Merkel busca aliats al sud
Vol pactes sobre immigració amb els socis mediterranis per frenar l’ofensiva dretana de la CSU bavaresa
Rebaixa les expectatives que hi hagi acord entre els 28 països en la cimera de demà i mira cap a Madrid
Intentar salvar les enormes diferències polítiques entre els 28 socis de la Unió Europea (UE) en matèria migratòria sembla poc realista. Sobretot si, com tothom sap a Berlín i a Brussel·les, qui més ho necessita ara és la dona que té el control d’Alemanya, a qui cada cop queden menys aliats lleials dins del bloc comunitari. Malgrat tot, la cancellera ha tornat a prémer l’accelerador negociador, encara que Baviera s’acosti més cap a l’Àustria de Kurz que no pas cap al Berlín de Merkel.
A la minicimera migratòria de diumenge a Brussel·les la van seguir, dilluns, les reunions per separat dels parlamentaris de la seva gran coalició i, ahir, tres trobades seguides: amb l’espanyol Pedro Sánchez; amb el cap del Consell Europeu, Donald Tusk, i, finalment, entre els líders de la gran coalició –la mateixa Merkel, per la Unió Cristianodemòcrata (CDU); el seu ministre de l’Interior, Horst Seehofer, per la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), i Andrea Nahles, del Partit Socialdemòcrata (SPD).
Merkel ha emprès una de les seves maratons negociadores a la recerca d’aliats, nous o coneguts, per apaivagar la revolta dins la CSU, el partit que lidera Seehofer. Un aliat històric de la CDU, que amenaça de tancar fronteres si els socis europeus no es fan càrrec dels refugiats que han vist rebutjada la seva petició d’asil i que van entrar a la UE pel territori d’aquests països, però després han seguit rumb cap a Alemanya.
Seehofer vol una aplicació estricta del sistema Dublín, segons el qual el país on es registra un refugiat és el que n’ha de gestionar la petició d’asil. No hi fa res que això impliqui deixar sols amb el problema els països amb fronteres exteriors, com Espanya, Itàlia i Grècia.
Merkel treballa aquests dies immersa en una doble terminologia, a la recerca de solucions per a la “immigració il·legal primària” –la que arriba als països amb fronteres exteriors, principalment la Mediterrània– i per a la “secundària”, la que, un cop en territori de la UE, continua cap a Alemanya.
Intercedir davant la CE
En paral·lel al compromís de Merkel de “no deixar sols” els països més afectats per l’arribada dels immigrants primaris, parla de les solucions per als secundaris, que són els que combat Seehofer.
Ahir va prometre davant Pedro Sánchez, que s’estrenava amb la cancellera, intercedir davant la Comissió Europea perquè incrementi els ajuts als països com Espanya, on cada any augmenta l’arribada d’aquesta immigració. Però també que els que arriben no puguin triar a quin país s’han de quedar. És a dir, tallar el que Seehofer i la ultradreta anomenen “turisme dels asilats”. Merkel proposa que socis com Espanya, “tradicionalment amb bones relacions bilaterals” amb alguns dels països d’origen d’aquestes persones, hi negociïn “en nom de tota la UE” per trobar acords a l’estil del que s’ha subscrit amb Turquia –a iniciativa d’Alemanya– i que va contribuir a tancar l’entrada de refugiats a través de Grècia. Són algunes de les receptes que la cancellera vol presentar davant Seehofer. La líder alemanya admet que no s’aconseguirà una “solució rodona” al problema migratori en la cimera de demà i demà passat a Brussel·les. No és realista –reconeix– pensar que es pot pactar una revisió del sistema de Dublín ni que països com Polònia i Hongria acceptaran de cop les quotes de refugiats que fins ara han ignorat.
Seehofer havia accedit a “esperar” a saber els resultats de la cimera abans de materialitzar el seu ultimàtum de tancar fronteres. Podria ser, però, que una mirada als sondejos que circulen per Berlín li fessin repensar l’estratègia. Se suposa que el gir dretà té a veure amb les eleccions regionals de l’octubre vinent a Baviera, el land per on van entrar la majoria dels 1,3 milions de refugiats que ha rebut Alemanya des del 2015. La CSU volia frenar l’embranzida de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD). Resulta, però, que, segons un sondeig difós abans-d’ahir, fins i tot a Baviera hi ha més votants “satisfets” amb la línia de Merkel (47%) que amb la de Seehofer (37%). A la CSU (40%) se li vaticina la pèrdua de la majoria absoluta al seu feu. La segona força, però, no serà AfD ni l’SPD, sinó Els Verds.
LES FRASES
El president alemany s’enfada
Gemma C. Serra“Aquests dies em pregunto com podem demanar seny en el debat polític si fins i tot al govern es barallen sense mesura per problemes que tenen solució”, deia ahir, visiblement enfadat, el president alemany, Steinmeier. La frase té un missatge múltiple per als seus conciutadans: Steinmeier, exlíder socialdemòcrata i exministre d’Afers Estrangers de Merkel, va ser qui va convèncer els seus companys de l’SPD d’obrir negociacions amb el bloc conservador per fer una gran coalició. El líder socialdemòcrata era aleshores Martin Schulz, que hi va accedir a contracor i finalment va renunciar a formar part del govern i a liderar el partit. L’SPD va pactar una coalició sis mesos després dels comicis i va donar la clau de la reelecció a Merkel. Que ara l’aliança trontolli per pressions dels bavaresos és una doble traïció: al mediador Steinmeier i a tot l’SPD, ja en caiguda lliure en els sondejos i que ara, si es trenqués la baralla, estaria més indefens que mai davant les urnes.
