger Torrent, la va rebre com un símbol “d’esperança i llibertat” i una “tradició associada a la persistència i a la resistència com a país”, perquè la Flama, segons ell, “ha donat llum fins i tot en els moments d’amenaça i de repressió, com els actuals”. A la porta del Parlament, el president de la cambra legislativa catalana va utilitzar el foc del Canigó per encendre els quinqués que van recórrer ahir vespre pobles i ciutats del país per calar el foc a les fogueres. A més, enguany quatre flames van marxar també cap a les quatre ciutats europees on es troben els polítics catalans exiliats: Edimburg, Hamburg, Brussel·les i Ginebra.
“Avui més que mai, la Flama del Canigó representa els anhels de llibertat, la reivindicació de llibertat de tots i cadascun de nosaltres com a ciutadans, però també les reivindicacions nacionals del país”, va assegurar Torrent a l’auditori de la cambra catalana, i va associar la festa de Sant Joan als valors de “fraternitat, vida, esperança i llibertat”.
Torrent va indicar que “la Flama d’enguany per força ha de ser de reivindicació pels presos polítics i els exiliats”, i va recordar que, l’acte de l’any passat, el van protagonitzar la llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, tots dos empresonats avui de manera preventiva. “La Flama servirà per denunciar aquesta repressió democràtica i per reivindicar justícia”, va dir. I hi va afegir: “No podem lliurar aquesta Flama a les presons, però segur que arribarà als presos polítics la seva escalfor.”
El foc del Canigó no travessarà els murs d’Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco però sí que arribarà enguany a Escòcia, on es troba l’exconsellera Clara Ponsatí; a Bèlgica, on són els exconsellers Antoni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig; a Alemanya, domicili actual de l’expresident Carles Puigdemont, i a Suïssa, país on s’han instal·lat l’exportaveu de Junts pel Sí Marta Rovira i l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel.
A l’acte institucional, també hi van assistir el vicepresident del Parlament, Josep Costa; el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, i la diputada d’ERC Jenn Díaz. Pujol va reclamar al govern de l’Estat que “sigui valent” i que “s’arremangui” i “arregli” la situació dels polítics independentistes empresonats si creu que és “injusta”, i va demanar posar en marxa els “mecanismes perquè surtin de la presó”. I hi va afegir: “Que tothom recordi com de forts som quan anem tots a l’una.”
Manifest de Cuixart
Entre les intervencions que van tenir lloc ahir a l’auditori també hi va ser la de la vicepresidenta d’Òmnium Cultural, Marina Llansana, que va afirmar: “No és a mi a qui em toca ser avui aquí”, amb referència al president d’Òmnium Cultural empresonat preventivament, ja que hauria d’haver fet ell l’entrega de la Flama del Canigó al president del Parlament. Llansana va assegurar que “reviure aquesta Flama simbolitza la nació catalana”, que per a ella comprèn no només Catalunya, sinó també la resta dels Països Catalans, fent referència al País Valencià, les Balears i la Catalunya del Nord.
Blanca Llobet, de la junta d’Òmnium, va ser l’encarregada de posar la veu al manifest de la Flama, escrit per Jordi Cuixart des de la presó. En el manifest, Cuixart va assegurar que la Flama del Canigó és un “símbol d’esperança en el futur”, que demostra la capacitat del poble català d’unir-se en moments difícils per anar endavant, i va defensar que “la causa contra Catalunya és la causa contra la democràcia” i que “el dret a l’autodeterminació és un dret fonamental que ni la por ni la repressió aturaran”. El president d’Òmnium Cultural va finalitzar el manifest, llegit per Llobet, assegurant: “Veient el retorn de la injustícia autoritària i la suspensió de l’autogovern, a Catalunya continuem demostrant al món el nostre anhel irrenunciable de viure en pau.”
L’acte institucional va acabar amb una ballada dels gegants de Corbera, que van acompanyar l’arribada de la Flama del Canigó al Parlament de Catalunya.
