El govern superarà en mig any la xarxa de delegacions exteriors anterior al 155
Aprova el decret de restabliment de les sis primeres, en què manté quatre dels delegats
Al juliol vol reunir el patronat del Diplocat per reactivar-lo
El govern va posar a navegar ahir, en paraules del conseller Ernest Maragall, “la nau de l’acció exterior catalana”, amb l’aprovació del decret de restabliment de sis de les onze delegacions que van ser tancades durant l’aplicació del 155. Quatre –les oficines d’Alemanya (Marie Kapretz), el Regne Unit i Irlanda (Sergi Marcén), Itàlia (Luca Bellizzi) i Suïssa (Manuel Manonelles)– mantenen els delegats que ja tenien, i estan pendents de nomenar-se’n de nous als Estats Units i França. Qui ja ho era a París, Martí Anglada, serà el nou cap de la dels països nòrdics, que es crearà a Estocolm en un màxim de dues setmanes. A final d’agost també hauran de tornar a estar en marxa les de Portugal i els Balcans; per a una tercera fase, que es vol enllestir abans de final d’any, se’n preveuen de noves al Magrib, el Mediterrani, l’Àfrica, l’Extrem Orient o l’Amèrica Llatina. “Seran força més de les que hi havia a l’octubre; pas a pas, però sense parar, abans de sis mesos espero explicar com ha quedat el mapa global”, indicava després de la reunió del Consell Executiu, que va confirmar una altra restitució: la de Ferran Mascarell com a delegat a Madrid.
Com ja havia avançat ell mateix, de fet, la diplomàcia catalana també canviarà algunes maneres de treballar. Així, es vol dotar de més “flexibilitat” i es crearà la figura de “l’enviat” a altres territoris en missions específiques de representació. A més, va confirmar que, “per actuar cada cop més com un estat”, algunes de les noves places s’obriran a concurs públic de mèrits. En aquest sentit, negava que per fer els primers nomenaments s’hagi trencat el principi de restitució amb els que no han tornat. “Hem parlat amb tothom, hem analitzat les situacions personals al costat dels objectius globals, i els que no hi són és perquè han optat per això d’una o altra manera”, explicava Maragall, que cloïa: “No hem trencat cap criteri global ni hem faltat al respecte a ningú.”
El conseller va evitar detallar si les delegacions defensaran el mandat del 27-O per implementar la República, però sí que va dir que ressaltaran d’entrada els valors de “democràcia i llibertat”, i aniran actuant també en funció de com ho faci el govern espanyol. La labor de la xarxa a l’exterior, que també es coordinarà amb els exiliats representats al Consell de la República quan aquest es posi en marxa, tindrà tres directrius: representació internacional del govern, presència allà on es prenguin decisions que afecten el país i mirar de tenir-hi influència.
Uns eixos, per cert, que ahir Maragall diferenciava dels que atorga al Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya, el Diplocat, un ens on hi ha molts més agents representats, també privats, i que creu que ha de tenir una “expressió pròpia” en representació del conjunt del país, i fer més tasca de promoció i difusió. Com que el govern en considera il·legal la liquidació, el govern treballa en la convocatòria d’un ple del consorci al llarg del juliol per posar fil a l’agulla a la seva reactivació.
Maragall defensa el nomenament de Serret
El govern també va aprovar ahir el nomenament de l’exconsellera d’Agricultura exiliada a Brussel·les, Meritxell Serret, com a delegada davant la UE, en el lloc d’Amadeu Altafaj, cessat arran del 155. “No és una decisió d’acollida o de refugi, és de responsabilitat i dedicació”, defensava el conseller d’Acció Exterior. Segons Ernest Maragall, la seu de Brussel·les, l’única que no es va tancar formalment si bé es va mantenir sota mínims, és la “nau capitana” de la xarxa exterior catalana, i amb el nomenament torna a estar “en condicions de reprendre” les nombroses accions que giren sobre la política europea. Maragall destacava la “capacitat, l’experiència política i la disponibilitat plena de Serret per assumir les funcions”, ja que res li ho impedeix tot i que el jutge Llarena li manté l’acusació de desobediència i malversació. De fet, la justícia belga ja va decidir no extradir-la, i pot fer vida normal allà. A més, el conseller recordava que la política agrícola comunitària és una “peça substancial” de les relacions del govern amb la UE. “Estic convençut que serà la millor delegada que hem tingut mai”, tancava.
Mentre Toni Comín continua de moment com a diputat, el govern va dir que “està treballant” per donar una sortida també a l’altre exconseller exiliat, Lluís Puig.
