Sánchez-Torra: bona sintonia amb poc fons
El president català celebra que l’espanyol admeti que s’està davant un problema polític però l’avisa que la solució ha de ser que els catalans votin
Es comprometen a discutir solucions en una futura trobada
Torra centra la seva reivindicació en presos i autodeterminació
Conflicte polític
A Catalunya hi ha una crisi política a la qual aquest govern vol donar una resposta políticaComissió bilateral
La comissió no es reuneix des del 2011. La ministra Meritxell Batet en serà la presidentaPresos polítics
No hi ha presos polítics al nostre país. No hi ha cap marge respecte a les decisions del poder judicialEl dret a l’autodeterminació
El dret a l’autodeterminació no existeix com a dret en cap democràcia del món
Trobada a Barcelona
Que Torra convidi Sánchez és una situació normal. La reunió es pot fer en qualsevol momentConflicte polític
Celebrem que es reconegui que estem davant un problema polític al qual s’ha de respondre políticamentEl dret a l’autodeterminació
El govern de Catalunya no renuncia a cap fórmula per arribar a la independènciaComissió bilateral
S’ha de reunir com abans millor. Ha d’abordar molts temesPresos polítics
S’ha d’acabar la persecució de les persones per les seves ideesTrobada a Barcelona
En breu hi haurà una segona reunió. Un problema de vuit anys és difícil que es resolgui en dues horesLa principal conclusió de la reunió entre el president espanyol, Pedro Sánchez, i el català, Quim Torra, és que havia estat una trobada oberta i que el to distava molt de la crispació que s’intuïa en les últimes que s’havien mantingut entre els representants dels dos governs. Perquè, més enllà d’activar uns òrgans bilaterals paralitzats durant anys, pels dos interlocutors la cita a La Moncloa va servir per constatar que és possible dialogar i admetre que avui entre Catalunya i l’Estat hi ha un “problema polític” que s’ha de poder resoldre per aquesta via. Una altra cosa és que ahir no hi hagués cap mena de concreció i que qualsevol indici que sigui possible avançar en la solució s’haurà de discutir en successives trobades. El canvi substancial va ser, doncs, que, després d’anys d’allunyament, s’han assegut i han pogut “parlar de tot”. I aquest és el principal valor que el cap de la Generalitat atorgava a la reunió.
Torra ja donava per fet que hi hauria una segona volta a la tardor, a Barcelona, si bé no va voler especificar la data. Pel president català la resposta només pot ser una, i va alertar que el seu govern no pensa renunciar-hi, i és que al final del camí els catalans “puguin votar”. “La solució política s’ha de basar en l’autodeterminació”, reblava. “Aquest és el punt principal de futures negociacions”, tot admetent que no havia proposat un referèndum pactat i que tampoc en aquesta ocasió Sánchez ni tan sols havia posat damunt la taula la qüestió de la reforma constitucional –un dels elements cabdals del discurs socialista dels últims anys–, però sí que li va reiterar la seva aposta per a la plurinacionalitat de l’Estat. En tot cas, per aconseguir la fita de la qual el dirigent català insistia que no es desdiran, asseverava que “caldrà intel·ligència col·lectiva”. I si finalment no és així, avisava que no s’abandonarà cap via per arribar a la independència.
Dos qüestions cabdals
Torra havia acudit a la cita a La Moncloa amb dos temes centrals: plantejar el dret a l’autodeterminació i la situació dels presos polítics. El primer, en tot cas, va capitalitzar bona part de les més de dues hores de conversa. I si bé el català es va endur un no com a resposta, no amagava la importància que Sánchez hagués escoltat –“i fins i tot ha pres notes”, incidia– els arguments a favor d’admetre un dret que, segons recordava, està emparat pels àmbits internacionals. Va ser doncs, una primera presa de contacte entre dos espais institucionals que, segons emfasitzava ahir el català, es reconeixen des de la bilateralitat i des dels respectius projectes polítics, però també des de la discrepància de les posicions.
A banda del nul avanç pel que fa a l’acceptació del dret a l’autodeterminació –La Moncloa va deixar clar que només s’avindria a discutir com aprofundir en l’autonomia, això sí, sentenciant que ja existeix un alt grau de descentralització–, tampoc pel que fa a la situació “injusta” que va voler denunciar envers els antics membres del govern català, de Carme Forcadell i de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez es va trobar una major comprensió. Tot i això va voler deixar clar que els presos no eren objecte de cap negociació. La vicepresidenta de l’executiu espanyol, Carmen Calvo, subratllava que no es considera que hi hagi presos polítics i que, en tot cas, l’executiu espanyol procurava deixar constància que no té marge de maniobra davant decisions judicials.
En el que sí que van coincidir els dos interlocutors és en el clima positiu de la trobada. Torra la qualificava de “llarga i sincera” i l’entenia com una reunió “de treball”. També des de La Moncloa s’emfasitzava que havia anat més enllà de la simple cita protocol·lària i que s’havien entrat a discutir diversos assumptes que s’havien inclòs en l’agenda que havien preparat la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, i la consellera de la Presidència, Elsa Artadi. Això sí, Calvo puntualitzava que el bon to no havia evitat que Sánchez hagués mostrat “fermesa” en qüestions com ara el dret d’autodeterminació i a negar que a l’Estat hi hagi presos polítics.
Al marge de la nova trobada que hi pugui haver els pròxims mesos entre els dos presidents, Sánchez ja ha expressat la seva intenció de fer-se força més present a Catalunya. I una de les visites que ha avançat és als actes de recordatori del primer aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils, en els quals Torra va assegurar ahir que es mantindrà el vet de la Generalitat al rei Felip VI tot recordant que el cap de l’Estat encara no ha demanat perdó pel seu discurs del 3-O, i hi va afegir que així ho havia fet saber a Sánchez. “No el convidarem a cap acte”, assegurava el president.
Durant la reunió, Torra també va plantejar a Sánchez que es posés fi d’una vegada a la “persecució” policial i judicial a la qual s’ha vist sotmès l’independentisme.
Una carpeta política i judicial
Quim Torra va assegurar que no s’havia arribat al detall en assumptes com ara les qüestions que afecten els òrgans bilaterals, si bé va mostrar el seu interès perquè els òrgans es posin a treballar com més aviat millor, atès que han deixat de fer-ho des del 2011, i això afecta els capítols d’inversions i traspassos de competències. També es va endur el compromís de Pedro Sánchez que es revisaran i, si cal, es retiraran els diversos recursos que l’executiu de Mariano Rajoy va plantejar contra lleis socials catalanes que, a hores d’ara, estan aturats pel Tribunal Constitucional. La falta de concreció, però, no ha impedit que es posés damunt la taula l’interès de la part catalana per col·laborar a revertir algunes de les normes més polèmiques de l’etapa del PP, com ara la llei mordassa, i també per avançar en l’eliminació de tots els vestigis del franquisme, començant pel futur del Valle de los Caídos.
