La presidència de la UE s’obre a l’extrema dreta
L’Àustria del jove canceller Kurz pren el relleu de Bulgària i inicia avui el seu torn al capdavant del Consell
Viena defensarà el blindatge de fronteres i el fre a la intervenció de Brussel·les en els afers
interns dels estats
En ple avenç dels partits euroescèptics i anti-establishment al bloc europeu, el govern austríac –format per la coalició entre populars (ÖVP) i extrema dreta (FPÖ)– agafa les regnes de la presidència rotatòria de la Unió Europea. Una posició privilegiada per influenciar l’agenda europea dels pròxims sis mesos, claus per al futur de la UE.
Per la seva naturalesa temporal, les presidències rotatòries acostumen a ser un exercici de promoció i relacions públiques dels estats membres, més que de lideratges forts sobre la direcció política europea. Tanmateix, l’executiu austríac, amb membres xenòfobs, arriba a Brussel·les just al final de la legislatura europea en què els estats membres i l’Eurocambra s’han deixat moltes assignatures de pes per resoldre.
Viena vol deixar petjada. Excepte les reunions d’exteriors i de l’Eurogrup, els austríacs agafen el relleu dels búlgars al capdavant de les trobades periòdiques dels ministres dels 28 sobre afers d’interior, justícia, medi ambient o economia. A diferència d’una Bulgària apàtica en la seva presidència, el principiant govern austríac del conservador Sebastian Kurz, el primer ministre més jove del Vell Continent, arriba amb moltes ganes de marcar l’agenda. I el seu tema estel·lar no podia ser cap altre que el migratori. O més ben dit, l’antiimmigratori.
En plena baralla política pels refugiats, Àustria pretén consolidar la duresa en aquest àmbit després d’una cimera marcada per la línia inflexible d’Itàlia i Visegrad.
Aliança de l’est
Així, la prioritat política austríaca serà reforçar la seguretat i el control de les fronteres i avançar en l’externalització de la gestió dels demandants d’asil. També, augmentar la vigilància fronterera i el reforçament operatiu de l’agència Frontex amb “un mandat polític”, asseguren fonts diplomàtiques.
Les posicions comunes en fronteres i migració poden ampliar la coalició de l’est. Fonts europees alerten del reforçament d’aliances del grup de Visegrad (Polònia, Hongria, República Txeca i Eslovàquia) amb els populistes i extremistes d’Itàlia. Malgrat que el cap de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, de cara a la galeria assegura que Kurz és “proeuropeu”, l’esquerra no opina el mateix. “El seu govern conservador i d’extrema dreta no està interessat en solucions europees”, diuen els verds austríacs, que alerten de les intencions del jove canceller per “recuperar poder” a escala nacional i frenar l’expansió del projecte europeu.
En aquest sentit, Àustria introdueix una nova versió del principi de subsidiarietat en el seu discurs per defensar una recentralització del poder cap a les capitals europees. El seu plantejament i propostes per aquesta presidència es basa en la idea que Brussel·les ha de fer “menys i de manera més eficient”. Agafant el concepte de subsidiarietat dels tractats que estableix que les institucions europees tenen legitimitat per actuar quan una acció política és més efectiva a escala europea, Viena defensa que la UE s’ha de centrar “en els grans temes que requereixen una solució conjunta”, però que ha de fer “un pas enrere” a l’hora d’intervenir en “temes menors”.
Una argumentació criticada des de l’esquerra i sectors europeistes alarmats per un possible debilitament de la Unió i per l’intent de frenar la vigilància de Brussel·les sobre accions antidemocràtiques o que posen en risc els drets humans per part de governs europeus, com ara el polonès o l’hongarès.
Acostament als Balcans
El pati del darrere del club europeu també figura entre les prioritats austríaques. Seguint la línia de la presidència búlgara, Kurz impulsarà la política de veïnatge cap a l’est i confia a poder iniciar converses d’adhesió amb Macedònia i Albània durant la seva presidència després que l’executiu europeu hi donés el vistiplau. Quant a Kosova, vol incloure-la en l’estratègia europea per als Balcans –malgrat vets com el de l’Estat espanyol– i de convidar els seus líders polítics a cimeres informals.
