“Amb el pas del temps desapareix la il·lusió”

Ens queda com a molt important renovar una part de la xarxa d’aigua. És dels anys setanta i està molt deteriorada. El proper Ajuntament haurà de fer una inversió important en aquesta direcció. Els pobles petits i dispersos tenim dificultats per portar l’aigua a tothom. Aquí les cases de pagès tiraven de fonts i deus, però algunes s’han assecat. Com que aquí plou sovint la gent no acaba de veure el tema de l’aigua com un problema al qual cal dedicar-hi esforços i en el qual cal invertir. Un altre tema és acabar d’arreglar la zona esportiva i donar-li un nou ús al centre cívic. Estem pensant en una petita casa de colònies que complementi el restaurant, però l’espai és molt limitat.

Tau-tau. Tenim en aquests moments una dotzena d’explotacions ramaderes eficients, amb alguns propietaris joves que asseguren continuïtat i viabilitat a les explotacions. Això ens permet mantenir endreçades les coses. No oblidem que la ramaderia i l’agricultura fan el paisatge. D’altra banda és evident que depenem força del turisme en aquests moments. Tenim algun restaurant, botigues, allotjaments rurals, càmping, zona d’acampada per a joves, etcètera. És un turisme d’estiu, i sobretot de cap de setmana llarg. La gent ve aquí a caminar i per quedar-s’hi. Les pistes d’esquí ens queden massa lluny. Oferim paisatge i tranquil·litat.

Estem estancats. Portem molts anys movent-nos entre els 210 i 230 habitants. Avui en dia estem en 215. Hi ha hagut un cert rejoveniment, amb algun matrimoni amb criatures, però no és suficient per canviar la tendència. L’habitatge sempre havia estat un problema per atreure gent nova. Ara disposem d’algunes parcel·les en què s’hi poden construir cases i això ja és un avenç. Tenim escola, amb nou nens, i llar d’infants, amb sis. Per als pobles petits és molt important mantenir l’escola, ja que si la perds costa molt recuperar-la. Hi ha hagut fornades de neorurals especialment en els darrers anys, però no acostumen a consolidar-se. Una cosa és a l’estiu i l’altra a l’hivern. A banda, aquí es necessita cotxe per a qualsevol cosa i això ja no és tan romàntic.

Soc alcaldessa des del 2003. Ja són molts anys. Amb el pas del temps apareix el cansament i desapareix la il·lusió. Renovar els càrrecs de tant en tant crec que és positiu. Jo m’he dedicat en exclusiva a l’Ajuntament des del 2007 i no ho recomano a ningú. En els pobles petits no cal la dedicació en exclusiva de l’alcalde.

De moment no m’he plantejat res però no crec que torni a l’administració, ja hi he dedicat molt de temps. Abans havia treballat com a analista a la Generalitat. Encara soc la presidenta comarcal d’ERC, però no tinc res decidit al respecte. Vull aprofitar per donar les gràcies a l’equip amb què he treballat durant tots aquests anys. Tot i que hi ha hagut alguns canvis, el nucli dur s’ha mantingut. L’equip és el més important, ja que una alcaldessa tota sola no va enlloc.

El tema ha quedat arxivat i confio que no n’aparegui cap més. Aquí la gent està molt implicada en la República. Aquí, com a la majoria de pobles petits, aquest tema es porta amb pau i tranquil·litat. Som molt homogenis, amb molta bandera i llaços grocs pertot arreu.