Política

EL RADAR

L’obsessió bàltica

L’URSS ja és història, però la por d’una ocupació russa perdura

En paral·lel a la cimera de la UE de juny, la que va oficialitzar el tancament de fronteres a immigrants i refugiats, va tenir lloc un fet rellevant que va passar força desapercebut: les tres repúbliques bàltiques –Estònia, Letònia i Lituània– van firmar un acord llargament esperat amb Brussel·les per connectar les seves xarxes elèctriques a la xarxa europea continental. Tal com va reconèixer la presidenta lituana, Dalia Gribauskaite, el pacte té un marcat objectiu polític, que és posar fi a la dependència del gas rus com a “instrument de xantatge” en mans de Moscou.

La història ve de lluny. Fa cent anys, al final de la Primera Guerra Mundial, amb els seus més de 16 milions de morts i la caiguda de grans imperis com ara el rus, l’alemany, l’austrohongarès i l’otomà, les tres petites nacions situades a la riba oriental del mar Bàltic obtenien la seva independència de Rússia. Va ser una experiència truncada, ja que, dues dècades després, i en virtut del pacte entre Stalin i Hitler, l’URSS s’annexava aquests territoris i reprenia una dominació de seixanta anys fins poc abans de la seva dissolució definitiva, el 1991, quan les tres repúbliques bàltiques van recuperar la sobirania perduda.

Des de llavors, Estònia, Letònia i Lituània han emprès una cursa accelerada per tallar amarres amb l’Est i ancorar-se al bloc occidental, a la recerca d’una pòlissa d’assegurança per a la reconquerida llibertat. El canvi estratègic ha donat els seus fruits: avui, aquestes tres nacions –5,4 vegades l’extensió de Catalunya i 7 milions d’habitants– formen part de la UE i l’OTAN, de l’espai Schengen per a la lliure circulació de persones i de la moneda comuna, l’euro.

En aquest camí cap a la integració europea, que és també el camí per salvaguardar la seva sobirania, les repúbliques bàltiques acaben de fer ara un altre pas endavant amb l’acord de sincronització elèctrica. Els bàltics tenen, és clar, altres problemes interns –com ara els conflictes amb les minories russòfones, sobretot a Letònia, que denuncien discriminacions i falta de reconeixement dels seus drets–, però és la seguretat –econòmica, energètica i militar– el que ha esdevingut la principal obsessió d’una regió situada en primera línia de la frontera europea de l’est. L’estat d’alarma propiciat per les incursions aèries i els ciberatacs a càrrec del poderós veí rus s’ha vist potenciat, aquests darrers anys, per l’annexió de Crimea i la intervenció de Moscou a l’est d’Ucraïna. Tot això ha portat els bàltics a incrementar la despesa en defensa –de fet, són dels pocs que hi destinen fins al 2% del PIB fixat per l’OTAN– i a buscar la protecció aliada enfront d’una Rússia, la de Putin, nostàlgica del seu passat imperial. El tsarisme i l’URSS ja són història, però la por perdura i els bàltics saben, més que ningú, com és de fàcil perdre la llibertat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

L’abisme del ‘Brexit’ a què s’aboca May

L’amenaça de la primera ministra britànica de “cap acord és millor que un mal acord” seria el pitjor escenari per al país

La UE també en sortiria molt perjudicada si finalment es produís una ruptura total

Londres
 

La fiscal de l’Estat considera els llaços llibertat d’expressió

barcelona
 

Treballen per dur observadors internacionals al judici del procés

prada
 
Josep Maria Padrosa
Alcalde de Riumors

“Els alcaldes hem de fer política municipal”

Riumors
 

La UE s’alegra de “l’èxit” de la seva recepta d’austeritat per a Grècia

Brussel·les
 
Corees
Els fruits humans de la distensió

Onze hores per abraçar la família

seül
 
La videoteca

L’acció dels CDR a la platja de Blanes, vista des de l’aire

Barcelona
 
la crònica

Fachin repta l’esquerra espanyola

 

Atac terrorista als Mossos

barcelona