Política

La UE carrega contra el malbaratament en la xarxa espanyola de l’AVE

Destina a l’Estat prop del 50% dels fons per a aquestes línies

El Tribunal de Comptes denuncia “ineficiència” i sobrecostos en la infraestructura a Espanya

Brussel·les és còmplice del malbaratament econòmic que ha suposat la polèmica construcció de l’alta velocitat espanyola. Entre el 2000 i el 2017, l’Estat espanyol va rebre gairebé la meitat dels fons europeus destinats a finançar la xarxa d’alta velocitat de la UE, segons l’últim informe del Tribunal Europeu de Comptes.

L’AVE és la línia d’alta velocitat que més diners ha costat als contribuents europeus, que han injectat al llarg de dues dècades més d’11.000 milions d’euros, cosa que representa un 47,3% del total repartit al bloc europeu. És a dir, que Brussel·les s’ha gastat més diners a l’Estat espanyol que a França, Alemanya, Itàlia i Polònia juntes.

Però no només ha sigut un transport car per als contribuents europeus, sinó especialment per als de l’Estat espanyol. Concretament, l’AVE ha sortit a uns 1.159 euros per persona. És el doble que a França, on l’utilitzen 19,2 milions de passatgers per quilòmetre. Per contra, la ràtio espanyola és quatre vegades inferior: 5 milions de passatgers per quilòmetre. Tot i això, l’Estat és el soci europeu a què més han hagut d’ajudar per cobrir els costos d’aquesta infraestructura.

Trens lents

Si bé el pes del finançament recau majoritàriament en els estats membres, l’Estat espanyol sobresurt en el rànquing dels menys autosuficients. Així, l’AVE té la taxa de cofinançament europeu per càpita en l’alta velocitat més elevada del club europeu: 305 euros per ciutadà. Una xifra que contrasta amb els 12 euros d’Itàlia, els 21 de França i els 33 d’Alemanya. Amb tot, la UE ha invertit considerablement en una infraestructura que els auditors critiquen per la seva “ineficiència”.

Aquests reconeixen en la seva anàlisi –on analitzen fins a 10 projectes de l’AVE– que aquests diners s’han destinat a la construcció de línies de tren ineficients. El document conclou que les autoritats espanyoles no van fer una “anàlisi de cost-benefici” abans de tirar endavant molts dels plans de construcció. Per això, ressalta el fet que avui dia molts trens circulen a velocitats mitjanes inferiors a les esperades per a l’alta velocitat –només un de cada dos ho fa a la velocitat màxima–, que no tinguin prou passatgers i els sobrecostos de les obres. En aquest sentit, posa com a exemple el tren de Madrid-Lleó, que circula a un 39% de la velocitat dissenyada, mentre que el de Figueres-Perpinyà ho fa a un 36%. L’informe posa en evidència també que, en casos com aquests, una millora en la línia convencional “hauria estat suficient” per assolir els objectius a un cost “molt menor”.

Des del Tribunal de Comptes Europeu reconeixen que la Comissió Europea no ha “vigilat” prou durant 17 anys com s’invertien els diners europeus dedicats a l’AVE. Així, els auditors reclamen tant a l’executiu europeu com a l’Estat espanyol que augmentin la “supervisió” i el “control” dels fons de la UE per a la construcció de l’alta velocitat.

LA XIFRA

11.000
milions d’euros
han injectat els contribuents europeus a la xarxa d’alta velocitat ferroviària espanyola.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Agredeixen el fotoperiodista Jordi Borràs al centre de Barcelona

L’atacant s’ha identificat com a agent de la policia espanyola, segons alguns testimonis

Els mossos d’Esquadra investiguen l’incident

Barcelona
 

Trump i Putin mantenen una cimera “constructiva” en ple distanciament entre els EUA i la UE

Brussel·les
 

Els lletrats del Parlament proposen que els diputats suspesos deleguin el seu vot en companys de grup

Barcelona
 
En directe:

Puigdemont presenta la Crida Nacional com “un punt de partida obert a tothom” per “consolidar la República”

Barcelona
 

Junqueras i Romeva demanen al TS que els alliberi perquè no poden “incidir” en el govern

Barcelona
 

Bèlgica respon a Borrell que la justícia ha d’actuar de manera “independent”

Barcelona
 

El govern aprova dimarts la creació de la futura ATLL pública

barcelona
 

Feligresos de la parròquia de Coma-ruga reclamen al mossèn que retiri un llaç groc de l’altar

El Vendrell
 

Madrid ja ha demanat al govern belga que defensi “la immunitat” de Llarena als seus tribunals

Brussel·les