Política

Trump es rendeix a Putin

Els presidents nord-americà i rus escenifiquen sintonia en una cimera històrica

El magnat es nega a plantar-li cara per la ingerència en les eleccions presidencials del 2016

Comença una nova era en les relacions entre els EUA i Rússia. Fa temps que el president nord-americà, Donald Trump, no amaga una mena d’idolatria cap al seu homòleg rus, Vladímir Putin, i ahir, en la primera cimera dels dos líders, a Hèlsinki, van escenificar una comunió que resumia la “fi de l’antagonisme ideològic” d’una “guerra freda que va acabar fa molt de temps”, en paraules de Putin.

L’apropament és degut, en gran mesura, a la capitulació de Trump a Moscou. El magnat nord-americà, des que va arribar a la Casa Blanca, ha mostrat preferència per rodejar-se de “líders forts”, com Putin, tot i que hagi de defenestrar i insultar aliats tradicionals de Washington, especialment països europeus que, segons Trump, són “enemics” dels EUA.

“La nostra relació no ha estat pitjor que ara, però això ha canviat en les últimes quatre hores. Realment ho crec”, va assegurar Trump, en la conferència de premsa posterior a la trobada. Els dos líders van parlar més de dues hores en solitari, només acompanyats pels traductors; no se sap res del que van abordar. Després va ser el torn dels seus equips, que van dinar junts.

Actualment, parlar dels EUA i Rússia és parlar dels presumptes lligams entre Trump i Putin, i del suposat complot que des de Moscou va interferir en el resultat de les eleccions nord-americanes del 2016. La coneguda trama russa domina tot el que té a veure amb els dos països, i també va acaparar tota l’atenció de la trobada d’ahir a Hèlsinki. Pocs esperaven que Trump canviés el discurs de defensa a ultrança de Putin, que reitera una i altra vegada que no va tenir res a veure amb l’arribada del magnat al Despatx Oval. El mandatari rus, no obstant això, no va negar que pugui tenir material compromès que podria utilitzar per coaccionar Trump, i va confessar per primera vegada, com a mínim en públic, que tenia preferències.

“Sí, volia que guanyés (Trump)”, va dir. La raó: la promesa d’un canvi de relacions entre països, la promesa del retorn de Moscou a un paper geopolític principal després de l’aïllament multilateral d’anys enrere. El magnat podria tornar a donar ales a Putin, i Trump ho està fent tot i que, a canvi, hagi de desmarcar-se de la certesa nord-americana que Putin, exespia del KGB, va orquestrar-ho tot. “El president demanarà responsabilitats a Rússia per les seves activitats malignes”, havia promès l’ambaixador nord-americà a Moscou, Jon Huntsman.

Trump no només no va criticar Putin, sinó que va defensar-lo aferrissadament, creient més en la seva paraula que en la posició de tots els seus assessors, els serveis secrets nord-americans, i les investigacions del Congrés. Integrants del gabinet, incloent-hi el secretari de Defensa, han repetit diverses vegades la implicació del Kremlin en l’afer de la trama russa.

Però pel president nord-americà és molt més vàlida la “negativa extremadament forta i poderosa” del seu homòleg rus que les proves irrefutables que relacionen la mà directa del Kremlin amb l’intent d’ingerència electoral en les presidencials del 2016 i els ciberatacs destinats a impulsar la candidatura de Trump per sobre de la de la seva rival demòcrata, Hillary Clinton.

Crítica a l’FBI

“No veig cap raó perquè volgués fer-ho”, va espolsar-se les puces de sobre el mandatari nord-americà, que, en canvi, sí que va criticar la persecució que sosté que està vivint per culpa d’un FBI que s’ha convertit en el pitjor dels seus malsons.

La capitulació de Trump, però, encara va anar més enllà, ja que va deixar oberta la porta a la “increïble oferta” feta per Putin per acabar la investigació: que els serveis secrets russos siguin els encarregats d’interrogar els acusats.

Als EUA tothom va quedar astorat de la tebiesa de Trump a Hèlsinki, més pendent de quedar bé amb Putin que de defensar els interessos nord-americans. “No és res més que una traïció”, va acusar-lo John Brennan, excap de la CIA, tot assegurant que tots els comentaris del president van ser “imbècils”, una demostració que està “totalment a la butxaca de Putin”.

La decepció es va contagiar a tot arreu, i es va descriure el que ahir es va viure a Hèlsinki com un dels dies de més vergonya que han passat els Estats Units en l’àmbit internacional en els últims anys, una derrota política que es concreta no només en la forma, sinó en la rendició davant el que és considerat un adversari.

LES FRASES

Sí, volia que Trump guanyés perquè parlava que la relació EUA-Rússia tornés a ser normal
Vladímir Putin
president de Rússia

L’Iran és l’única gran discrepància

La primera trobada entre Trump i Putin va començar com totes les reunions que tenen com a protagonista el president rus: tard. La poca puntualitat crònica del cap del Kremlin va tornar a fer-se present i va endarrerir una hora l’inici d’una cimera que tenia molts temes sobre la taula, com per exemple la situació del comerç internacional, les relacions amb la Xina, Crimea i el cas de Síria, on els dos països es van vantar de tenir una bona comunicació militar.

Especial èmfasi es va fer en el tema de les armes nuclears. Els dos països acumulen el 90% de l’armament atòmic mundial, i Putin va anunciar que havia entregat a la delegació nord-americana un document amb “suggeriments” per reviure la responsabilitat internacional sobre la no-proliferació d’armes de destrucció massiva. L’única gran discrepància va ser en el programa nuclear iranià, amb Moscou convençut que calia mantenir-lo i criticant la sortida de Washington.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

La incertesa per la carta de Sánchez sacseja l’inici de campanya pel 12-M

barcelona
Estat espanyol

Feijóo diu que Sánchez fa una “operació de supervivència política”

Estat espanyol

La fiscalia demana arxivar el cas contra la dona de Pedro Sánchez

Barcelona
Estat Espanyol

Brussel·les considera la decisió de Sánchez un “afer intern” espanyol

Barcelona
política

Aragonès diu que no té sentit una qüestió de confiança i demana a Sánchez que “planti cara” a la ultradreta

barcelona

Manos Limpias admet que la denúncia es basa en retalls de premsa

Barcelona
política

Illa diu que respecta el “parèntesi” de Sánchez i crida els socialistes a la “resistència”

barcelona
política

Jordi Pujol : “Ara toca Junts, votaré Puigdemont”

barcelona
Marc Sanabria
Cap de l’oposició a Palau-solità i Plegamans i portaveu del PSC

“La biblioteca era la punta de llança de la renovació”

Palau-solità i Plegamans