Política

Un govern sota fiança

El jutge instructor del sumari de l’1 d’octubre obliga els membres de l’executiu processats a aportar 2,1 milions de la seva butxaca

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha imposat a tots els membres del govern de Carles Puigdemont una fiança solidària de 2,1 milions d’euros com a garantia davant una possible condemna per malversació en el procés que segueix contra els catorze polítics per l’1 d’octubre. En cas de no fer-se efectiva, el tribunal embargaria els béns dels encausats que, en conjunt, posseeixen un patrimoni que supera per poc els 3,1 milions d’euros.

A banda de posar contra les cordes les finances personals dels polítics processats, Llarena també s’ha marcat el propòsit de trencar la cadena de solidaritat que s’ha posat en marxa a Catalunya arran de l’ofensiva judicial contra el procés sobiranista i els presos polítics. En la resolució dictada on fixa les fiances es defineix expressament sobre la manera com s’han de satisfer i estableix que han de respondre els processats amb diners o béns de la seva propietat i exclou expressament la figura del fiador.

Fins avui, la caixa de solidaritat que es va posar en marxa des del moment en què Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van ser detinguts i empresonats ja ha fet front al pagament de diverses quantitats requerides per la justícia en els diferents processos judicials oberts. El fons econòmic el gestionen Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana en dos comptes corrents que tenen la mateixa finalitat. Els ingressos provenen de donacions particulars, fetes directament o a través de campanyes o accions de recollida, com els ja coneguts sopars grocs.

L’última fiança

L’última vegada que la caixa solidària va haver de fer front a una fiança va ser quan el tribunal de Neumünster en va fixar una de 75.000 euros per deixar en llibertat provisional Carles Puigdemont. Això va passar el maig passat i aleshores les entitats sobiranistes van explicar que ja havien pagat fins a 4 milions a través de les caixes de solidaritat. L’única fiança que no ha pagat la caixa és la de Santi Vila.

La resolució dictada ahir per Llarena té lloc després que s’hagi confirmat l’acte de processament de tots els membres del govern anterior, i en l’escrit crida l’atenció la frase en què s’especifica que la fiança s’haurà de pagar “amb qualsevol de les fórmules admeses per la llei menys la personal”. Això vol dir el contrari del que sembla i implica que no s’accepta la figura del fiador i, per tant, exclou expressament la participació de l’Assemblea o Òmnium.

La quantitat de 2,1 milions d’euros que reclama Llarena correspon a la xifra a la qual equival, segons les seves investigacions, la suposada malversació de fons públics comesa durant l’organització i execució del referèndum de l’1 d’octubre. Com que la cita electoral es va declarar il·legal, tots els diners que s’hi haurien destinat des del govern serien constitutius d’aquest delicte. El magistrat ha arribat a la suma dels 2,1 milions, tot i que el govern espanyol, a través del ministre Cristóbal Montoro, ha mantingut en tot moment que no es van fer servir diners públics per pagar el referèndum.

La suma de tots

Els processats han de fer front a la fiança de manera solidària, i això suposa que entre tots han de reunir la quantitat demanada per Pablo Llarena i aportar-la al jutjat. En cas de no fer-ho, se’ls avisa que se’ls embargaran els béns corresponents fins a cobrir la totalitat de les quantitats reclamades.

Llarena no només condiciona la manera com s’ha de satisfer la fiança, sinó que a més apressa a fer-ho i dona un termini molt breu, de només dos dies, per poder-la pagar. Tant les presses com la limitació de pagament van genera ahir sorpresa, i encara més quan a les caixes de resistència hi ha diners suficients per poder fer front als 2,1 milions exigits.

Tot i que l’escrit de Llarena és molt clar, des de l’Assemblea Nacional Catalana s’advertia ahir que no consideren que hi hagi d’haver cap impediment per poder aportar els diners des de la caixa de solidaritat, com s’ha estat fent fins ara. També es recordava que els advocats dels processats encara no havien rebut la resolució i que, en tot cas, és un escrit contra el qual es pot presentar un recurs.

LA XIFRA

14
polítics,
tots ells membres del govern Puigdemont, han d’aportar la quantitat de 2,1 milions en concepte de fiança.

Anna Gabriel, resident a Suïssa

L’exdiputada Anna Gabriel ha obtingut el permís de residència a Suïssa per un temps de cinc anys, segons ha indicat la mare de l’exportaveu de la CUP al Parlament. Aquesta circumstància aplanarà la seva estada al país helvètic i li facilitarà la recerca d’una feina. Gabriel va exiliar-se a Suïssa el mes de febrer passat davant el temor que pogués ser empresonada pel jutge Llarena, circumstància que després no es va confirmar. Tot i això, la cupaire va decidir romandre a Suïssa en no acceptar el procés judicial obert en contra seva i en considerar que no hi ha garanties d’un joc processal net. Des d’aquell moment va posar en marxa el procés per poder obtenir la residència, que li ha estat concedida ara, segons ha explicat la mare de l’exdiputada, Maribel Sabaté, en declaracions a l’emissora de ràdio Ona Bages. Els objectius immediats de Gabriel són els de combinar els estudis amb la recerca d’una feina en l’àmbit universitari. Sabaté va explicar la dificultat i la tristor que per a ella suposa tenir una filla exiliada i va reconèixer i agrair la solidaritat dels veïns de Sallent, que s’ha concretat en algunes festes de suport per recollir fons per ajudar Gabriel a pagar les despeses de l’exili.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Avançament editorial
Persistim. Cartografia de l’1-O, el relat d’un pres polític

Després de la sentència: persistir

Els CDR actuen a Sants sense arribar a bloquejar l’estació

Barcelona

Aniversari agredolç a les rotondes

París
JORDI PUIGNERÓ
CONSELLER DE POLÍTIQUES DIGITALS I ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

“Els que hem plantat cara hem ampliat la base”

Girona

La violència urbana marca la commemoració dels ‘armilles grogues’ a París

PARÍS

Les protestes a favor de Morales deixen cinc morts

Buenos Aires
Orient Mitjà
Protestes

Trípoli mostra el camí al Líban

Trípoli

Amnistia exigeix l’alliberament immediat de Sànchez i Cuixart

Barcelona

Òmnium commina l’Estat a obrir una negociació bilateral

barcelona